Dovella

La dovella és una peça trapezoidal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.

Arc de mig punt amb tretze dovelles a Sant Gil de Folquer (Noguera)

Dovelles amb les cares exteriors biselades per a encaixar millor amb els carreus del mur.

Als arquitectes manieristes del segle xvi els agradava construir l'arc amb una clau una mica deixada caure.

Cada dovella desvia la força de la càrrega cap als costats, transferint-la de peça en peça fins a les peces verticals del pilar que sustenta l'arc. Les dovelles dels arcs distribueixen el pes eficaçment i treuen el màxim partit de la resistència a la pressió de la pedra, com en el cas dels arcs d'un pont.

La cara exterior d'una dovella s'anomena extradós i la interior, intradós.

Encara que cada unitat en un arc, o volta, es coneix amb aquest nom, hi ha dos components de dovella específics d'un arc: la clau i el salmer.

• La clau és la pedra central que hi ha a l'àpex d'un arc. Sovint decorada, embellida o de mida més gran. El joc de forces de tot l'arc, no funciona fins que no està col·locada aquesta peça.
• El salmer, coixí, o dovella d'arrencada, és la dovella inferior, situat just al final del pilar i que inicia la corba de l'arc.

En l'àmbit de l'aeronàutica, hom anomena extradós a la part superior de l'ala d'un avió.