Viquipèdia

Illa de Vancouver

L'illa de Vancouver (en anglès Vancouver Island) és una gran illa de la Colúmbia Britànica, a la costa pacífica del Canadà.[1][2] És la més gran de les illes de la costa oest d'Amèrica, amb 32.134 km², una mica més gran que Catalunya.

Plantilla:Infotaula geografia políticaIlla de Vancouver
Vancouver Island (en) Modifica el valor a Wikidata
Bandera
Bandera
Imatge
Tipusilla Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 49° 36′ N, 125° 30′ O / 49.6°N,125.5°O / 49.6; -125.5
EstatCanadà
ProvínciaColúmbia Britànica Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població775.347 (2016) Modifica el valor a Wikidata (24,13 hab./km²)
Geografia
Superfície32.134 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura100 (amplada) × 460 (longitud) km
Banyat peroceà Pacífic i estret de Geòrgia Modifica el valor a Wikidata
Punt més altGolden Hinde (en) Tradueix (2.198 m) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Geografia

modifica
 
Mapa topogràfic de l'illa de Vancouver

L'illa de Vancouver es troba a l'extrem sud-oest de la província de la Colúmbia Britànica. Està separat del continent de la Colúmbia Britànica per l'estret de Johnstone i l'estret de la reina Charlotte al nord i nord-est, i per l’estret de Geòrgia al sud-est, que juntament amb l’estret de Juan de Fuca al sud-oest el separen dels Estats Units.[3] A l'oest de l'illa hi ha l'oceà Pacífic obert, mentre que al nord hi ha Queen Charlotte Sound.[4] L’estret de Geòrgia i Juan de Fuca ja formen part oficialment del mar de Salish, que també inclou Puget Sound.[5]

Les serralades de l'illa de Vancouver recorren la major part de l'illa, dividint-la en una costa oest humida i accidentada i una costa est més seca i ondulada. El punt més alt d'aquestes serres i de l'illa és el Golden Hinde, amb 2,195 m.[6] Situat a prop del centre de l'illa de Vancouver, el parc provincial Strathcona, de 2.500 km², està format d'un grup de cims que inclouen les úniques glaceres de l'illa, la més gran de les quals és la glacera Comox.[7] La costa de la costa oest és accidentada i en molts llocs muntanyosa, caracteritzada pels seus nombrosos fiords, badies i cales. L'interior de l'illa compta amb nombrosos llacs (el llac Kennedy, al nord d’Ucluelet, és el més gran) i rius.[8]

El paral·lel 49° nord travessa l'illa just al nord de Ladysmith a l'est i Ucluelet a l'oest.

Normalment es considera que el sud de l'illa de Vancouver es refereix a la zona al sud de Courtenay, mentre que el nord de l'illa de Vancouver es refereix generalment a la zona al nord del riu Campbell. Aquestes ciutats i l'àrea entre altres de vegades es descriuen com Mid-Island o Central Island.

Clima

modifica

El clima de l'illa de Vancouver és el més suau del Canadà, amb temperatures a la costa fins i tot al gener que solen ser superiors a 0 °C. A l'estiu, els dies més càlids solen tenir un màxim de 28–33 °C. La part sud-est de l'illa té notablement un clima mediterrani càlid d'estiu (Csb) amb nombroses vinyes.

L'efecte ombra de la pluja de les muntanyes de l'illa, així com de les muntanyes de Península Olympic de Washington, crea una gran variació en la precipitació. La costa oest és considerablement més humida que la costa est. La precipitació mitjana anual oscil·la entre 6.650 mm al llac Hucuktlis a la costa oest (el que fa que sigui el lloc més humit d'Amèrica del Nord) a només 608 mm a Victoria Gonzales, l'estació de gravació més seca de la capital provincial de Victòria. Les precipitacions són més intenses a la tardor i l'hivern. La neu és rara a baixes altituds, però és freqüent als cims de les muntanyes de l'illa a l'hivern. L'esquí és popular al mont Washington, a l'illa mitjana, amb una altitud de 1.588 m.

Una característica notable de l'illa de Vancouver és l'extensió de la sequedat estival a latituds tan altes com 50 °N. Només a l'extrem nord de l'illa, prop de Port Hardy, les precipitacions del mes d'estiu més secs arriben a una cinquena part de les dels mesos més plujosos de novembre a març. Les costes occidentals d'altres continents a latituds similars tenen una distribució pràcticament uniforme de les precipitacions al llarg de l'any.

Geologia

modifica
 
El centre de l'illa de Vancouver conté altes muntanyes, com Golden Hinde.

L'illa de Vancouver està formada principalment per roques volcàniques i sedimentàries que es van formar en alta mar a la desapareguda placa oceànica de Kula. Al voltant de fa 55 milions d'anys durant el període Paleogen, una microplaca de la placa de Kula es va subduir per sota del marge continental nord-americà amb una gran tensió. Així, es va acumular un arc volcànic a la superfície de la placa de Kula i es va fusionar a la vora occidental d'Amèrica del Nord. Aquests terrenys van ser sotmesos a una deformació extrema a causa de la subducció contínua de la placa de Kula, donant lloc a la formació de les muntanyes insulars distorsionades. Gran part de la regió muntanyosa central al voltant del parc Strathcona forma part de la Formació Karmutsen, que és una seqüència de basalts i bretxes toleítiques. Atès que l'illa de Vancouver s'ha convertit en una falca d'acreció al continent nord-americà, la placa Kula s'ha subduït completament per sota d'ella i les restes de la placa Farallon, la placa de Juan de Fuca, ara s'estan subduint per sota de l'illa. Aquest procés ha fet que l'illa de Vancouver sigui una de les regions més actives sísmicament del Canadà. La zona de subducció davant de la costa de l'illa forma una secció del cinturó de foc del Pacífic. S'ha conegut que la zona va acollir en el passat grans terratrèmols, l'últim va ser el terratrèmol de Cascàdia de 1700. L’altiplà prohibit, a l'est de les serralades de l'illa de Vancouver, va ser l’epicentre del terratrèmol de l'illa de Vancouver de 1946 que va registrar 7,3 a l’escala de magnitud del moment, el més fort maig registrat a terra al Canadà.[9]

L'illa de Vancouver va ser la ubicació de l'observació del fenomen sísmic de tremolor i lliscament episòdic (ETS).

Història

modifica

Poblada per tribus índies des de fa uns 8.000 anys, passà a ser objecte de desig de les potències europees (Rússia, Espanya i el Regne Unit) a partir del final del segle xviii. L'illa va ser ocupada per la Primera Companyia de Voluntaris de Catalunya entre el 1790 i 1794 però, després d'un segle de rivalitats, passà definitivament a control britànic el 1794 per la convenció de Nutka.[10][11][12][13][14] Un capità anglès, George Vancouver, coordinà la cessió espanyola als britànics i acabà proporcionant el nom actual a l'illa. El nom original fou illa de Quadra i Vancouver.[15][16][17] Cal fer notar, però, que la ciutat de Vancouver no és a l'illa de Vancouver, sinó al continent; i que la principal ciutat de l'illa de Vancouver, Victòria,[18] no és a l'illa Victòria (una illa molt més gran situada a l'Àrtic). Victòria és, a més, la capital de tota la Colúmbia Britànica.[19]

Personatges catalans

modifica

És interessant recordar el paper destacat d'alguns catalans a la Colúmbia Britànica.[20]

Poblament

modifica

L'illa té una població d'unes 750.000 persones (2002). Poc menys de la meitat viuen a Victoria. Altres localitats importants són Nanaimo,[22] Port Alberni,[23] Parksville,[24] Courtenay (Vancouver) i Campbell River.

Economia

modifica

L'economia de l'illa (fora de la zona administrativa de Victòria) està dominada per la indústria forestal, si bé el turisme i la pesca també hi són destacables. Moltes de les explotacions forestals són per fer pasta de paper, i es realitzen en granges d'arbres de segona generació que són serrats en cicles de 30 anys. La tala de boscs verges hi és altament controvertida i suscita l'oposició de grups ecologistes (com és el cas dels de Clayoquot Sound).[25][26][27]

Turisme

modifica

L'illa de Vancouver atreu sobretot el turisme de natura. Es destaca com a punt d'observació de cetacis. Des de Victoria surten viatges organitzats amb barca, llanxa i fins i tot vols amb hidroavió[28] per anar a veure balenes. Un punt especialment notable és Tofino, situat a la costa oest, al parc natural de Pacific Rim. Altres atractius són les excursions pel Rain Forest, sortides amb canoes, la pesca de salmons a Campbell River i visites guiades en busca de l'os negre americà, llúdries marines, foques i lleons marins, entre d'altres.

Referències

modifica
  1. ↑ Macdonald, D.G.F.. British Columbia and Vancouver's Island: Comprising a Description of These Dependencies ... Also an Account of the Manners and Customs of the Native Indians. Longman, Green, Longman, Roberts, & Green, 1862, p. 7 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  2. ↑ Pemberton, J.D.; Pemberton, J.D.. Facts and Figures Relating to Vancouver Island and British Columbia: Showing what to Expect and how to Get There. Longman, Green, Longman, and Roberts, 1860, p. 3 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  3. ↑ «About Vancouver Island British Columbia» (en anglès americà). Parksville Qualicum Beach Tourism. Arxivat de l'original el 2023-01-22. [Consulta: 11 març 2022].
  4. ↑ «Vancouver Island | History & Facts | Britannica» (en anglès). www.britannica.com. Arxivat de l'original el 2022-02-27. [Consulta: 12 febrer 2022].
  5. ↑ «B.C. waters officially renamed Salish Sea – British Columbia – CBC News», 04-12-2013. Arxivat de l'original el 4 desembre 2013. [Consulta: 11 març 2022].
  6. ↑ «Cordilleran Geoscience – Island mountains and sea floor», 20-10-2006. Arxivat de l'original el 20 octubre 2006. [Consulta: 11 març 2022].
  7. ↑ Environment, Ministry of. «Strathcona Provincial Park – BC Parks». bcparks.ca. Arxivat de l'original el 2022-03-12. [Consulta: 11 març 2022].
  8. ↑ Ministry of Forests, Lands. «West Coast – Province of British Columbia». www2.gov.bc.ca. Arxivat de l'original el 2022-01-24. [Consulta: 11 març 2022].
  9. ↑ Derek Sidenius. «Shake, Rattle and Roll in '46 Earthquake». Victoria Times Colonist Islander Magazine, 24-01-1999. Arxivat de l'original el 2006-09-26. [Consulta: 14 juliol 2006].
  10. ↑ Harbord, H. Nootka Sound and the Surrounding Waters of Maquinna. Heritage House, 1996, p. 15. ISBN 978-1-895811-03-2 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  11. ↑ Schwantes, C.A.. The Pacific Northwest: An Interpretive History. University of Nebraska Press, 1996, p. 48. ISBN 978-0-8032-9228-4 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  12. ↑ Buchanan, J. The works of James Buchanan, comprising his speeches, state papers, and private correspondence. Volume 6. J.B. Lippincott, 1908, p. 216. ISBN 978-1-62376-741-9 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  13. ↑ Berra, M.O.. N - ZUM. Andrade, 1856, p. 8 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  14. ↑ Arsenal, L. Enemigos del imperio (en castellà). EDAF, p. 238. ISBN 978-84-414-3901-6 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  15. ↑ Tovell, F.M.. At the Far Reaches of Empire: The Life of Juan Francisco de la Bodega y Quadra. UBC Press, 2009. ISBN 978-0-7748-5836-6 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  16. ↑ Clayton, D. Islands of Truth: The Imperial Fashioning of Vancouver Island. UBC Press, 2011. ISBN 978-0-7748-4157-3 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  17. ↑ Lamb, W.K.. The Voyage of George Vancouver, 1791–1795: Volumes I–IV. Taylor & Francis, 2017, p. 230. ISBN 978-1-317-01233-7 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  18. ↑ Macfie, M. Vancouver Island and British Columbia: Their History, Resources and Prospects. Longman, Green, Longman, Roberts, & Green, 1865, p. 16 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  19. ↑ Victoria, British Columbia's capital city. Daily Colonist, 1945 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  20. ↑ Catalans a la British Columbia. Angelina Miró. Casal Català de Vancouver.
  21. ↑ An homage to the life of Pere Alberni. Celebration at the Vancouver Museum.
  22. ↑ Colonial office emigration comm. Vancouver's island. Survey of the districts of Nanaimo and Cowichan valley. Groombridge and Sons, 1859, p. 5 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  23. ↑ Peterson, J. Port Alberni: More Than Just a Mill Town. Heritage, 2014, p. 203. ISBN 978-1-927527-68-9 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  24. ↑ Scott, M. The Distilleries of Vancouver Island: A Guided Tour of West Coast Craft and Artisan Spirits. TouchWood Editions, 2021, p. 172. ISBN 978-1-77151-335-7 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  25. ↑ MacIsaac, R.; Champagne, A. Clayoquot Mass Trials: Defending the Rainforest. New Society Publishers, 1994. ISBN 978-0-86571-321-5 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  26. ↑ Reed, M.G.. Taking Stands: Gender and the Sustainability of Rural Communities. UBC Press, 2003, p. 163. ISBN 978-0-7748-1018-0 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  27. ↑ Pralle, S.B.. Branching Out, Digging In: Environmental Advocacy and Agenda Setting. Georgetown University Press, 2006, p. 91. ISBN 978-1-58901-280-6 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  28. ↑ Hempstead, A. Moon Victoria & Vancouver Island (en francès). Avalon Publishing, 2018, p. 189. ISBN 978-1-64049-168-7 [Consulta: 28 agost 2021]. 

Bibliografia adicional

modifica

Vegeu també

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa de Vancouver
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Illa_de_Vancouver&oldid=34010042»