Hassi

Hassi
	108Hs
	bohri ← hassi → meitneri
Aspecte
	Platejat (predit)
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Hassi, Hs, 108
Categoria d'elements	Metalls de transició
Grup, període, bloc	8, 7, d
Pes atòmic estàndard	[269]
Configuració electrònica	[Rn] 5f14 6d6 7s2; (predit); 2, 8, 18, 32, 32, 14, 2 (predit);
Propietats físiques
Fase	Sòlid (predit)
Densitat; (prop de la t. a.)	40,7 (predit) g·cm−3
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	8, (6), (5), (4), (3), (2); (els estats d'oxidació entre parèntesis són predits)
Energies d'ionització; (més)	1a: 733,3 (estimat) kJ·mol−1
	2a: 1.756,0 (estimat) kJ·mol−1
	3a: 2.827,0 (estimat) kJ·mol−1
Radi atòmic	126 (estimat) pm
Radi covalent	134 (estimat) pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Hexagonal compacta (predit) ;
Nombre CAS	54037-57-9
Isòtops més estables
	Article principal: Isòtops del hassi
	Només s'inclouen els isòtops de semivida superior a 1 segon

L'hassi és un element químic sintètic el símbol del qual és Hs i el seu nombre atòmic és 108. Pertany als metalls de transició, essent l'element més pesant del grup 8 i que està situat al 7è període de la taula periòdica. Fou sintetitzat per primer cop el 1984 a Darmstadt, Alemanya, per un equip de científics dirigits per Peter Armbruster i Gottfried Münzenberg. L'anomenaren hassi, del mot Hassias, nom llatí de l'estat federal alemany de Hessen, capital Frankfurt, on es troba la ciutat de Darmstadt. Per la seva inestabilitat no té aplicacions.

Història

Accelerador d'ions del GSI.

Localització de l'estat de Hessen a Alemanya.

Entre el 1978 i 1983 a l'Institut de Recerca Nuclear de Dubnà, aleshores Unió Soviètica, l'equip de Iuri Oganesssian (1933) i Vladímir Utiónkov produïren els primers isòtops de l'hassi: bombardejant el bismut amb cations de manganès aconseguiren l'isòtop 263, bombardejant el californi amb cations de neó obtingueren l'isòtop 270 i bombardejant el plom amb cations de ferro sintetitzaren l'isòtop 264.^[8]

Però les dades de l'equip soviètic es consideraren febles per part de la comunitat científica internacional i no fou reconegut el descobriment d'un nou element. El 1984 un equip de físics alemanys dirigit per Peter Armbruster (1931) i Gottfried Münzenberg (1940) de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants (GSI), a Darmstadt, Alemanya, produïren tres àtoms de l'isòtop hassi 265 en una reacció de fusió, en bombardejar un blanc de plom 207 amb un feix de projectils de cations ferro 58, segons la reacció:^[9]^[10] ${\ce {^208_82Pb + ^58_26Fe -> ^265_108Hs + ^1_0n}}$

Els descobridors volien que el nou element s'anomenés hassi, del mot Hassias,^[11] nom llatí de l'estat federal alemany de Hessen, capital Frankfurt, on es troba la ciutat de Darmstadt.^[12] No obstant això, després de moltes converses, la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) el 1994 decidí anomenar-lo hahni, en honor del guanyador del Premi Nobel de Química l'alemany Otto Hahn (1879-1968) pel descobriment de la fissió nuclear. Però, cap al 1997, la IUPAC canvià d'opinió i decidí finalment acceptar el nom d'hassi, símbol Hs.^[10]

Propietats

Grup	8
Període
4	26 Fe
5	44 Ru
6	76 Os
7	108 Hs

L'hassi és un element del 7è període i el darrer del grup 8, pertanyent al bloc d de la taula periòdica o dels metalls de transició. S'espera que sigui un sòlid a 25 °C, d'aparença metàl·lica, grisa o argentat, amb una densitat estimada de 28,6 g/cm³. La seva configuració electrònica és [Rn] 5f¹⁴6d⁶7s².^[10]

L'equip d'Armbruster ha aconseguit produir tetraòxid d'hassi ${\ce {HsO4}}$ operant només amb uns pocs àtoms, que s'han oxidat en presència d'oxigen. Aquest fet és la constatació que es comporta com els altres elements del grup 8 (ferro, ruteni i osmi), i sembla indicar l'analogia química amb els elements situats directament sobre ell en la taula periòdica.^[10]

Donada la curta semivida de tots els isòtops d'aquest element no és possible mesurar exactament les seves propietats. Malgrat això, en el mateix centre GSI s'han dut a terme importants prediccions teòriques per a estimar algunes d'elles. Entre les dades estimades es poden citar un radi covalent de 134 pm i una entalpia de fusió de 20,5 kJ/mol. Així mateix, s'han estimat valors per a les tres primeres energies d'ionització.^[10]

Isòtops

Configuració electrònica de l'hassi.

S'han descrit desset isòtops i isòmers nuclears de l'hassi amb nombres màssics que van del de 263 fins a 277, i amb un període de semidesintegració entre els 0,45 ms del ${\ce {^264Hs}}$ i els 9,73 s del ${\ce {^269Hs}}$ .^[10] Tots es desintegren majoritàriament per emissió de partícules α, per exemple l'hassi 269 dona seaborgi 265:

${\ce {^269_108Hs -> ^265_106Sg + ^4_2He}}$

La majoria d'aquests isòtops apareixen en les cadenes de desintegració d'elements amb nombres atòmics superiors i parells. Aquests elements són extremadament inestables i es van desintegrant per emissió de partícules α, una rere l'altra, produint tot un seguit d'isòtops d'elements de nombres atòmics inferiors. Per exemple, l'element amb nombre atòmic més alt que s'ha sintetitzat és l'oganessó (Z = 118), l'isòtop oganessó 293 es desintegra segons les següents reaccions que passen per l'hassi 273:^[13]

${\ce {^{293}_{118}Og\xrightarrow {-\alpha } \,_{116}^{289}Lv\xrightarrow {-\alpha } \,_{114}^{285}Fl\xrightarrow {-\alpha } \,_{112}^{281}Cn\xrightarrow {-\alpha } \,_{110}^{277}Ds\xrightarrow {-\alpha } \,_{108}^{273}Hs\xrightarrow {-\alpha } ...}}$

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Emsley, John. Nature's Building Blocks: An A-Z Guide to the Elements. New. New York, NY: Oxford University Press, 2011, p. 215–7. ISBN 978-0-19-960563-7.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a edició. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1.
↑ ^3,0 ^3,1 Östlin, A.; Vitos, L. «First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals». Physical Review B, 84, 11, 2011. Bibcode: 2011PhRvB..84k3104O. DOI: 10.1103/PhysRevB.84.113104.
↑ ^4,0 ^4,1 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
↑ «Investigation of group 8 metallocenes @ TASCA». 7th Workshop on Recoil Separator for Superheavy Element Chemistry TASCA 08. Gesellschaft für Schwerionenforschung, 31-10-2008. [Consulta: 25 març 2013].
↑ «Chemical Data: Hassium». Visual Elements Periodic Table. Royal Society of Chemistry, 2011.
↑ Oganessian, Yu. Ts.; Utyonkov, V. K.; Lobanov, Yu. V.; Abdullin, F. Sh.; Polyakov, A. N.; Shirokovsky, I. V.; Tsyganov, Yu. S.; Gulbekian, G. G.; Bogomolov, S. L. «Synthesis of superheavy nuclei in 48Ca+244Pu interactions». Physics of Atomic Nuclei, 63, 10, 2000, pàg. 1679–1687. Bibcode: 2000PAN....63.1679O. DOI: 10.1134/1.1320137.
↑ «Hassium - Element information, properties and uses». Periodic Table. Royal Society of Chemistry. [Consulta: 21 març 2023].
↑ Münzenberg, G.; Armbruster, P.; Folger, H.; Heßberger, P. F.; Hofmann, S. «The identification of element 108». Zeitschrift fuer Physik A Atoms and Nuclei, 317, 2, 6-1984, pàg. 235–236. DOI: 10.1007/bf01421260. ISSN: 0340-2193.
↑ ^10,0 ^10,1 ^10,2 ^10,3 ^10,4 ^10,5 Fidalgo Mayo, M.L. «Z = 108, hasio, Hs. El elemento que perdió la “s”». An. Quím., 115, 2, 2019, pàg. 170. Arxivat de l'original el 2020-02-07 [Consulta: 16 abril 2020].
↑ «hassi | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 juny 2019].
↑ «Hassium - Element information, properties and uses | Periodic Table». [Consulta: 12 juny 2019].
↑ Whitby, Max. «Isotopes of oganesson». Periodictable.com. [Consulta: 20 març 2023].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hassi

webelements.com - Hassi (anglès)
environmentalchemistry.com - Hassi (anglès)

Viccionari

[emsley-1] 1,0 ^1,1 Emsley, John. Nature's Building Blocks: An A-Z Guide to the Elements. New. New York, NY: Oxford University Press, 2011, p. 215–7. ISBN 978-0-19-960563-7.

[Haire-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a edició. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1.

[hcp-3] 3,0 ^3,1 Östlin, A.; Vitos, L. «First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals». Physical Review B, 84, 11, 2011. Bibcode: 2011PhRvB..84k3104O. DOI: 10.1103/PhysRevB.84.113104.

[BFricke-4] 4,0 ^4,1 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].

[hassocene-5] «Investigation of group 8 metallocenes @ TASCA». 7th Workshop on Recoil Separator for Superheavy Element Chemistry TASCA 08. Gesellschaft für Schwerionenforschung, 31-10-2008. [Consulta: 25 març 2013].

[rsc-6] «Chemical Data: Hassium». Visual Elements Periodic Table. Royal Society of Chemistry, 2011.

[Ogan-7] Oganessian, Yu. Ts.; Utyonkov, V. K.; Lobanov, Yu. V.; Abdullin, F. Sh.; Polyakov, A. N.; Shirokovsky, I. V.; Tsyganov, Yu. S.; Gulbekian, G. G.; Bogomolov, S. L. «Synthesis of superheavy nuclei in 48Ca+244Pu interactions». Physics of Atomic Nuclei, 63, 10, 2000, pàg. 1679–1687. Bibcode: 2000PAN....63.1679O. DOI: 10.1134/1.1320137.

[8] «Hassium - Element information, properties and uses». Periodic Table. Royal Society of Chemistry. [Consulta: 21 març 2023].

[9] Münzenberg, G.; Armbruster, P.; Folger, H.; Heßberger, P. F.; Hofmann, S. «The identification of element 108». Zeitschrift fuer Physik A Atoms and Nuclei, 317, 2, 6-1984, pàg. 235–236. DOI: 10.1007/bf01421260. ISSN: 0340-2193.

[:0-10] 10,0 ^10,1 ^10,2 ^10,3 ^10,4 ^10,5 Fidalgo Mayo, M.L. «Z = 108, hasio, Hs. El elemento que perdió la “s”». An. Quím., 115, 2, 2019, pàg. 170. Arxivat de l'original el 2020-02-07 [Consulta: 16 abril 2020].

[11] «hassi | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 juny 2019].

[12] «Hassium - Element information, properties and uses | Periodic Table». [Consulta: 12 juny 2019].

[13] Whitby, Max. «Isotopes of oganesson». Periodictable.com. [Consulta: 20 març 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]