Jeroni Pau
Jeroni Pau (Barcelona, entorn de 1458 - Barcelona, 1497) fou un destacat humanista català. Poeta erudit i autor d'epístoles retòriques en llatí, també va conrear la poesia i el gènere epistolar. Jeroni era fill de Jaume Pau, conseller dels reis Alfons el Magnànim i Joan II, i net de Pere Pau, metge de la muller d'Alfons el Benigne. Estudià dret civil i dret canònic a diverses universitats italianes, possiblement a Bolonya, Perusa, Florència i Siena, i està documentada la seva estada a la Universitat de Pisa el curs 1475-76. Se l'anomena doctor utriusque iuris. Jeroni va ser canonge de Barcelona i també de Vic. Estigué al servei del cardenal Roderic de Borja, posterior papa Alexandre VI, com a jurista (1475-1492). A Roma la seva opinió era consultada, quan es tractaven temes històrics, lingüístics o jurídics. L'any 1492, malalt, va tornar a la seva Barcelona natal, on va morir el 1497. Col·laborà amb importants intel·lectuals italians i catalans. Juntament amb Bernat Fenollar va escriure Regla d'esquivar vocables e mots grossers i pagesívols.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1458 (Gregorià)  Barcelona |
| Mort | 1497 (Gregorià) (38/39 anys) Barcelona |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Formació | Universitat de Bolonya |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, jurista |
Bibliografia
modifica- Tom núm. 15, pàg. 11892 de La Gran Enciclopèdia en Català. edicions 62
- Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 472 [Consulta: 12 octubre 2013].
Enllaços externs
modifica- Biografia de Jeroni Pau Arxivat 2010-06-08 a Wayback Machine.