Doubs (riu)

Doubs
Tipus	riu
Inici
Continent	Europa
Entitat territorial administrativa	Cantó del Jura (Suïssa), cantó de Neuchâtel (Suïssa) i Franc Comtat (França)
Localització	Mouthe
Final
Entitat territorial administrativa	communauté de communes Saône Doubs Bresse (França) (fr)
Localització	Verdun-sur-le-Doubs
Desembocadura	Saona
	46° 42′ 18″ N, 6° 12′ 34″ E / 46.7049°N,6.2094°E; B 46° 54′ 07″ N, 5° 01′ 25″ E / 46.9019°N,5.0236°E
Afluents	Loue, Dessoubre, Clauge, Guyotte, Orain, Drugeon, Allaine, Cusancin, Gland, Sablonne, Petite Saône (en) , Cébriot, Barbèche (en) , Ruisseau de Fontaine Ronde (en) , Ruisseau des Lavaux (fr)
Conca hidrogràfica	Conca del Doubs
Característiques
Dimensió	453 () km ;
Superfície de conca hidrogràfica	7.710 km²
Mesures
Cabal	176 m³/s

El Doubs és un riu suís i francès, afluent del Saona, a la conca del Roine.^[1]^[2]

Neix a la serralada del Jura, a 937 metres d'altitud, al municipi de Mouthe, pertanyent al departament al qual dona el nom. Inicialment transcorre en direcció nord-est, fins a tocar i convertir-se en la frontera natural amb Suïssa al llarg d'algunes desenes de quilòmetres. En territori suís altera bruscament el seu curs en direcció oest, per tornar-se a endinsar a França. Després d'una nova ziga-zaga entre Saint-Hippolyte i les proximitats de Montbéliard, emprèn el recorregut fins a la seva desembocadura al Saona, en direcció sud-oest, en una vall encaixada a l'altiplà del Jura en primera instància, i a la vall del Saona a partir de Besançon. A la localitat de Verdun-sur-le-Doubs s'uneix al Saona.

Hidrologia

El seu cabal és molt irregular, amb un règim pluvial a pluvio-nival. Els estiatges són severs a l'estiu i l'estació de les avingudes és molt àmplia, estenent-se històricament entre els mesos de setembre fins a finals de maig. L'origen d'aquestes avingudes és doble, per una banda poden originar-se després de fortes precipitacions que saturen el sòl, o bé poden estar relacionades amb precipitacions originades per un repunt de les temperatures que contribueix a la fosa del mantell nivós.^[3]

A la confluència amb el Saona, el cabal pot oscil·lar entre menys de 20m³/s i més de 1.000m³/s, amb un cabal mitjà de 176m³/s. Durant l'avinguda de finals de maig de 1983, s'enregistraren valors propers a 1800m³/s.
Fins a Besançon, la conca del riu és de 4.400|km² i el cabal màxim enregistrat des de 1956 és de 1.430m³/s, el 16 de febrer de 1990. Les crescudes històriques a Besançon són del 10 de març de 1896 (7,96 m a l'escala de crescudes del pont de la République) i del 18 de setembre 1852 (8,50 m).
Fins Mathay, abans de la confluència amb l'Allan que passa per Montbéliard, la conca és de 2200 km² i el cabal mitjà de 53m³/s, amb un màxim superior als 700|m³/s el mes de febrer de 1990. El cabal en període d'estiatge és aproximadament de 8m³/s.

Les grans avingudes més recents són les de gener de 1955, maig de 1983, febrer de 1990, desembre de 1995, febrer de 1999, març de 2001, novembre de 2002 i març de 2006. L'avinguda més important del segle XX data de l'any 1910.