Escala de Beaufort
L'escala de Beaufort és una mesura empírica de la intensitat del vent i es basa principalment en l'estat de la mar, les onades i la força del vent. El nom complet és Escala de Beaufort de la força del vent, tot i que és una mesura de la velocitat del vent i no de la força en el sentit científic. Va ser creada el 1805 per Francis Beaufort, qui li va donar el nom.[1] L'escala bàsica té dotze graus, i existeix una versió ampliada per a incloure els ciclons i altres fenòmens extrems.[2]
Història
modificaL'escala va ser ideada el 1805 per Francis Beaufort, oficial irlandès de la Marina Reial britànica, quan servia en un vaixell HMS Woolwich.[3] Més tard, Sir Francis Beaufort esdevindria Contraalmirall de la Marina. L'escala que duu el seu nom va tenir una evolució llarga i complexa i va, des dels treballs previs d'altres (entre ells, els estudis de Daniel Defoe d'un segle abans)[4] fins quan Beaufort va ser administrador superior de la Royal Navy a la dècada de 1830 que l'escala va ser adoptada oficialment i ser utilitzada per primera vegada. Aquest primer viatge va ser en un HMS Beagle sota el comandament del capità Robert FitzRoy, després de crear-se la primera Oficina de Meteorologia de Gran Bretanya (Met Office) i que s'encarregaria de fer previsions meteorològiques regularment.[5] A principis del segle xix, els oficials de la Marina feien observacions meteorològiques regularment, però no hi havia una escala estàndard i aquestes podien ser molt subjectives – el "vent fort" d'un home podria ser «vent fluix» per un altre. Beaufort va aconseguir doncs estandarditzar una escala.
L'escala inicialment tenia dotze nivells (del zero al dotze) i no es basava en registres de la velocitat velocitat del vent, sinó en l'estat qualitatiu de les veles d'una fragata,[6][7] llavors el vaixell principal de la Royal Navy, per l'acció del vent; alguns d'aquests qualificatius eren "suficient per mantenir la direcció" o "no hi ha lona de vela que ho suporti".[8]
Força del vent
modificaHistòricament, l'escala Beaufort de la força del vent proporciona una descripció empírica de la velocitat del vent basant-ne en les condicions marines observades. Originalment tenia 13 nivells, però a la dècada del 1940 se l'amplià a 17 nivels.[9]
Classificacions generals del vent | Classificacions de ciclons tropicals (mitjana sobre 10 minuts) | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Escala de Beaufort[9] | Vent sostinguts sobre 10 minuts (nusos) | Terme general[10] | N Oceà Índic IMD |
SO Oceà Índic MF |
Austràlia BOM |
SO Pacífic FMS |
NO Pacífic JMA |
NO Pacífic JTWC |
NE Pacífic & N Atlantic NHC & CPHC |
0 | <1 | Calma | Depressió | Pertorbació tropical | Depressió tropical | Depressió tropical | Depressió tropical | Depressió tropical | Depressió tropical |
1 | 1–3 | Ventolina | |||||||
2 | 4–6 | Vent fluixet | |||||||
3 | 7–10 | Vent fluix | |||||||
4 | 11–16 | Vent moderat | |||||||
5 | 17–21 | Vent fresquet | |||||||
6 | 22–27 | Vent fresc | |||||||
7 | 28–29 | Vent fort | Depressió profunda | Depressió tropical | |||||
30–33 | |||||||||
8 | 34–40 | Temporal | Tempesta ciclònic | Tempesta tropical moderada | Cicló tropical (1) | Cicló tropical (1) | Tempesta tropical | Tempesta tropical | Tempesta tropical |
9 | 41-47 | Temporal fort | |||||||
10 | 48–55 | Temporal molt fort | Tempesta ciclònica forta | Tempesta tropical forta | Cicló tropical (2) | Cicló tropical (2) | Tempesta tropical forta | ||
11 | 56–63 | Tempesta | |||||||
12 | 64–72 | Huracà | Tempesta ciclònica molt forta | Cicló tropical | Cicló tropical fort (3) | Cicló tropical fort (3) | Tifó | Tifó | Huracà (1) |
13 | 73–85 | Huracà (2) | |||||||
14 | 86–89 | Cicló tropical intens (4) | Cicló tropical fort (4) | Gran huracà (3) | |||||
15 | 90–99 | Cicló tropical intens | |||||||
16 | 100–106 | Gran huracà (4) | |||||||
17 | 107–114 | Cicló tropical fort (5) | Cicló tropical fort (5) | ||||||
115–119 | Cicló tropical molt intens | Supertifó | |||||||
>120 | Supertempesta ciclònica | Gran huracà (5) |
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Les Mondes: revue des sciences et de leurs applications aux arts et à l'industrie (en francès). Bureau des mondes, 1877, p. 715.
- ↑ «[/wxbeaufort.php Réseau Météo Français]» (en francès). Réseau Météo Français. [Consulta: 27 maig 2023].
- ↑ Huler, S. Defining the Wind: The Beaufort Scale and How a 19th-Century Admiral Turned Science into Poetry. Crown, 2007, p. 69. ISBN 978-0-307-42055-8.
- ↑ Defoe, D. The Novels and Miscellaneous Works of Daniel Defoe. Henry G. Bohn, 1855, p. 264 (Bohn's British classics).
- ↑ «National Meteorological Library and Archive Fact sheet 6 — The Beaufort Scale». Met Office. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 13 maig 2011].
- ↑ Plotkin, R. Computers in Science and Mathematics, Revised Edition. Infobase Publishing, 2020, p. 105. ISBN 978-1-4381-8275-9.
- ↑ Hay, W.W.. Experimenting on a Small Planet: A History of Scientific Discoveries, a Future of Climate Change and Global Warming. Springer International Publishing, 2016, p. 26. ISBN 978-3-319-27404-1.
- ↑ Oliver, John E. Encyclopedia of world climatology. Springer, 2005GWAPO KO GWAPO KAAU KO.
- ↑ 9,0 9,1 Walter J. Saucier. Principles of Meteorological Analysis. Courier Dover Publications, 2003. ISBN 9780486495415 [Consulta: 9 gener 2009].
- ↑ Servei Meteorològic de Catalunya. «Escala Beaufort». Web. CC-BY-SA-3.0