Coronadita
La coronadita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany i dona nom al grup de la coronadita. Va ser anomenada l'any 1905 per Waldemar Lindgreen en reconeixement de Francisco Vázquez de Coronado (1510 — 1554), conqueridor espanyol del sud-oest nord-americà.
 Coronadita | |
|---|---|
 Coronadita estalactítica  | |
| Fórmula química | Pb(Mn₆4+Mn₂3+)O16 |
| Epònim | Francisco Vázquez de Coronado |
| Localitat tipus | mina Horse-Shoe, Coronado, coberta Copper Plate Gulch, Districte Copper Mountain, Monts Shannon, Comtat de Greenlee, Arizona, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DK.05a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DK.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.03b |
| Dana | 7.9.1.4 |
| Heys | 7.11.28 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,938(1) Å; b = 2,8678(5) Å; c = 9,834(2) Å; β = 90,39(2)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | gris fosc, negre |
| Duresa | 4,5 a 5 |
| Lluïssor | metàl·lica, submetàl·lica, mat, terrosa |
| Color de la ratlla | marró-negre |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,246 a 5,505 g/cm³ (mesurada); 5,45 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Pleocroisme | strong |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Impureses comunes | Fe, Al, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1904 |
| Símbol | Cor |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa coronadita és un òxid de manganès i plom de fórmula química Pb(Mn₆4+Mn₂3+)O16. A més dels elements de la seva fórmula també pot contenir impureses de ferro, alumini i aigua. Cristal·litza en el sistema monoclínic en agregats fibrosos botrioidlas (en forma de grans de raïm), intercalat amb altres bandes d'òxids de manganès i també en lamel·les microscòpiques corbes.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5 a 5. Està químicament relacionada amb les varietats riques en plom de cesarolita.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la coronadita pertany a «04.DK: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); estructures de túnel» juntament amb els següents minerals: akaganeïta, criptomelana, hol·landita, manjiroita, mannardita, priderita, redledgeita, henrymeyerita, estronciomelana, romanechita i todorokita.
Formació i jaciments
modificaLa coronadita és un mineral primari en filons hidrotermals o aigües termals; i és d'origen secundari en zones oxidades per sobre de roques amb contingut de manganès; també en dipòsits sedimentaris estratolligats.[2]
S'ha trobat coronadita en tots els continents, exceptuant l'Antàrtida. A Catalunya ha estat trobada a les mines La Cresta, a Bellmunt del Priorat,[1] i a la Maria Magdalena, a Ulldemolins, totes dues a la província de Tarragona,[3] així com a les mines de Can Magre (Vidreres, Girona).[4]
Sol trobar-se associada amb altres minerals com: hol·landita, pirolusita i altres òxids de manganès.[2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Coronadite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Coronadite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2012. [Consulta: 15 gener 2017].
- ↑ Joan Rosell Riba · Carles Rubio Rodríguez · Frederic Varela Balcells «Els minerals de vanadi de la mina "María Magdalena", Ulldemolins, el Priorat, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 5, 2017, pàg. 3-50 [Consulta: 27 novembre 2023].
- ↑ Xavier Rodríguez Poblador · Emilio Téllez García · Josep A. Ignacio Herrera · Josep Formiga Bosch «Les mines de Can Magre, Vidreres, la Selva, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 4, 2016, pàg. 3-46 [Consulta: 27 novembre 2023].