Hauerita

L'hauerita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1846 a una mina prop de Banská Bystrica, a Eslovàquia, i rep el seu nom en honor dels dos geòlegs austríacs que la van estudiar: Joseph R. Hauer (1778-1803) i Franz R. Hauer (1822-1899). Pertany al grup pirita de minerals.

Hauerita
Cristalls d'hauerita en matriu, de la mina Jeziorka, Podkarpackie, Polònia
Fórmula química	MnS₂
Epònim	duo, Franz Ritter von Hauer i Joseph von Hauer
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	02.EB.05a
Nickel-Strunz 9a ed.	2.EB.05a
Nickel-Strunz 8a ed.	II/C.05
Dana	2.12.1.9
Heys	3.8.13
Propietats
Sistema cristal·lí	cúbic
Hàbit cristal·lí	cristalls octaèdrics i agregats globulars
Estructura cristal·lina	a = 6.107 Å; Z = 4
Grup puntual	isomètrica
Massa molar	119.07
Color	gris marró, marró fosc
Exfoliació	perfecta en {100} i {001}
Fractura	desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa	4
Lluïssor	adamantina, semimetàl·lica
Color de la ratlla	marró vermellosa
Diafanitat	opaca a subtranslúcida
Gravetat específica	3.463
Densitat	3,5
Propietats òptiques	isotròpica
Índex de refracció	n = 2,69
Impureses comunes	Fe, Si
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Hr
Referències

Característiques

L'hauerita és un sulfur simple de manganès, encara que és freqüent que porti com a impureses ferro i silici. De la mateixa manera que tots els membres del grup de la pirita en què s'enquadra, cristal·litza sistema cristal·lí cúbic. L'hàbit sol ser granular massiu i/o agregats globulars quan es troba en granit, mentre que a la resta de roques sol tenir cristalls octaèdrics de cares ben formades. La seva duresa és de 4 a l'escala de Mohs, de fractura desigual i d'exfoliació perfecta en {100} i {001}.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hauerita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaita, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, insizwaita, krutaita, laurita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoita, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiita, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniita.

Formació i jaciments

És un mineral format a baixa temperatura, comunament associat amb aigües solfatàriques en zones volcàniques i amb dipòsits de sals marines, dipòsits d'argila rica en sofre i a partir de roques extrusives descompostes. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sofre natiu, realgar, guix o calcita.