Epifani I de Constància

Epifani I de Constància, o
de Salamina
	; Icona amb el sant, del Kosovo
Biografia
Naixement	Ἐπιφάνιος (Epifánios); c. 315 ; Eleuteròpolis (Israel)
Mort	maig 403 (87/88 anys); mar Mediterrània
Bisbe
Arquebisbe de Nova Justiniana i de tot Xipre
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	ministre de culte, escriptor
Període	Imperi Romà
Alumnes	Joan Deixeble d'Epifani
Influències	Sant Atanasi d'Alexandria
bisbe, Pare de l'Església
	prelat ;
Celebració	Església Ortodoxa, esglésies catòliques orientals, Església catòlica, anglicanisme
Festivitat	12 de maig
Iconografia	Com a bisbe, amb omophorion i els evangelis, beneint amb la mà dreta
Obra
Obres destacables	Obres destacables Panarion; (segle IV) Chronicle (en) ;

Epifani I de Constància o Epifani de Salamina (Eleuteròpolis, actual Bayt Djibrin, Palestina, ca. 315 - al mar, camí de Xipre, 403) fou un bisbe de Constància, antiga Salamina de Xipre (Xipre), considerat Pare de l'Església. Partidari de l'iconoclasme, tal com estableixen els manaments de l'Èxode,^[1] és venerat com a sant a tota la cristiandat.

Epifani, en grec Ἐπιφάνιος (Epifánios) fou bisbe de Constància (l'antiga Salamina de Xipre) i metropolità de Xipre. Va néixer a Bezanduca a Palestina (districte d'Eleuteròpolis) a la primera meitat del segle iv de pares jueus. De jove va anar a Egipte i va ser introduït entre els gnòstics però després alguns monjos el van convèncer d'adoptar la vida monàstica. Va tornar més tard a Palestina i va viure allí uns anys com a monjo, fundant un monestir al seu poble natal. El 376 fou escollit bisbe de Constància.

Parlava hebreu, siríac, grec i llatí i fou conegut per πεντάγλωσσος (Pentaglossos). Fou dogmàtic i sense esperit crític ni lògica. Fou opositor violent d'Orígenes i dels antropomorfites. També es va enfrontar amb Joan Crisòstom, que va protegir a Constantinoble alguns monjos de Nítria expulsats com origenistes pel bisbe Teòfil d'Alexandria.

El 401 va celebrar un sínode de bisbes xipriotes, i l'assemblea va condemnar les doctrines d'Orígenes. Epifani va anar a Constantinoble a portar les notícies i va interferir en el govern de la seu de Joan Crisòstom, amb el qual va tenir uns disputa verbal violenta. Va morir en un vaixell quan tornava a Xipre el 402.

Obra escrita

Les obres que es conserven són:

Ancoraius, exposició de la doctrina de la trinitat
Panarium, contra les heretgies
Un epítom anomenat Anacephalaeosis
De Ponderibus et Mensuris liber
Dues cartes, una al bisbe Joan de Jerusalem i una a Jerònim

Referències

↑ Bravo García, Antonio Pedro «Una frontera no es sólo política» (en castellà). Ilu. Revista de ciencias de las religiones. Cuadernos, 2, 1999, pàg. 73. ISSN: 1139-1529.

Bibliografia

Jacques Duchesne-Guillemin, [http://www.iranicaonline.org/articles/epiphanius "Epiphanius" a Encyclopaedia Iranica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epifani I de Constància

[1] Bravo García, Antonio Pedro «Una frontera no es sólo política» (en castellà). Ilu. Revista de ciencias de las religiones. Cuadernos, 2, 1999, pàg. 73. ISSN: 1139-1529.

[1]

Biografia
Icona amb el sant, del Kosovo
Naixement	Ἐπιφάνιος (Epifánios) c. 315 Eleuteròpolis (Israel)
Mort	maig 403 (87/88 anys) mar Mediterrània

Bisbe

Arquebisbe de Nova Justiniana i de tot Xipre


Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	ministre de culte, escriptor
Període	Imperi Romà
Alumnes	Joan Deixeble d'Epifani
Influències	Sant Atanasi d'Alexandria
bisbe, Pare de l'Església
prelat
Celebració	Església Ortodoxa, esglésies catòliques orientals, Església catòlica, anglicanisme
Festivitat	12 de maig
Iconografia	Com a bisbe, amb omophorion i els evangelis, beneint amb la mà dreta
Obra
Obres destacables Panarion (segle IV) Chronicle ^(en)