Giovanni Battista Tiepolo

Vegeu també Giovanni Domenico Tiepolo (o Giandomenico Tiepolo) i Lorenzo Baldissera Tiepolo, ambdós fills de Giovanni Battista.

Giovanni Battista Tiepolo, també conegut com a Gianbattista o Giambattista Tiepolo (Venècia, 5 de març de 1696 - Madrid, 27 de març de 1770) va ser un pintor i gravador rococó italià, considerat el darrer gran mestre del la pintura al fresc de la República de Venècia.

Giovanni Battista Tiepolo

Biografia
Naixement	5 març 1696 Venècia (Itàlia)
Mort	27 març 1770 (74 anys) Madrid
Activitat
Camp de treball	Pintura
Lloc de treball	Venècia Udine Verona Vicenza Bèrgam Milà Würzburg Madrid
Ocupació	pintor al fresc, artista gràfic, impressor, aiguafortista, pintor, gravador, dibuixant projectista, artista visual
Gènere	Pintura al fresc, pintura religiosa, al·legoria, animalística, art de gènere, paisatge, pintura mitològica, Capriccio, retrat i caricatura
Moviment	Rococó i barroc
Influències	Gregorio Lazzarini i Giovanni Battista Piazzetta
Obra
Obres destacables (1719) Scipio Africanus Freeing Massiva (en) (1725) Apelles Painting Campaspe (en) (dècada del 1750) Ceiling fresco in the staircase of the Würzburg Residence (en) (1757) Apotheosis of Saint Gaetano Thieme (en) (1760) Apotheosis of Angelo della Vecchia (en)
Família
Cònjuge	Maria Cecilia Guardi (1719–)
Fills	Giovanni Domenico Tiepolo, Lorenzo Tiepolo
Pares	Domenico Tiepolo   i Orsetta Tiepolo

Apoteosi d'Espanya al Palau Reial de Madrid.

Biografia

Primers anys (1696-1726)

Giambattista Tiepolo va nàixer a Venècia, sent el darrer de sis fills d'un capità de vaixell, Domenico Tiepolo i la seua esposa, Orsetta. Tot i que el cognom de Tiepolo pertanyia a una família patrícia, son pare no va reclamar cap títol de noblesa. El futur pintor va ser batejat en la seua parròquia (San Pietro di Castello) com Giovanni Battista, en honor del seu padrí, un noble venecià anomenat Giovanni Battista Dorià. Son pare, Domenico, va morir un any després del naixement, deixant Orsetta i els infants en una difícil situació econòmica.

Inicialment va ser pupil de Gregorio Lazzarini, però les influències dels contemporanis de més edat, com ara Sebastiano Ricci i Giovanni Battista Piazzetta són més fortes en la seua obra. Als 19 anys va concloure el seu major encàrrec, el Sacrifici d'Isaac (avui dia a l'Accademia). Va abandonar l'estudi de Lazzarini l'any, sent admès en el gremi de pintors.

L'any 1719 es va casar amb Maria Cecilia Guardi, germana dels pintors venecians Francesco i Giovanni Antonio Guardi. El matrimoni va tenir nou fills, dels quals van arribar a l'edat adulta quatre filles i tres fills. Dos dels seus fills, Domenico i Lorenzo van pintar amb ell com assistents i van aconseguir cert reconeixement com a artistes independents. El tercer dels fills va prendre els hàbits.

Primeres obres de maduresa (1726-50)

Un patrici de la ciutat friulana d'Udine, Dionisio Delfino, va encarregar al jove Tiepolo la decoració al fresc del palau arquebisbal d'Udine (1726-1728). Aleshores el moviment rococó era quasi revolucionari a Itàlia. Les seues primeres obres mestres fetes per a Venècia van ser un cicle d'enormes llenços pintats per a decorar l'ampli vestíbul de Ca' Dolfin (1726–1729), amb motius d'antigues batalles i triomfs. També a Venècia va realitzar els frescos del palau Sardi i la Gloria de Santa Teresa a l'església dels Descalços.

Ràpidament va esdevenir un pintor molt sol·licitat, però va saber respondre amb una destacada productivitat. Va pintar quadres per a esglésies com ara la de Verolanuova (1735-40), per a la Scuola dei Carmini (1740-47), i els Scalzi 1743-1744), un sostre per als Palazzi Archinto i per a Casati-Dugnani a Milàn (1731); la Capella Colleoni de Bèrgam (1732-1733); un sostre per l'al l'església dels Gesuati (Santa Maria del Rosario) de Venècia sobre Sant Domènec instituint el rés del Rosari (1737-39), Palazzo Clerici, Milà (1740), decoracions per a la Vil·la Cordellini a Montecchio Maggiore (1743-1744) i per a la sala de ball del Palazzo Labia, avui dia un estudi de televisió a Venècia, mostrant la Història de Cleopatra (1745-1750).

Tiepolo va produir dos conjunts d’aiguaforts, els Capricci (c. 1740–1742) i els Scherzi di fantasia (c. 1743–1757). Els deu caprici van ser publicats el 1742 per primera vegada per Anton Maria Zanetti el vell, incorporats a la tercera edició d'una recopilació de xilografies.

Detall del fresc de la Kaisersaal de la Residència de Würzburg

Els frescs de la Residència de Würzburg (1750-53)

Al voltant de 1750, la reputació de Tiepolo estava fermament assentada arreu d'Europa. Acompanyat del seu fill Giandomenico va viatjar a Würzburg en ser reclamant per príncep-bisbe Karl Philipp von Greiffenklau. A Würzburg va residir durant tres anys i va executar unes excepcionals pintures al fresc per als sostres de la Residència de Würzburg, que havia estat acabat de construir l'any 1744. El seu fresc per a l'escalinata d'entrada al palau, (Treppenhaus) dissenyada per Johann Balthasar Neumann és el fresc més gran del món, amb una superfície de 677 m², i va ser completat amb l'ajut dels seus fills, Giandomenico i Lorenzo. L'Al·legoria dels Planetes i els Continents representa Apol·lo iniciant la seua ruta diària; les deïtats que l'envolten simbolitzen els planetes; les figures al·legòriques en la cornisa representen els quatre continents (incloent-hi Amèrica). De la Nova Residència de Würzburg també va decorar al fresc el saló del Kàiser.

Tornada a Venècia i el Véneto (1753-1770)

Tiepolo va tornar a Venècia l'any 1753. Ara era un pintor famós, amb encàrrecs locals i de l'estranger. Va ser elegit President de l'Acadèmia de Pàdua. Va realitzar diversos frescos, molt teatrals, per a esglésies; el Triomf de la Fe per a la Pietà; panells pintats al fresc per a Ca' Rezzonico (que ara també posseeix el seu fresc per al sostre del Palazzo Barbarigo); i pintures per a vil·les nobles del país venecià, com ara Villa Valmarana (Vicenza) i un gran fresc panegíric per a la Villa Pisani a Stra. Durant aquest període va crear l'obra mestra Glorificació de la família Barbaro que actualment es troba en la col·lecció del Museu Metropolità d'Art de Nova York.

En uns admirats frescos per al Palazzo Labia va representar dues escenes de la vida de Cleopatra: Trobada de Marc Antoni i Cleopatra i Banquet de Cleopatra, així com un sostre amb el Triumph de Bel·lerofont sobre el Temps. Va col·laborar amb un expert en perspectiva, Girolamo Mengozzi Colonna. Aquesta col·laboració amb Colonna, que també va dissenyar escenografies d'òpera, palesa la creixent tendència vers la composició teatral en els seus frescos. L'arquitectura del fresc del Banquet recorda l'obra de Veronese Les noces de Canà

Frescs del Palau Reial de Madrid

L'any 1761, Carles III li va encarregar un fresc per al sostre de la gran sala del tron del Palau Reial de Madrid. El tema és un panegíric d'Espanya: Apoteosi d'Espanya. A la cort de Madrid va despertar la gelosia i l'agra oposició d'Anton Raphael Mengs.

Va morir a Madrid, el 27 de març de 1770. Després de la seua mort, l'aparició de l'auster Neoclassicisme i el declivi post-revolucionari de l'absolutisme va conduir a la lenta desaparició de l'estil que Tiepolo havia conreat, tot i que no va poder enfosquir l'impacte de la seua obra en el progrés de l'art.

Anàlisi i influència de la seua obra

Apoteosi de l'almirall Vettor Pisani

En les seues elaboracions més fluides, Tiepolo presenta evidents afinitats amb Ricci, Piazzetta i Federico Bencovich. És un artista del fresc lluminós, un radiant i rococó Pietro da Cortona. Les seues composicions històriques estan embolcallades amb una esplèndida llum. És conegut principalment pels seus frescos, particularment pels seus sostres panegírics. Aquests van seguir la tradició barroca encetada un segle abans per Pietro da Cortona, convertint les voltes en cels pintats, elevant els insignificants nobles a l'estatus diví, tot això en vastes composicions mesclades amb les delicades ornamentacions dels marcs d'estuc. Com Luca Giordano, la seua paleta es componia dels colors típics de l'aquarel·la. Com Giordano, va ser prolífic. Amb una sprezzatura única, va pintars mons de frescs, i alguns com els murs de Villa Valmarana a Vicenza, no només mostren escenes mitològiques, sinó que realment situen a l'espectador enmig d'aquelles. Els primers exemples d'això són potser els llenços de Ca' Dolfin, que van permetre-li introduir indumentàries exuberants, escultura clàssica i una acció que sembla vessar-se més enllà del marc vers la cambra.

Llista d'obres

Obres anteriors a 1740

Sant Domènec en la Glòria

Institució del Rosari

Obra	Data	Lloc	Enllaç
El Martiri de Sant Bartomeu	1722	San Stae, Venècia
Sant Domènec en la Glòria.	1723	Gallerie dell'Accademia, Venècia
El rapte d'Europa	c. 1725	Gallerie dell'Accademia, Venècia
Al·legoria del poder de l'eloqüència	c. 1725	Institut Courtauld, Modello for Palazzo Sandi, Venècia
Frescos	1726	Palau Episcopal, Udine
Perseu i Andròmeda	1730	Museu Frick
L'educació de la Mare de Déu	1732	S. Maria della Consolazione (Fava), Venècia
Àngel rescatant Agar	1732	Scuola di San Rocco, Venècia
Sant Joan Baptista predicant	1732-1733	Cappella Colleoni, Bèrgam
Decapitació de Sant Joan Baptista	1732-1733	Cappella Colleoni, Bèrgam
Càstig de les serps	1732-1735	Gallerie dell'Accademia, Venècia
Josep rebent un anell del faraó	1732-1735	Dulwich Picture Gallery
Triomf de Zèfir i Flora	1734-1735	Museo del Settecento Veneziano, Ca' Rezzonico, Venècia
Jupiter i Danae	1736	Universitet Konsthistoriska Institutionen, Estocolm
Institució del Roser	1737	Gallerie dell'Accademia, Venècia
El Papa Sant Climent adorant la Trinitat	1737-1738	Alte Pinakothek, Múnic
Institució del Rosari	1737-1739	Santa Maria del Rosario (Gesuati), Venècia
Crist porant la creu	1737-1738	Sant'Alvise, Venècia
La Mare de Déu del Mont Carmel	1730s	Pinacoteca di Brera, Milà
Mare de Déu amb sis Sants	1737-1740	Museu de Belles Arts, Budapest

Obres de 1740 a 1750

Obra	Data	Lloc	Enllaç
La Mare de Déu apareixent-se a Sant Felip Neri	1740	Museo Diocesano, Camerino
Recollida de manà	1740-1742	Parrocchiale, Verolanuova
El sacrifici de Melquisedec	1740-1742	Parrocchiale, Verolanuova
La Virtut i la Noblesa fent fugir a la ignorància	1743	Dulwich Picture Gallery (esbós per a Villa Cordellina, a Montecchio Maggiore)
El banquet de Cleopatra	1743-1744	National Gallery of Victoria, Melbourne
Els creients	1743-1745	Gallerie dell'Accademia, Venècia
Apol·lo i Dafne	1744-1745	Museu del Louvre, París
Descobriment de la vertadera Creu	c. 1745	Gallerie dell'Accademia, Venècia
Frescos de la història de Cleopatra	1746	Palazzo Labia, Venècia
La Mare de Déu apareixent-se als Sants dominicans	1747-1748	Santa Maria del Rosario (Gesuati), Venècia
Última comunió de Sant Llúcia	1747-1748	Santi Apostoli, Venècia
Sant Jaume el gran conquerint als moros	1749-1750	Museu de Belles Arts, Budapest

Obres posteriors a 1750

Obra	Data	Lloc	Enllaç
Frescos	1751-1753	Residència de Würzburg
Al·legoria dels Planetes i els Continents	1752	Metropolitan Museum of Art, Nova York
La mort de Jacint	1752-53	Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid
Adoració dels Mags	1753	Alte Pinakothek, Múnic
Coronació de la Mare de Déu	1754	Kimball Museum of Art (esbós per a l'Ospedale della Pietà)
Una Al·legoria amb Venus i el Temps	1754-58	National Gallery de Londres
Frescos amb motius de la mitologia romana	1757	Villa Valmarana, Vicenza
Un home assegut i una noia amb un pitxer	c. 1755	National Gallery de Londres
Les Virtuts Teologals	c. 1755	Musées Royaux des Beaux-Arts Brussel·les
El martiri de Santa Àgata	c. 1756	Staatliche Museen, Berlín
Al·legoria del mèrit acompanyat per la noblesa i la virtut	1757-58	Museo del Settecento Veneziano, Ca' Rezzonico, Venècia
La visió de Santa Anna	1759	Gemäldegalerie, Dresden
Mare de Déu del pinsà	c. 1760	National Gallery of Art, Washington DC
Dona amb un lloro	1760-61	Ashmolean Museum, Oxford
Apoteosi de la família Pisani	1761-62	Villa Pisani, Stra
Sant Carles Borromeu	1767-1769	Cincinnati Art Museum
La Immaculada Concepció	1767-1769	Museu del Prado, Madrid
Glòria d'Espanya	1762-1766	Saló del Tron del Palau Reial de Madrid
L'Apoteosi de la Monarquia Espanyola	1762-1766	Antecambra de la reina, Palau Reial de Madrid
Venus i Vulcà	1762-1766	Saló d'Alabarders, Palau Reial de Madrid

Bibliografia

• Barcham, William L. Giambattista Tiepolo. Thames and Hudson, 1992. ISBN 0-500-08054-2. 
• Lucchese, Enrico. «ZANETTI, Anton Maria» (HTML) (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani. Treccani, 2020. [Consulta: 31 desembre 2022].

Enllaços externs

• Obres de Tiepolo(anglès)
• Obres a Udine Arxivat 2010-03-09 a Wayback Machine. (anglès)
• Biografia curta (anglès)
• Biografia il·lustrada i anàlisi de les seues obres més cèlebres (anglès)