El botón de nácar
El botón de nácar és un documental dirigit, escrit i narrat per Patricio Guzmán i produït per Renate Sachse, estrenat el 15 d'octubre de 2015. El documental va guanyar el premi del Jurat Ecumènic i l'Os de Plata al millor guió al 65è Festival Internacional de Cinema de Berlín de 2015.[1][2] A la III edició dels Premis Platino de 2016 va obtenir el Millor pel·lícula documental.[3] També al 2016 va assolir el César al millor documental.[4]
.jpg) | ||
| Fitxa | ||
|---|---|---|
| Direcció | Patricio Guzmán  | |
| Protagonistes | ||
| Producció | Renate Sachse Bruno Bettati Fernando Lataste Jaume Roures | |
| Guió | Patricio Guzmán | |
| Música | José Miguel Tobar Miguel Miranda | |
| Dissenyador de so | Álvaro Silva Jean Jaques Quinet | |
| Fotografia | Katell Djian | |
| Muntatge | Emmanuelle Joly | |
| Distribuïdor | Vudu | |
| Dades i xifres | ||
| País d'origen | Espanya, França i Xile | |
| Estrena | 8 febrer 2015 | |
| Durada | 82 min | |
| Idioma original | castellà | |
| Color | en color | |
| Descripció | ||
| Gènere | documental | |
| Premis i nominacions | ||
| Premis | ||
       
| ||
| ||
Trama
modificaL'oceà conté la història de la humanitat. La mar guarda totes les veus de la terra i les que venen des de l'espai. L'aigua rep l'impuls de les estrelles i les transmet a les criatures vivents. L'aigua, el límit més llarg de Xile, també guarda el secret de dos misteriosos botons que es troben en el fons de l'oceà. Xile, amb les seves 2670 milles de costa i l'arxipèlag més llarg del món, presenta un paisatge sobrenatural. En ella estan els volcans, muntanyes i glaceres. En ella estan les veus dels indígenes patagons, els primers mariners anglesos i també els presoners polítics. Es diu que l'aigua té memòria. Aquest film mostra que també té una veu.
Títol
modificaEl títol va ser inspirat en Jemmy Button, un originari yamana que va acceptar viatjar a Anglaterra a canvi d'un botó de nacre. Això es va considerar com a fet simbòlic del començament d'un procés de pèrdua d'identitat dels pobles originaris, ja que després de passar un any al país anglosaxó, en tornar mai va ser el mateix. El segon fet simbòlic és per un botó de camisa descobert durant una recerca en 2004 pel jutge xilè Juan Guzmán. El botó estava incrustat a riells recuperats de la mar, que es va utilitzar per a mantenir sota l'aigua els cossos dels detinguts i assassinats llançats a la mar durant la dictadura de Pinochet.
Recepció
modificaEn la seva majoria, El botón de nácar ha tingut qualificacions positives per part de la premsa i crítics especialitzats.
| País | Mitjà / Autor(a) | Crítica | Tendència |
|---|---|---|---|
 |
El Mundo Luis Martínez |
«Perfecta en la seva transparència; encegadora en el seu dolor. I sempre clarivident.»[5] |  |
| |
Fotogramas Sergi Sánchez |
«El registre poètic que utilitza Guzmán, més les hipnòtiques imatges és Malick pur. Però Guzmán té un objectiu polític (...) No tot funciona (...) S'agraeix, no obstant això, la seva visió singular del món»[6] | |
| |
ABC Federico Marín Bellón |
«Profunditat i bellesa. (...) l'espectador que vulgui quedar-se amb la sorprenent geografia xilena trobarà motius per veure recompensat el preu de l'entrada. Qui vulgui seguir el rastre a les seves metàfores gaudirà encara més amb la seva sàvia visió del món.»[7] | |
| |
El País Jordi Costa |
«Treball lúcid i magistral»[8] | |
| |
El Mundo Francisco Marinero |
«La pel·lícula resulta molt interessant en mostrar paisatges i fets històrics poc coneguts o simplement ignorats o ocultats per una voluntat política que explica l'enigmàtic títol.»[9] | |
| |
El Periódico Nando Salvá |
«És una pena que tiri mà d'una metàfora aquàtica francament agafada pels pèls, i de les divagacions sobre el cosmos i els quàsars que subministra la soporífera narració de Guzmán.»[10] |  |
| |
Cine Premiere Carlos Bonfil |
«Una nova exploració del passat polític del seu país en l'única forma que sembla avui acceptable per al govern xilè i bona part del seu poble: a través de l'al·legoria i l'al·lusió metafòrica.»[11] | |
Referències
modifica- ↑ «Patricio Guzmán y su obra "El Botón de Nácar"». CNN Chile, 06-10-2015. [Consulta: 19 febrer 2016].
- ↑ «Continúa itinerancia del premiado documental 'El Botón de Nácar'». El Divisadero, 16-02-2016. [Consulta: 19 febrer 2016].
- ↑ «"El botón de nácar", Premio Platino a la mejor película documental» (en castellà). [Consulta: 24 gener 2018].
- ↑ «La ceremonie des cesar 2016». academie-cinema.org. Académie des César. [Consulta: 22 octubre 2024].
- ↑ Martínez, Luis. «El vacío contemplado por dentro» (en castellà). Diario El Mundo, 09-02-2015.
- ↑ Sánchez, Sergi. «LA MEMORIA DEL AGUA, SEGÚN PATRICIO GUZMÁN». Fotogramas.
- ↑ Marín Bellón, Federico. «Crítica de «El botón de nácar» (***): Profundidad y belleza». ABC, 11-02-2016. Arxivat de l'original el 2017-07-02. [Consulta: 15 juny 2022].
- ↑ Costa, Jordi. «Memoria acuática de la culpa». El País, 12-02-2016.
- ↑ Marinero, Francisco. «Exterminios chilenos» (en castellà). Diario El Mundo, 11-02-2016. Arxivat de l'original el 25 de febrer de 2016. [Consulta: 19 febrer 2016].
- ↑ Salvá, Nando. «'El botón de nácar': Pinochet y el cosmos» (en castellà). Diario El Periódico, 11-02-2016.
- ↑ Bonfil, Carlos. «El botón de nácar» (en castellà). Cine Premiere, 05-07-2015.
