Ignasi Andreu de Queralt i Descatllar
Ignasi Andreu de Queralt i Descatllar (Santa Coloma de Queralt – 18 d’abril de 1717,[1] 3 de setembre de 1766[2]) va ser el sisè titular del comtat de Santa Coloma, fill de Joan de Queralt i de Xetmar i Francesca Descatllar.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 abril 1717  Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) |
| Mort | 3 setembre 1766 (49 anys) Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) |
| VI comte de Santa Coloma | |
| Família | |
| Fills | Joan Baptista de Queralt i Pinós |
| Pare | Joan de Queralt i de Xetmar |
Possiblement, va passar els anys d’infantesa a Santa Coloma, atès que es troba al castell dels comtes en vida del seu cosí Francesc de Queralt i de Xemmar, que hi va morir el 30 de juliol de 1725.[3]
Poc després de morir el seu pare, Ignasi assumeix la senyoria del comtat de Santa Coloma (29 de juliol de 1756) i es casa amb Maria Josepa de Pinós i Sureda el 27 de maig de 1757.[4] Nou mesos més tard, el matrimoni bateja a Barcelona a Joan Baptista de Queralt, futur comte de Santa Coloma.[5]
No es coneixen gaires dades sobre la seva acció política. L’agost de 1758 es documenta d’Ignasi a Santa Coloma, juntament amb el comte de Centelles;[6] el 9 de setembre de 1762 reclama les eleccions per a les parròquies d'Aguiló, Santa Coloma i Giló.[7]Més enllà de la seva vila natal, també es té constància que enforteix l'economia senyorial d'El Catllar i propicia la construcció d’un molí paperer entre 1756 i 1762.[8]
Ignasi Andreu de Queralt dicta testament el 26 de novembre de 1763[9] i mort el 3 de setembre de 1766. Les seves despulles són enterrades a Santa Maria de Bell-lloc, panteó familiar dels Queralt.
Referències
modifica- ↑ «AHAT, Parroquials, Santa Coloma de Queralt, baptismes (1688-1728), f.362», 1717. [Consulta: 3 febrer 2022].
- ↑ «AHAT, Parroquials, Santa Coloma de Queralt, òbits (1744-1766), f. 362», 1766. [Consulta: 3 febrer 2022].
- ↑ Conill, Miquel. Heroica vida y exemplares virtudes del venerable doctor D. Francisco de Queralt (en castellà). Cervera: Impremta de la Universitat de Cervera, 1736, p. 166.
- ↑ Cadenas y Vicent, Vicente de. Extracto de los expedientes de la Orden de Carlos 3°, 1771-1847 (en castellà). Madrid: Hidalguía, 1986, p. 145.
- ↑ Rovira i Gómez, Salvador-J. ««Els títols nobiliaris vinculats a les comarques meridionals del Principat de Catalunya. Edat moderna».». Paratge, n. 29, 2016, pàg. 114.
- ↑ Rovira i Gómez, Salvador-J. Rics i poderosos, però no tant: La noblesa a Tarragona i comarca al segle XVIII. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili i Centre d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, 2019, p. 129.
- ↑ Dominguez de Riezu, Esteban. Memorial ajustado hecho en virtud de decreto del tribunal pontificio y real de la gracia del excusado, con acuerdo y citacion de las partes del pleyyo seguido por los nobles laycos del Principado de Cataluña con el señor fiscal de S.M. el arrendador que fue del excusado de aquel principado hasta fin de diciembre del año de 1764 y los actuales arrendadores generales (en castellà), 1764, p. 104.
- ↑ Rovira i Miró, Aleix La Fàbrica. Estudi Històric de la fàbrica paperera del Catllar, Curs 2018-19, pàg. 11.
- ↑ Rovira, 2016, p. 114.