Endevina qui ve a sopar
Endevina qui ve a sopar[1] (títol original en anglès: Guess Who's Coming to Dinner) és una pel·lícula estatunidenca de Stanley Kramer, estrenada el 1967, protagonitzada per Spencer Tracy, Sidney Poitier i Katharine Hepburn, entre d'altres. Narra la problemàtica situació d'una parella interracial que desitja casar-se amb el consentiment dels seus pares, davant d'una societat plena de prejudicis i odi racial.
Guess Who's Coming to Dinner  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Stanley Kramer |
| Protagonistes | |
| Producció | Stanley Kramer |
| Dissenyador de producció | Robert Clatworthy |
| Guió | William Rose |
| Música | Frank De Vol |
| Fotografia | Sam Leavitt |
| Muntatge | Robert C. Jones |
| Productora | Columbia Pictures |
| Distribuïdor | Columbia Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1967 |
| Durada | 108 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | San Francisco |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia dramàtica, comèdia romàntica i drama |
| Tema | matrimoni interracial |
| Lloc de la narració | San Francisco |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | Oscar a la millor pel·lícula (1968) Oscar a la millor actriu secundària (1968) Oscar al millor actor secundari (1968) Oscar al millor actor (1968) Oscar a la millor actriu (1968) Oscar a la millor direcció Oscar al millor muntatge (1968) Oscar al millor guió original (1968) Oscar a la millor direcció artística (1968) Oscar a la millor adaptació musical (1968)
|
| Premis | |
           
| |
Fou guanyadora de dos premis Oscars, com a millor actriu (Katharine Hepburn) i millor guió original (William Rose). La pel·lícula fou doblada al català i emesa per primer cop en català l'1 d'abril de 1992 per TV3.[1]
Joey Drayton (Katharine Houghton), una jove de 23 anys va a San Francisco a presentar el seu futur espòs, el doctor John Prentice (Sidney Poitier), als seus pares. Subdirector de l'Organització Mundial de la Salut, brillant metge i professor de medicina de 37 anys, John Prentice està de dol des de fa vuit anys per la mort en un accident de la primera esposa i d'un fill.
John tem, tanmateix, la reacció dels pares de Joey, ja que és negre i ella blanca, diferència particularment problemàtica en aquell temps en què, segons comenta el pare de Joey, aquella unió era il·legal en diversos estats dels Estats Units.[3] Els pares de Joey tenen conviccions liberals (en el sentit nord-americà del terme) molt arrelades i han educat la seva filla en el rebuig del racisme. Així i tot, quan John els fa saber que renunciarà al matrimoni si no obté el seu consentiment sense reserva, Matt i Christina Drayton (Spencer Tracy i Katharine Hepburn) es troben de cara a cara amb les seves contradiccions. La seva filla projecta casar-se amb John a Ginebra dues setmanes més tard.
El vespre esdevé encara més tens quan Joey decideix d'avançar la data de la seva partida cap a Suïssa i convida a sopar els pares de John, que viuen a Los Angeles. Ells també estan molt trasbalsats per aquesta situació inesperada.
El pare Ryan, un sacerdot catòlic amic de la família, i Tillie, la minyona, que és negra, no vacil·len a donar la seva opinió sobre la qüestió.
Repartiment
modifica- Spencer Tracy: Matt Drayton
- Katharine Hepburn: Christina Drayton
- Sidney Poitier: Dr. John Prentice
- Katharine Houghton: Joey Drayton
- Cecil Kellaway: El pare Ryan
- Beah Richards: Sra. Prentice
- Roy Glenn: Sr. Prentice
- Isabel Sanford: Tillie
- Virginia Christine: Hilary St George
- Alexandra Hay: Carhop (cambrera del restaurant automobilístic)
Premis i nominacions
modificaPremis
modifica- 1968: Oscar a la millor actriu per Katharine Hepburn
- 1968: Oscar al millor guió original per William Rose
- 1968: Premi David di Donatello: Millor pel·lícula estrangera (Stanley Kramer)
- 1969: BAFTA a la millor actriu per Katharine Hepburn
- 1969: BAFTA al millor actor per Spencer Tracy (a títol pòstum)
Nominacions
modifica- 1968: Oscar a la millor pel·lícula
- 1968: Oscar al millor director per Stanley Kramer
- 1968: Oscar al millor actor per Spencer Tracy
- 1968: Oscar al millor actor secundari per Cecil Kellaway
- 1968: Oscar a la millor actriu secundària per Beah Richards
- 1968: Oscar a la millor direcció artística per Robert Clatworthy i Frank Tuttle
- 1968: Oscar al millor muntatge per Robert C. Jones
- 1968: Oscar a la millor banda sonora per Frank De Vol
- 1968: Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
- 1968: Globus d'Or al millor director per Stanley Kramer
- 1968: Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Katharine Hepburn
- 1968: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Spencer Tracy
- 1968: Globus d'Or al millor guió per William Rose
- 1968: Globus d'Or a la millor actriu secundària per Beah Richards
- 1968: Globus d'Or a la millor nova promesa femenina per Katharine Houghton
- El rodatge es va fer a San Francisco i en un dels estudis de la Columbia Pictures a Hollywood, del 20 de març al 29 de maig de 1967.
- Spencer Tracy va morir 17 dies després del final del rodatge.
- A més a més de ser-ho a la pantalla, Spencer Tracy i Katharine Hepburn eren parella a la vida real des de feia molts anys.
- A causa la malaltia de Spencer Tracy, la feina es feia sempre al matí. Quan Katharine Hepburn considerava que estava massa cansat, acabava el rodatge.
- Katharine Hepburn va declarar que no havia vist mai el film sencer. Veure Spencer Tracy tan malalt era massa dolorós per a ella.
- Katharine Houghton és neboda de Katharine Hepburn.
- Al film, el Sr. Prentice (Roy Glenn) comenta al seu fill John (Sidney Poitier) que si es casa amb na Joey (Katharine Houghton) seran considerats criminals en setze o disset estats. Però d'ençà del 12 de juny de 1967, el Tribunal suprem dels Estats Units va declarar anticonstitucionals totes les lleis contra el mestissatge.
- Es tracta del primer film d'Isabel Sanford.
- El film encara estava a les sales de cinema quan Martin Luther King va ser assassinat. Hi ha una escena en què la cuinera demana a Sidney Poitier: «Qui us penseu que sou, Martin Luther King?». Arran de l'assassinat de King, l'estudi va demanar que es tallés aquesta seqüència.
- El 2005 es va estrenar Black/White, un remake del film.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Endevina qui ve a sopar». esAdir. Generalitat de Catalunya, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 18 agost 2014].
- ↑ «Guess Who's Coming to Dinner». The New York Times.
- ↑ You'll even be illegal in some states
- ↑ imdb. Guess Who's Coming to Dinner, tirvia (en anglès). imdb.
Enllaços externs
modifica