Copa del Món de futbol sub-17

La Copa del Món de futbol sub-17 és una competició organitzada per la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA) per a futbolistes amb disset anys com a màxim. Va ser creada el 1985 amb el nom de Campionat Mundial de futbol sub-16, i més tard coneguda amb el nom de Campionat Mundial de futbol sub-17 fins al 2007.

Plantilla:Infobox sports competitionCopa del Món de futbol sub-17
Tipustorneig de futbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIFA Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
Vigència1985 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciabiennal Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webfifa.com… Modifica el valor a Wikidata

El torneig és organitzat cada dos anys i va sorgir el 1985 després de l'èxit de la Copa Mundial de Futbol Sub-20, el principal esdeveniment juvenil d'aquest esport. L'actual edat màxima de participació va ser establerta a 1991, ja que amb anterioritat el límit era de 16 anys.

Dels quinze tornejos disputats dels equips més reeixits són: Nigèria amb quatre títols, seguit per Brasil amb tres tornejos; Ghana i Mèxic posseeixen 2 títols cadascun. Finalment, Aràbia Saudita, França, Suïssa i la desapareguda Unió Soviètica amb 1 títol.

Classificació

modifica

24 equips participen en cadascun dels esdeveniments. A excepció del país amfitrió, els 23 equips restants participen en un procés classificatori dins de cadascuna de les confederacions continentals, les quals organitzen diversos tornejos juvenils.

Marques

modifica
  • Mèxic és l'única selecció amfitriona d'un Mundial amb rècord de 7 partits guanyats (pas perfecte dins del certamen), ja que és l'únic país a organitzar el torneig i ser campió a 2011 marca que Escòcia i Nigèria, no ho van aconseguir, ja que van ser subcampions en els seus respectius Mundials a 1989 i 2009. Suïssa també té aquest rècord, però sense ser l'amfitrió d'aquesta competició.
  • El francès Florent Sinama-Pongolle manté el rècord de gols marcats per un jugador en un sol torneig, després de marcar 9 en l'edició 2001, igual que el jugador ivorià Souleymane Coulibaly, que també va marcar 9 en l'edició 2011.
  • Alemanya va aconseguir el rècord de més gols marcats en un sol torneig, amb 24 a la 2011.
  • La tanda de penals més llarga, fins ara, va ser protagonitzada per les seleccions de Mèxic i Brasil en els quarts de final de l'edició 2013 d'aquest torneig dut a terme a Emirats Àrabs Units. El resultat va ser una victòria mexicana 11-10.

Durant la realització del torneig, l'organització disposa el lliurament de diversos premis d'acord amb la participació dels equips i jugadors al llarg del torneig. Dins d'aquests destaca el premi als golejadors, al millor jugador del torneig i l'equip que practica millor el "joc net".

Golejadors

modifica

Des de l'inici del torneig, un dels premis més importants és al golejador de l'esdeveniment, és a dir, el jugador que marca més gols durant la celebració de cada esdeveniment, en cas que més jugadors tinguin igual nombre de gols, és considerat com a guanyador l'anomenat "Bota d'Or adidas" aquell que tingui major nombre d'assistències.

Pilota d'Or

modifica

Igual que en la versió adulta del torneig, el premi "Pilota d'Or Adidas" és lliurat al millor jugador de cada edició del torneig. Durant la realització del campionat, la FIFA crea una llista amb els 10 millors jugadors de l'esdeveniment al seu judici. Els jugadors d'aquesta llista són posteriorment votats pels representants de la premsa especialitzada. La pilota d'or és lliurat al que hagi obtingut més vots, mentre des 2005 són lliurats a més la pilota de plata i de bronze es lliura a la segona i tercera majoria, respectivament.

Historial

modifica
Any Seu Final Tercera posició Nº d'equips
Campió Resultat Segon Tercer Resultat Quart
1985     Nigèria 2–0   Alemanya Federal   Brasil 4–1   Guinea 16
1987     URSS 1–1 pr.
(4–2 p.)
  Nigèria   Costa d'Ivori 2–1 pr.   Itàlia 16
1989     Aràbia Saudita 2–2 pr.
(5–4 p.)
  Escòcia   Portugal 3–0   Bahrain 16
1991
Detalls
    Ghana 1–0   Espanya   Argentina 1–1 pr.
(4–1 p.)
  Qatar 16
1993
Detalls
    Nigèria 2–1   Ghana   Xile 1–1 pr.
(4–2 p.)
  Polònia 16
1995
Detalls
    Ghana 3–2   Brasil   Argentina 2–0   Oman 16
1997
Detalls
    Brasil 2–1   Ghana   Espanya 2–1   Alemanya 16
1999
Detalls
    Brasil 0–0 pr.
(8–7 p.)
  Austràlia   Ghana 2–0   Estats Units 16
2001
Detalls
    França 3–0   Nigèria   Burkina Faso 2–0   Argentina 16
2003
Detalls
    Brasil 1–0   Espanya   Argentina 1–1 pr.
(5–4 p.)
  Colòmbia 16
2005
Detalls
    Mèxic 3–0   Brasil   Països Baixos 2–1   Turquia 16
2007
Detalls
    Nigèria 0–0 pr.
(3–0 p.)
  Espanya   Alemanya 2–1   Ghana 24
2009
Detalls
    Suïssa 1–0   Nigèria   Espanya 1–0   Colòmbia 24
2011
Detalls
    Mèxic 2–0   Uruguai   Alemanya 4–3   Brasil 24
2013
Detalls
    Nigèria 3–0   Mèxic   Suècia 4–1   Argentina 24
2015
Detalls
    Nigèria 2–0   Mali   Bèlgica 3–2   Mèxic 24
2017
Detalls
    Anglaterra 5–2   Espanya   Brasil 2–0   Mali 24
2019
Detalls
    Brasil 2–1   Mèxic   França 3–1   Països Baixos 24
2021   Suspès per la pandèmia de la Covid-19
2023
Detalls
    Alemanya 2–2 pr.
(4–3 p.)
  França   Mali 3–0   Argentina 24
  • Llegenda:
    • pr. - després de la pròrroga
    • p.- després de la tanda de penals

Palmarès

modifica
Equip Campió Subcampió Tercer Quart
  Nigèria 5 (1985, 1993, 2007, 2013, 2015) 3 (1987, 2001, 2009)
  Brasil 4 (1997, 1999, 2003, 2019) 2 (1995, 2005) 2 (1985, 2017) 1 (2011)
  Ghana 2 (1991, 1995) 2 (1993, 1997) 1 (1999) 1 (2007)
  Mèxic 2 (2005, 2011) 2 (2013, 2019) 1 (2015)
  Alemanya 1 (2023) 1 (1985) 2 (2007, 2011) 1 (1997)
  França 1 (2001) 1 (2023) 1 (2019)
  URSS 1 (1987)
  Aràbia Saudita 1 (1989)
  Suïssa 1 (2009)
  Anglaterra 1 (2017)
  Espanya 4 (1991, 2003, 2007, 2017) 2 (1997, 2009)
  Mali 1 (2015) 1 (2023) 1 (2017)
  Escòcia 1 (1989)
  Austràlia 1 (1999)
  Uruguai 1 (2011)
  Argentina 3 (1991, 1995, 2003) 3 (2001, 2013, 2023)
  Països Baixos 1 (2005) 1 (2019)
  Costa d'Ivori 1 (1987)
  Portugal 1 (1989)
  Xile 1 (1993)
  Burkina Faso 1 (2001)
  Suècia 1 (2013)
  Bèlgica 1 (2015)
  Colòmbia 2 (2003, 2009)
  Guinea 1 (1985)
  Itàlia 1 (1987)
  Bahrain 1 (1989)
  Qatar 1 (1991)
  Polònia 1 (1993)
  Oman 1 (1995)
  Estats Units 1 (1999)
  Turquia 1 (2005)

Vegeu també

modifica

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica


Copa del Món de Futbol Sub-17

Xina 1985 · Canadà 1987 · Escòcia 1989 · Itàlia 1991 · Japó 1993 · Ecuador 1995 · Egipte 1997 · Nova Zelanda 1999 · Trinitat i Tobago · Finlàndia 2003 · Perú 2005 · Corea del Sud 2007 · Nigèria 2009 · Mèxic 2011 · Emirats Àrabs Units 2013 · Xile 2015