Copa del Món de Futbol de 1934

La Copa del Món de Futbol 1934 va ser la segona edició de la Copa del Món de Futbol i va tenir lloc a Itàlia l'any 1934. La competició es disputà entre el 23 de maig i el 10 de juny de 1934 i Itàlia en fou campiona en derrotar Txecoslovàquia a la final per 2 a 1. El torneig fou utilitzat per Benito Mussolini com a propaganda feixista.[1]

Plantilla:Infobox sports competitionCopa del Món de Futbol de 1934
Imatge
Nom en la llengua original(it) Campionato Mondiale di Calcio 1934 Modifica el valor a Wikidata
TipusCopa del Món de Futbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIFA Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants16 Modifica el valor a Wikidata
Participants
Localització  i  dates
LocalitzacióStadio Giuseppe Grezar (Trieste)
Estadi Giuseppe Meazza (Milà)
Estadi Olímpic de Torí (Torí)
estadi Renato Dall'Ara (Bolonya)
Estadi Luigi Ferraris (Gènova)
Estadi Artemio Franchi (Florència)
Stadio Nazionale PNF (Roma)
Stadio Giorgio Ascarelli (Nàpols) Modifica el valor a Wikidata
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps27 maig 1934 – 10 juny 1934 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició2  (1934) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocItàlia Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Partits17 Modifica el valor a Wikidata
Gols70 Modifica el valor a Wikidata
Màxim golejadorOldřich NejedlýTxecoslovàquia (5) Modifica el valor a Wikidata
Assistència358.000 Modifica el valor a Wikidata

Antecedents

modifica
 
El gol decisiu de la final: Schiavio bat Plánička.

Després de retirar la seva candidatura pel Mundial de 1930, Itàlia es decidí a assolir l'organització de la següent Copa del Món. Benito Mussolini s'encarregà personalment que Itàlia fos escollida (i de què guanyés el títol). Suècia retirà la seva candidatura, misteriosament, el 1932, pel que Itàlia fou escollida per unanimitat. Per primer cop, es van inscriure més seleccions de les que podien disputar la fase final. Fou, per tant, la primera Copa que necessità fase de classificació. Uruguai boicotejà l'esdeveniment en protesta per la manca de seleccions europees al seu mundial.

De la mateixa manera que succeí a Berlín, als Jocs Olímpics celebrats dos anys més tard, la Copa del Món de futbol de l'any 1934 fou utilitzada políticament per Benito Mussolini per promoure el feixisme.

Es seleccionaren vuit ciutats per a la celebració dels partits, la majoria del nord del país. Aquestes foren: Milà (a la Llombardia), Torí (al Piemont), Gènova (a la Ligúria), Trieste (al Vènet), Bolonya (a l'Emília-Romanya), Florència (a la Toscana), Roma (al Laci) i Nàpols (al Campanya). Alguns estadis duien noms que feien referència al feixisme, com l'Stadio Nazionale del Partito Nazionale Fascista o l'Stadio Benito Mussolini.

Bolonya Florència Gènova Milà
Stadio Littoriale Stadio Giovanni Berta Stadio Luigi Ferraris Stadio Calcistico San Siro
Capacitat: 38.279 Capacitat: 47.290 Capacitat: 36.703 Capacitat: 55.000
       
Nàpols Roma Trieste Torí
Stadio Giorgio Ascarelli Stadio Nazionale PNF Stadio Littorio Stadio Benito Mussolini
Capacitat: 40.000 Capacitat: 47.300 Capacitat: 8.000 Capacitat: 28.140
       

Equips participants

modifica
 
Equips participants

Per a aquest torneig s'hi van inscriure trenta-dues associacions, pel que es va haver de disputar una ronda de qualificació, per a determinar les setze classificades. Només es classificaren quatre països no europeus: Argentina, Brasil, Estats Units i Egipte (primera selecció africana en participar en una Copa del Món). Uruguai renuncià a participar-hi com a protesta per la poca assistència al campionat anterior, essent l'únic equip campió que no ha defensat el seu títol.

Les seleccions classificades foren (en cursiva les seleccions debutants):

Equips participants
  Alemanya   Brasil   França   Romania
  Argentina   Egipte   Hongria   Suècia
  Àustria   Espanya   Itàlia   Suïssa
  Bèlgica   Estats Units   Països Baixos   Txecoslovàquia

Plantilles

modifica

Resultats

modifica

Aquesta edició de la Copa del Món va canviar de format, substituint la fase de grups per dues eliminatòries directes. Aquestes es disputaren amb pròrroga en cas d'empat i amb un partit de desempat en cas d'empat al final de la pròrroga. Per primer cop es disputà un partit pel tercer lloc.

 
Vuitens de finalQuarts de finalSemifinalsFinal
 
              
 
27 de maig – Roma
 
 
  Itàlia7
 
31 de maig – Florència
(repetit 1 de juny)
 
  Estats Units1
 
  Itàlia1 (1)
 
27 de maig – Gènova
 
  Espanya1 (0)
 
  Brasil1
 
3 de juny – Milà
 
  Espanya3
 
  Itàlia1
 
27 de maig – Nàpols
 
  Àustria0
 
  Hongria4
 
31 de maig – Bolonya
 
  Egipte2
 
  Hongria1
 
27 de maig – Torí
 
  Àustria2
 
  Àustria (pr.)3
 
10 de juny – Roma
 
  França2
 
  Itàlia (pr.)2
 
27 de maig – Trieste
 
  Txecoslovàquia1
 
  Txecoslovàquia2
 
31 de maig – Torí
 
  Romania1
 
  Txecoslovàquia3
 
27 de maig – Milà
 
  Suïssa2
 
  Països Baixos2
 
3 de juny – Roma
 
  Suïssa3
 
  Txecoslovàquia3
 
27 de maig – Bolonya
 
  Alemanya1 Tercer lloc
 
  Argentina2
 
31 de maig – Milà7 de juny – Nàpols
 
  Suècia3
 
  Suècia1  Àustria2
 
27 de maig – Florència
 
  Alemanya2   Alemanya3
 
  Alemanya5
 
 
  Bèlgica2
 

Vuitens de final

modifica
Suècia    3–2   Argentina
Jonasson   9'67'
Kroon   79'
Informe Belis   4'
Galateo   48'
  Stadio del Littoriale, Bolonya
  14,000 espectadors

Alemanya    5–2   Bèlgica
Kobierski   25'
Siffling   49'
Conen   66'70'87'
Informe Voorhoof   29'43'

Suïssa    3–2   Països Baixos
Kielholz   7'43'
Abegglen   66'
Informe Smit   29'
Vente   69'
  Stadio San Siro, Milà
  33,000 espectadors

Txecoslovàquia    2–1   Romania
Puč   50'
Nejedlý   67'
Informe Dobay   11'
  Stadio del Littorio, Trieste
  9,000 espectadors

Hongria    4–2   Egipte
Teleki   11'
Toldi   27'61'
Vincze   53'
Informe Fawzi   31'39'

Àustria    3–2 (pr.)   França
Sindelar   44'
Schall   93'
Bican   109'
Informe Nicolas   18'
Verriest   116' (p.)

Espanya    3–1   Brasil
Iraragorri   18' (p.)25'
Lángara   29'
Informe Leônidas   55'
  Stadio Luigi Ferraris, Gènova
  21,000 espectadors

Itàlia    7–1   Estats Units
Schiavio   18'29'64'
Orsi   20'69'
Ferrari   63'
Meazza   90'
Informe Donelli   57'
  Stadio Nazionale PNF, Roma
  25,000 espectadors

Quarts de final

modifica
Alemanya    2–1   Suècia
Hohmann   60'63' Informe Dunker   82'
  Stadio San Siro, Milà
  3,000 espectadors

Txecoslovàquia    3–2   Suïssa
Svoboda   24'
Sobotka   49'
Nejedlý   82'
Informe Kielholz   18'
Jäggi   78'
  Stadio Benito Mussolini, Torí
  12,000 espectadors

Àustria    2–1   Hongria
Horvath   8'
Zischek   51'
Informe Sárosi   60' (p.)
  Stadio del Littoriale, Bolonya
  23,000 espectadors

Itàlia    1–1 (pr.)   Espanya
Ferrari   44' Informe Regueiro   30'
  Stadio Giovanni Berta, Florència
  35,000 espectadors
repetició
Itàlia    1–0   Espanya
Meazza   11' Informe
  Stadio Giovanni Berta, Florència
  43,000 espectadors

Semifinals

modifica
Txecoslovàquia    3–1   Alemanya
Nejedlý   21'69'80' Informe Noack   62'
  Stadio Nazionale PNF, Roma
  15,000 espectadors

Itàlia    1–0   Àustria
Guaita   19' Informe
  Stadio San Siro, Milà
  35,000 espectadors

Tercer lloc

modifica
Alemanya    3–2   Àustria
Lehner   1'42'
Conen   27'
Informe Horvath   28'
Sesta   54'
  Stadio Giorgio Ascarelli, Nàpols
  7,000 espectadors
Itàlia    2–1   Txecoslovàquia
Orsi   81'
Schiavio   95'
Informe Puč   71'
  Stadio Nazionale PNF, Roma
  55,000 espectadors

Campió

modifica
Guanyador de
 Copa del Món de Futbol de 1934 
 
Itàlia
Primer títol


Classificació final

modifica

El 1986, la FIFA va publicar un informe que classificava tots els equips de cada Copa del Món fins a la de 1986, basada en l'actuació a la competició, els resultats generals i la qualitat dels contraris (sense comptar els resultats de repetició).[2][3] El rànquing del torneig de 1934 era el següent:

P Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts.
1   Itàlia 4 3 1 0 11 3 +8 7
2   Txecoslovàquia 4 3 0 1 9 6 +3 6
3   Alemanya 4 3 0 1 11 8 +3 6
4   Àustria 4 2 0 2 7 7 0 4
Eliminats als quarts de final
5   Espanya 2 1 1 0 4 2 +2 3
6   Hongria 2 1 0 1 5 4 +1 2
7   Suïssa 2 1 0 1 5 5 0 2
8   Suècia 2 1 0 1 4 4 0 2
Eliminats als vuitens de final
9   Argentina 1 0 0 1 2 3 −1 0
  França 1 0 0 1 2 3 −1 0
  Països Baixos 1 0 0 1 2 3 −1 0
12   Romania 1 0 0 1 1 2 −1 0
13   Egipte 1 0 0 1 2 4 −2 0
14   Brasil 1 0 0 1 1 3 −2 0
15   Bèlgica 1 0 0 1 2 5 −3 0
16   Estats Units 1 0 0 1 1 7 −6 0

Golejadors

modifica

Algunes fonts atorguen quatre gols a Nejedlý. Les dades oficials de la FIFA n'hi atorguen cinc.[4]

Referències

modifica
  1. Lozano, Álvaro. Mussolini y el fascismo italiano. Marcial Pons Historia, 2012, p.277. ISBN 8492820616. 
  2. «Permanent Table». FIFA. Arxivat de l'original el 2011-07-28. [Consulta: 15 juny2018].
  3. «FIFA World Cup: Milestones, facts & figures. Statistical Kit 7». FIFA, 26-03-2013. Arxivat de l'original el 21 de maig 2013. [Consulta: 22 d’agost 2018].
  4. «American Bert Patenaude credited with first hat trick in FIFA World Cup™ history». Arxivat de l'original el 2007-01-02. [Consulta: 3 abril 2008].

Enllaços externs

modifica