El comtat de Castella fou una àrea geogràfica que formava part del Regne de Lleó fins que se'n va independitzar per passar a formar el Regne de Castella. De fet el títol reial el van agafar per matrimoni i no els corresponia. Així el sobirà català Ramon Berenguer IV, en esdevenir príncep d'Aragó i després el seu fill Alfons fou rei d'Aragó, va romandre com a comte-rei al seu domini inicial i, sempre respectant la legalitat, va mantenir per prudència el títol comtal; en canvi els comtes de Castella, deixant la legalitat al marge, van adoptar el de reis (més important teòricament) i van ignorar el que els corresponia de comtes.

Condado de Castilla (castellà)
Comtat de Castella (català)


930 – 1037

de}}} {{{common_name}}}

Bandera

Informació
CapitalBurgos
Idioma oficialllatí, castellà
Període històric
Independència respecte al Regne de Lleó930
Coronació de Ferran I de Castella1037
Política
Forma de governMonarquia hereditària
Comte de Castella
 • 930-970:Ferran González
 • 1029-1032:Múnia I

El comtat va ser repoblat per persones procedents de diversos pobles, com gots, asturs, vascons i càntabres. Establerts en un primer moment a Biscaia, els moviments vascons els va fer desplaçar-se vers l'oest, a un lloc anomenat tradicionalment Bardúlia, situat en territori cantàbric. Des d'aquella posició es van dirigir progressivament vers el sud, ocupant els territoris que després van formar part del Regne de Castella.

Orígens remots

modifica

Els orígens més remots es remunten a l'any 762 amb l'ascens del llegendari comte Roderic Frolaz al poder en el comtat de la Bardúlia, fill de Fruela de Cantàbria i net de Pere de Cantàbria. La seva existència, però, sols està documentada per la història oral.

El primer comte documentat data de l'any 860, Roderic de Castella, fill de Ramir I d'Astúries i Urraca Paterna, que fou nomenat comte electiu de Castella pel seu pare, que regia les terres de Castella. En aquells moments són diferents els comtats que formen part de Castella, els més importants eren els d'Àlaba, Burgos, Lantarón i Cerezo i el de la mateixa Castella. Tots són comtats nominals, o sigui, que el seu cap és designat per iniciativa del rei d'Astúries (inicialment) i pel rei de Lleó (posteriorment).

Taula genealògica

modifica
NN
Gallega
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramir I
rei d'Astúries
(† 850)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Paterna
senyora de Castella
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ordoni I
rei d'Astúries
(† 866)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Roderic
comte de Castella
(† 863)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Diego
"Porcellos"

comte de Castella
(† 885)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Nunió Nunes
"Rasura"
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Diversos
fills
 
 
 
Gutina
 
 
 
Ferran Nunes
Níger
 
 
 
Nunió Nunes
comte de Castella
(† 915)
 
 
 
NN
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gonzal
comte de Castella
(† 932)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Muniadomna
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ferran González
comte de Castella
(† 970)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Garcia I
comte de Castella
(† 995)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sanç I
comte de Castella
(† 1017)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Garcia II
comte de Castella
(† 1029)
 
 
 
Múnia Major
comtessa de Castella
 
 
 
Sanç III
rei de Navarra
(† 1029)
 
 
 
Beatriu d'Aybar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Garcia IV
rei de Navarra i Pamplona
(† 1054)
 
 
 
Ferran I
rei de Castella
(† 1065)
 
 
 
Ramir I
rei d'Aragó
(† 1063)

Comtat hereditari de Castella

modifica
 
Imatge de Ferran González a l'Arc de Santa Maria de Burgos

L'any 931 Ferran González aconseguí unificar els diversos comtats castellans, així com el comtat d'Àlaba, sota el seu poder sense el consentiment del Regne de Lleó, i tot seguit va establir un govern hereditari a la seva família. Aprofità la crisi dinàstica originada per la mort d'Ordoni III de Lleó per aconseguir la seva total desvinculació de Lleó i la seva total independència.

A la mort de Garcia II de Castella, assassinat el 1029 a la ciutat de Lleó, va heretar el comtat la seva germana Múnia I, que renuncià al seu títol en favor del seu espòs Sanç III de Navarra. Aquest, en ser rei de Navarra, prendrà el títol de rei de Castella i convertirà aquest comtat en el Regne de Castella.

El febrer de 1035, a la mort de Sanç III de Navarra va esclatar una lluita entre Garcia Sanxes i Ferran I de Castella, pel repartiment de terres castellanes, morint Garcia a la batalla d'Atapuerca el 15 de setembre de 1054.[1]

Llista de comtes

modifica
Comtat de Burgos
Comtat de Lantarón i Cerezo
Comtat electiu de Castella
Comtat hereditari de Castella
oposició 944 - 947: Ansur Fernández
pel casament de Múnia I amb Sanç III de Navarra, aquest es titularà rei de Castella per la qual cosa el comtat esdevindrà Regne de Castella

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. Suárez Fernández, Luis. Historia de España antigua y media (en castellà). Rialp, 1975, p.446. ISBN 8432118826 [Consulta: 2 setembre 2012].  Arxivat 2013-12-15 a Wayback Machine.