Fàbrica Casaramona
La Fàbrica Casaramona (també escrit Casarramona) és un conjunt arquitectònic modernista que ocupa tota una illa de cases al peu de la muntanya de Montjuïc, declarat monument nacional pel Ministeri d'Educació i Ciència el 9 de gener del 1976, juntament amb altres obres de Puig i Cadafalch.[1][2][3] Des del 2002 és la seu del centre cultural CaixaForum Barcelona.[3]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Arquitecte | Josep Puig i Cadafalch | |||
| Construcció | 1909 | |||
| Ús | centre cultural | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Font de la Guatlla (Barcelonès) | |||
| Localització | Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8 i Mèxic, 36-46, Gimbernat, 1-9 i Morabos, 11-15 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Data | 9 gener 1976 | |||
| Codi BCIN | 62-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0004203 | |||
| Id. IPAC | 66 | |||
| Id. Barcelona | 1743 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | CaixaForum Barcelona | |||
Descripció
modificaL'antiga fàbrica de filats i teixits Casaramona és un conjunt de gran coherència formal, format per un seguit d'edificacions (onze cossos de superfícies i alçades diferents), majoritàriament de planta baixa,[3] per a facilitar el trasllat de mercaderies mitjançant un sistema de carrers interns, que alhora també servien de tallafocs. Les diverses solucions estructurals i els detalls ornamentals són resolts a partir d'una comprensió perfecta de la tecnologia del maó, sota una òptica tendent al funcionalisme. Les naus, de planta rectangular i amb coberta plana, són cobertes amb voltes de rajol que recolzen sobre pilars de ferro. Els arcs de descàrrega i un sistema de tirants metàl·lics contraresten les empentes laterals, que es descarreguen en uns pilars o contraforts que hi ha als murs de tancament. Aquests contraforts són acabats en pinacles, que creen un ritme vertical que contribueix a trencar-ne l'horitzontalitat. La decoració es completa a base de merlets de maó.[3]
Les dues torres, que amaguen antics dipòsits d'aigua, marquen l'eix de simetria del conjunt. L'una situada a l'entrada, té inscrit el nom de la fàbrica en plafons de ceràmica i és rematada per una estructura de ferro. L'altra, situada a l'interior, té el dipòsit rodó a la part superior, que és rematada amb un cos format per arcs parabòlics i una coberta revestida de ceràmica.[3]
Al vestíbul hi ha dues obres emblemàtiques de la col·lecció d’Art Contemporani de la Fundació la Caixa: el mural Splat (2001), que l'artista Sol LeWitt va concebre especialment per al nou centre, i el núvol de neó Ambiente Spaziale (1951), que Lucio Fontana va realitzar per a la Triennal de Milà de 1953. També s'hi exposa l'obra Espai de dolor (1983), de Joseph Beuys.
Història
modificaEl 1909, l'industrial tèxtil Casimir Casaramona i Puigcercós, especialitzat en la confecció de mantes i tovalloles, va decidir concentrar la producció en una nova fàbrica al carrer de Mèxic, prop de la futura plaça d'Espanya, i va encarregar el projecte a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.[4][5] El 9 de març del 1911, la seva fàbrica del carrer de Sant Rafael, 17 (vegeu casa-fàbrica Terrés) va ser destruïda per un incendi,[4] la qual cosa va impulsar la construcció de la nova, inaugurada el 1913[6] i que va guanyar el Concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona.[3]
Casaramona va morir el 18 de maig del mateix any, i el negoci va passar a mans del del seu fill August, però durà pocs anys, i va tancar abans del 1920.[4] Les seves naus van servir com a magatzems de l'Exposició Internacional de 1929, i durant la Segona República s'hi va instal·lar la Guàrdia Civil.[7] Després de la Guerra Civil espanyola i fins al 1992, va allotjar les cavallerisses i el parc mòbil de la Policia Nacional.[3]
Rehabilitació
modificaEl 1963, l'antiga fàbrica va ser adquirida per la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis,[6] que a partir del 1993 va rehabilitar-la per a instal·lar-hi el centre cultural CaixaForum Barcelona, inaugurat el 2002.[8]
A la primera fase, de consolidació i restauració, encomanada a un arquitecte especialista en modernisme, Francisco Javier Asarta, s'hi va recuperar l’aspecte extern original, els elements decoratius en pedra, maó i ferro i se'n van eliminar els afegits.[9]
Durant la segona fase, desenvolupada pels arquitectes Roberto Luna i Robert Brufau, es va construir un gran vestíbul subterrani i es van adaptar els tallers de la fàbrica com a sales d'exposicions. El projecte va permetre guanyar 5.000 m² subterranis i la creació d'una nova entrada.[10]
Finalment, es van projectar l'auditori, la mediateca, els magatzems i altres espais de la planta baixa, i es va encarregar a l'arquitecte japonès Arata Isozaki i a Roberto Luna la integració dels accessos exteriors amb el vestíbul.[10] Isozaki va dissenyar la monumental estructura de vidre i acer, en forma d'arbre. El pati anglès és de pedra calcària en referència al Pavelló d'Alemanya que Mies van der Rohe va projectat just al davant per a l'Exposició Internacional de 1929.
Referències
modifica- ↑ «Decreto 248/1976, de 9 de enero, por el que se declaran como monumentos histórico-artístico de carácter nacional varias obras del arquitecto Puig y Cadafalch». BOE, 17-02-1976, pàg. 3316.
- ↑ «Fàbrica de filats i teixits de cotó Casarramona». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Fàbrica Casaramona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Cabana, 1992.
- ↑ «Casimiro Casaramona. Mèxic (36-46), Monfort (Avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia 2-10), Castillejos (ara Morabos 11-15) i Gimbernat (1-9). Edificar una nova planta (coneguda com a fàbrica tèxtil Casaramona)». Q127 Eixample 12190/1910. AMCB, 27-12-1909.
- ↑ 6,0 6,1 Abad, Carlos J. Pardo. El patrimonio industrial en España: Paisajes, lugares y elementos singulares. Ediciones AKAL, 2016. ISBN 978-84-460-4329-4.
- ↑ «Ley sobre concesión de un crédito extraordinario de 428.959 pesetas para abono de alquileres del edificio "Casaramona", destinado a cuartel de la Guardia Civil de Barcelona, desde 1º de noviembre de 1932 a 31 de marzo de 1934 y todo el año 1935». BOE, pàg. 4144.
- ↑ Urbano, Salustiano del Campo; Tezanos, José Félix. España siglo XXI: Literatura y bellas artes (en castellà). Biblioteca Nueva, 2008, p. 709. ISBN 978-84-9742-853-8.
- ↑ Gómez, Víctor. Josep Puig i Cadafalch y la búsqueda de la modernidad (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 2019-05-24, p. 489. ISBN 978-84-9168-234-9.
- ↑ 10,0 10,1 Rivera Rivero, María Gabriela «De la memoria reflexiva al cronotopo en movimiento». Arquitectonics: Mind, Land & Society, 24, 10-2012, pàg. 229–242. ISSN: 1579-4431.
Bibliografia
modifica- Cabana, Francesc «Casimir Casarramona. L'opció del vapor». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
Enllaços externs
modifica
- «Fàbrica Casarramona». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Puig i Cadafalch: FÀBRICA CASARAMONA (Caixa Fòrum)». GAUDÍ I EL MODERNISME A CATALUNYA.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Fàbrica de Filats Casarramona». UPCommons.