Ernst Gideon von Laudon
Ernst Gideon von Laudon (Ļaudona, Livadia, 2 de febrer de 1716 - Nový Jičín, 14 de juliol de 1790) fou un general austríac d'origen escocès.
 Von Laudon a la Batalla de Kunersdorf | |
| Nom original | (de) Gideon Ernst Freiherr von Laudon  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 13 febrer 1717 Ļaudona (Letònia) |
| Mort | 14 juliol 1790 (73 anys) Nový Jičín (Txèquia) |
| Sepultura | Laudon Palace (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial, cap militar |
| Activitat | 1741–1790 |
| Carrera militar | |
| Lleialtat |  Russian Empire |
| Branca militar | Infanteria |
| Rang militar | mariscal de camp Generalíssim |
| Conflicte | Guerra de Successió de Polònia Guerra russoturca (1735-1739) Guerra de Successió Austríaca Guerra dels Set Anys Guerra de Successió bavaresa Guerres Habsburg-Otomanes (1787–1791) Batalla de Hochkirch |
| Altres | |
| Títol | Baró |
| Pare | Otto Gerhard Loudon |
| Germans | Johann Reinhold von Loudon |
| Premis | |
Gran Creu de Maria Teresa d'Àustria. | |
 | |
Al servei de Rússia en la seva joventut, assistí al setge de Danzig (1734) durant la Guerra de Successió de Polònia,[1] i prengué part en les campanyes de 1738 i 1739 contra els turcs. al signar-se la pau abandonà l'exèrcit rus, i davant la negativa de Frederic II no admetent-lo en les files prussianes, ingressà en l'exèrcit austríac. Capità del cos de voluntaris de Trenck, resultà ferit greument a l'Alsàcia (1744), malgrat això, el 1745, batallà a Silèsia contra els prussians i prengué part en la batalla de Hohenfriedberg.
Per aquest temps va contraure matrimoni i abraçà el catolicisme. Es distingí en la guerra dels Set Anys, essent ascendit al grau de mariscal de camp pel seu comportament a Hirschfeld (febrer de 1757) i condecorat amb la creu de l'orde per Maria Teresa. Després de la batalla de Kolin, causà grans pèrdues a lord Keith conferint-li el comandament del cos de tropes lleugeres, al front de les quals prengué part en l'acció de Rossabach. Ascendit a major general, batallà a Olmütz (juny de 1758) i a Hochkirch, mereixent la cessió de la finca de Kleinbetschwar (Bohèmia) i la gran creu de Maria Teresa, junt amb el títol de baró.
Per la primavera de 1759 menà un cos de 18.000 homes a Silèsia, distingint-se en la batalla de Kunersdorf de tal manera, que l'emperadriu de Rússia li regalà una preciosa daga. El 1760, al front de 36.000 homes, passà a Silèsia, derrotà (23 de juny) al general Fouqué a la batalla de Landeshut,[2], devastà Glatz (avui Klodzko) i posà setge a Breslau (avui Wrocław).
Acabades les conferències de Viena, marxà de bell nou (1761) a Silèsia amb una host de 60.000 homes que el 12 d'agost s'uní al rus; però les forces aliades foren derrotades per Frederic II a Bunzchvitz, després del qual Laudon prengué la important plaça de Schweidnitz. El 1769 fou governador de Moràvia, el 1778 lluità a Bohèmia contra el príncep Enric de Prússia, i el mateix any, prengué part en la guerra de Turquia defensant heroicament a Dobitza, prenent a Novi i, en la campanya de 1789, s'apoderà de Belgrad i Semendria.[3]
Referències
modifica- ↑ Urban, William. Bayonets and Scimitars: Arms, Armies and Mercenaries 1700-1789 (en anglès). Frontline Books, 2013, p. 257. ISBN 1473830877.
- ↑ Szabo, 2008, p. 279-280.
- ↑ Emerich, John. The Cambridge Modern History. Macmillan & Company, 1904, p. 334.
Bibliografia
modifica- Enciclopèdia Espasa, Volum núm. 29, pàg. 1088 ISBN 84-239-4529-4
- Szabo, Franz A.J.. The Seven Years War in Europe, 1756-1763 (en anglès). Pearson, 2008.
