Giacomo Manzù
Giacomo Manzù, pseudònim de Giacomo Manzoni[1] (Bèrgam, 22 de desembre de 1908 - Ardea, 17 de gener de 1991), va ser un dels més importants i influents escultors italians del segle xx.[2][3][4]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 desembre 1908 Bèrgam (Itàlia) |
| Mort | 17 gener 1991 (82 anys) Aprilia (Itàlia) |
| Altres noms | Manzu, Giacomo |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Milà Roma |
| Ocupació | escultor, artista visual, artista gràfic, gravador, artista |
| Activitat | 1930 - 1990 |
| Ocupador | Acadèmia de Belles Arts de Brera |
| Membre de | |
| Participà en | |
| 24 juny 1977 | documenta 6 |
| 11 juliol 1959 | documenta 2 |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Fills | Pio Manzù |
| Premis | |
| Lloc web | giacomomanzu.it |
Va assolir un gran renom quan va guanyar el concurs per a realitzar una de les portes de bronze de la basílica de Sant Pere del Vaticà (precedit per un premi a la Biennal de Venècia de 1948) En aquell moment al voltant del Concili Vaticà II l'aportació innovadora de Manzù expressava, en l'àmbit de l'art, el desig d'aggiornamento de l'església. El concurs es va convocar l'any 1950 i l'obra es va acabar el 1964. En ella hi ha representada, en una escena, el Papa Joan XXIII que fa afavorir-lo amb diversos encàrrecs com el seu propi retrat i d'altres obres que es troben als Museus Vaticans.[5] L'interès de Manzù per la temàtica religiosa venia des del seus inicis i s'havia manifestat en sèries com els Davallaments i les Crucifixions (1940-43) i també les dels Bisbes i els Cardenals. Tot i això, Manzù era militant del Partit Comunista i el 1966 li va ser concedit el Premi Lenin. Entre 1954 i 1960 va ser professor a l'Acadèmia de Salzburg, ciutat on va fer les portes de bronze de la catedral. També hi ha obres seves a Rotterdam (Església de Sant Llorenç), al Palau de les Comunitats Europees de Luxemburg, a Nova York (seu de les Nacions Unides i Rockefeller Center)[6] o a Bèrgam, la ciutat on va néixer (Monument al partisà, 1977).[7] A Ardea, prop de Roma, la ciutat on va establir el seu taller, s'hi troba el Museo Giacomo Manzù.
Referències
modifica- ↑ Room, Adrian. Dictionary of Pseudonyms: 13,000 Assumed Names and Their Origins, 5th ed.. McFarland, 20 de setembre de 2012, p. 311. ISBN 978-0-7864-5763-2 [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ «Giacomo Manzù». Encyclopædia Britannica [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ Ruhrberg, Karl; Honnef, Klaus; Schneckenburger, Manfred; Fricke, Christiane. Art of the 20th Century. Taschen, 2000, p. 767. ISBN 978-3-8228-5907-0 [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ Morgan, Ann Lee. Historical Dictionary of Contemporary Art. Rowman & Littlefield Publishers, 5 de desembre de 2016, p. 236–237. ISBN 978-1-4422-7668-0 [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ «Giacomo Manzù, Cardinale seduto - Musei Vaticani» (en italià). Museus Vaticans. Arxivat de l'original el 2017-09-30 [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ «The Immigrant | Art Exhibits of NYC | Rockefeller Center». Arxivat de l'original el 2017-09-30. [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ Beale, Helen E.; Polezzi, Loredan (ed.); Ross, Charlotte (ed.). «Bodies in Tension in Giacomo Manzù's "Monumento al partigiano/alla Resistenza (Bergamo 1977)». A: In Corpore: Bodies in Post-unification Italy. Associated University Presse, 2007, p. 127–140. ISBN 978-0-8386-4164-4 [Consulta: 30 setembre 2017].