Gourmaelon de Bretanya

Gourmaelon de Bretanya fou comte de Cornualla i príncep de Bretanya del 908 al 913. Gourmaëlon és la forma moderna del nom d'un dels personatges més obscurs de la història medieval de Bretanya.

Plantilla:Infotaula personaGourmaelon de Bretanya
Biografia
Naixementsegle IX Modifica el valor a Wikidata
Mort913 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Comtat de Cornualla
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócomte Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

El seu patronímic original, que potser era un malnom, era probablement Uumaelon o Wrmaëlon esdevingut Gurmhailon i després Gourmaëlon. El lingüista celtisant Joseph Loth suposava dos sentits a aquest nom «el de les celles marrons» o « l'home príncep, el cap».

Sembla que tenia l'honor de Cornualla amb el títol de comte (comes) al final del regnat d'Alan I de Bretanya[1] i que després de la mort d'aquest el 907 es va aprofitar de la rivalitat entre els seus hereus, fills i gendres, per regnar sobre Bretanya sense prendre però el títol de rei, tenint una autoritat més nominal que real.[2]

Mencions històriques

modifica

El seu regne només és conegut per la seva participació en alguns actes públics on generalment només apareix com a simple testimoni;[3] és anomenat com « Gurmahilon regnante Britanniam » en una donació feta al monestir de Plélan d'una part d'Elven pel comte Tanguy i el seu fillol Derrien, respectivament gendre i fill d'Alan el Gran.[4]

En una concessió de 25 d'octubre de 913 confirmada el 28 d'octubre a Redon és esmentat: « Gurmahilon comitem qui tunc monarchiam Britanniae regebat». Va subscriure aquest acte com a testimoni després del bisbe Bili de Vannes, Mathuedoï de Poher, un altre gendre d'Alan, i amb el seu fill Daniel que porta un nom ja aparegut abans a la llista dels comtes de Cornualla del Cartulari de l'abadia de Landévennec:[5]«Gurmhailon, comes testis, Deniel, filius ejus, testis ».

La seva mort al final del mateix any es va produir segurament en un combat contra els normands i semble ser objecte d'una entrada al Manuscrit 476 de la biblioteca d'Angers dit Anecdota novissima : «Anno DCCCCXIII Guuormaelon oc[cissus est».

  1. Uurmaelon comes Cornubia segons el Cartulari de Landévennec, carta XXIV De Aeccleia Sanctus pags. 154 & 155
  2. Henri Poisson i Jean-Pierre Le Mat, Histoire de Bretagne, Coop Breizh, 2000 ISBN 978-2-84346-091-3
  3. Cartulari de Redon Carta CCLXXVII del 9 de novembre del 909
  4. Cartulari de Redon Carta CCLXXIX del 27 de novembre de 910
  5. Cartulari de Redon Carta CCLXXVI del 25 d'octubre de 913
  • Joëlle Quaghebeur, La Cornouaille du IXe au XIIe siècle : Mémoire, pouvoirs, noblesse, Rennes, Presses universitaires de Rennes, 2002, 2a ed. (ISBN 2-86847-743-7)
  • Arthur de La Borderie, La chronologie du cartulaire de Redon, Rennes, Oberthur, 1901, pàgs. 54 a 56
Precedit per:
Alan I de Bretanya
Príncep de Bretanya Succeït per:
Alan II de Bretanya