Joan Baptista Xuriguera i Parramona

Joan Baptista Xuriguera i Parramona
Biografia
Naixement	17 juny 1908 ; Menàrguens (Noguera)
Mort	17 octubre 1987 (79 anys); Barcelona
Activitat
Ocupació	lingüista, assagista, escriptor, filòleg, traductor
Família
Germans	Ramon Xuriguera i Parramona
	Signatura

Joan Baptista Xuriguera i Parramona (Menàrguens, Noguera, 17 de juny del 1908 – Barcelona, 17 d'octubre del 1987) fou un escriptor, traductor i filòleg català.^[1]

Biografia

Era germà del també escriptor Ramon Xuriguera i Parramona. Després de viure a Balaguer quatre anys, la seva família s'establí a Lleida el 1913, on estudià al Liceu Modern, una institució pedagògica progressista fundada per Frederic Godàs, de qui quaranta anys més tard en publicaria la biografia. Als 20 anys, fundà l'Agrupació Cultural Lleidatana, al mateix any que es feia càrrec de la direcció de la revista Lleida, substituint-hi el seu germà Ramon. Milità a Esquerra Republicana de Catalunya i al Bloc Obrer i Camperol; entrà a la Paeria de Lleida, on en fou alcalde accidental el 1936 i municipalitzà els teatres de la ciutat. A març del 1938, s'establí a La Vajol, a prop de Figueres. El 26 de gener següent travessà la frontera francesa i visqué a Cauçada, per acabar establint-se a Montalban, al Carcí. Per viure donà classes ("Escola de Cecs i Mutilats de la Mà Dreta", 1940; "Escola Espanyola" 1942-1944) i portà a terme altres activitats (com treballar en el grup 533 dels quàquers el 1943). En aquest període començà a escriure la novel·la de caràcter autobiogràfic La vida de Joan Ventura, que es publicaria en set volums entre 1963 i 1987. Tornà a Catalunya el desembre del 1948.

Demanà el reingrés a l'ajuntament de Barcelona, on havia treballat el 1938. Fou endebades, i hagué de dedicar-se novament a l'ensenyament (va ser gerent de l'"Academia Künhel" a Mollerussa i, posteriorment a Barcelona entre 1953 i 1961) i a fer traduccions per encàrrec. Alhora, s'editava les seves obres en una editorial pròpia, Edicions Ilerda, i col·laborava activament amb el Centre Cultural Lleidatà de Barcelona; d'aquesta darrera entitat n'edità el butlletí mensual des del 1969 a finals del 1981. Guanyà la Flor Natural en els Jocs Florals de la Llengua Catalana de Buenos Aires el 1960, i el Premi Ignasi Iglésias de teatre en els Jocs de Caracas del 1966 amb l'obra La reina Margarida de Montferrat.

L'any 1977, ja restablerta la democràcia, es reincorporà a l'ajuntament de Barcelona, en el Museu d'Història de la Ciutat, fins a jubilar-s'hi el 1987. Mort aquell mateix any, la Paeria de Lleida li dedicà un carrer en el barri de Pardinyes. Tres anys més tard, Térmens també n'hi dedicà un i, el 1995, Menàrguens posà el seu nom al Centre Cultural de la vila. El Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona convoca el premi de narrativa breu Germans Xuriguera en homenatge als dos germans escriptors (segona edició el 2007).

Ultra la gran quantitat de llibres que s'esmenten a continuació, entre 1926 i 1939 publicà col·laboracions en diverses publicacions periòdiques: Lleida (1921-1930), L'Ideal, Vida Lleidatana, El país, La jornada, Front (d'on fou secretari de redacció), L'Hora i Combat. Acabada la guerra, escrigué en les revistes de l'exili Per Catalunya (Niça, 1945), Quaderns de l'exili i Xaloc. També va fer traduccions al castellà o al català d'autors clàssics com Corneli Nepos (Vidas de varones ilustres, 1963), Plaute (Comedias, 1965), Xenofont (Historia griega, 1965), Aristòfanes (Comedias completas, 1957) i Saint-Beuve (Retratos literarios, 1955), així com d'obres de caràcter religiós o espiritual (Dietrich Bonhoeffer Vida en comunitat, Ernesto Cardenal La vida en l'amor, Yves Congar La crisi dins l'Església i monsenyor Lefebvre, Roger Garaudy Militància marxista i existència cristiana, Anthony de Mello El cant de l'ocell, Daniel Planque La castedat conjugal) i de literatura en general (Bernat Metge El sueño, Fénelon Aventuras de Aristonoo, Morris West Filla del silenci i El caso Orgagna).

Obres

Novel·la

Baptista Xuriguera Desembre Barcelona: Col·lecció Balagué, 1934 (reed. Barcelona: Eds. 1984, 2008)
Baptista Xuriguera Hilde Barcelona: Llibreria Central, 1935 (reed. Vilanova i la Geltrú: El cep i la nansa, 2007)
Margarit Barcelona: Ilerda, 1959 (reed. Vilanova i la Geltrú: El cep i la nansa, 2008)
La vida de Joan Ventura (1963-1987):
- I. El pare Barcelona: Ilerda, 1963
- II. La vida nova Barcelona: Ilerda, 1966
- III. El temps jove Barcelona: Ilerda, 1967
- IV. El núvol de foc Barcelona: Ilerda, 1971
- V. Les hores heroiques (Del 12 de febrer al 18 de juliol de 1936) Barcelona: Pòrtic, 1985
- VI. La guerra civil (19 juliol 1936 - 26 gener 1939) Barcelona: El Llamp, 1986
- VII El pont de l'exili Lleida: Virgili i Pagès, 1987

Teatre

A continuació del títol, entre parèntesis, data d'estrena de l'obra si és anterior a la data de l'edició.

La ferma resolució, inèdita, 1934-1935
La meva dona és aquesta, inèdita, del 1935
La pau regna al camp (1936), en tres actes. Lleida: Combat, 1936
Els pares del soldat, inèdita, 1937
L'amor damunt camp d'or, inèdita, 1938
Aníbal: poema dramàtic, en tres actes escrita en versos alexandrins. Barcelona: ed. de l'autor, 1957
Don Joan (1959), en tres actes. Barcelona: Ilerda, 1961 (segona edició, Barcelona: Millà, 1982)
La joia de morir (1963), en tres actes. Barcelona: Millà, 1980
La reina Margarida de Montferrat, poema dramàtic en tres actes en vers. Barcelona: Ilerda, 1967
Capses humanes, en tres actes. Barcelona: Ilerda, 1971
Lucrècia, poema dramàtic en tres actes en vers. Barcelona: Millà, 1980
La ciutat nova, en tres actes. Barcelona: Millà, 1981
La veu del destí, en tres actes. Barcelona: Millà, 1983
Hotel París, en un acte. Barcelona: Millà, 1986
Níssia, reina de Lídia, inèdita, del 1987

Poesia

La història del meu amor, poema presentat als Jocs Florals de Barcelona del 1929^[2]
Indíbil i Mandoni: poema èpic Barcelona: Arca - Torrell de Reus, 1955 (reed. Barcelona: Claret, 1983)
El cor vermell: poesies Barcelona: ed. de l'autor, 1958 (reed. Barcelona: Claret, 1984)
Les ales del vent Barcelona: Rafael Dalmau, 1962
Balada d'amor Barcelona: Rafael Dalmau, 1963 (reed. Barcelona: Claret, 1974)
El silenci rebel Barcelona: Rafael Dalmau, 1976
L'horta daurada Juneda: Fonoll, 2008

Llengua

Dictionnaire practique catalan-français Barcelona: Arimany, 1968 (1977)
Els verbs catalans conjugats Barcelona: Claret, 1972 (més de 40 reimpressions)
Nou diccionari de la llengua catalana Barcelona: Claret, 1975 (12a. ed. 1993)
Jordi Baulies i Joan B. Xuriguera Diccionari terminològic de l'administració municipal castellà-català Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1980
Los verbos conjugados Barcelona: Claret, 1983
Els verbs conjugats Barcelona: Claret, 2002 (reimprès diverses vegades)

Assaig

L'organització de la joventut Lleida: L'Espurna, 1931
Baptista Xuriguera La cuestión religiosa Barcelona: Centro de información bibliográfica, 1932
- La qüestió religiosa 1932
Léon Cladel, l'escriptor i la seva obra (1943), inèdita
Baptista Xuriguera El camí de Catalunya Montauban: ed. de l'autor, 1945 (2 edicions)
Federico Godás Legido Barcelona: Ilerda, 1960
Aníbal a Catalunya Barcelona: Rafael Dalmau, 1963 (1993)
Els germans Indíbil i Mandoni Barcelona: Ilerda, 1964
Evocació de Balaguer Barcelona: Ilerda, 1966
Evocació de Lleida Barcelona: Ilerda, 1968
Blanxú (1970), inèdita
Diccionari de poemes. Les grans produccions poètiques catalanes Barcelona: Ilerda, 1970
Tres moments històrics (Indíbil i Mandoni, Aníbal a Catalunya, Evocació de Balaguer) Barcelona: Pòrtic, 1971
Els comtes d'Urgell i la ciutat de Balaguer Barcelona: Pòrtic, 1973
Margarida de Montferrat, comtessa d'Urgell Barcelona: Rafael Dalmau, 1977
L'altra cara de la història de Catalunya Barcelona: Rafael Dalmau, 1979
La darrera branca dels comtes d'Urgell Barcelona: 7 i mig, 1981
Els destins de la ciutat de Lleida Barcelona: Rafael Dalmau, 1981
Diari del primer any d'exili a França Barcelona: 7 i mig, 1981
Els núvols de l'Empordà (La Vajol, Figueres, Roses, L'Escala) Barcelona: Claret, 1984
Els grans errors de la història de Catalunya Barcelona: Claret, 1985
Les nostres noces d'or 1936-1986. J.B.Xuriguera i Lola Solà [Campabadal] Barcelona: Xuriguera, 1986. Conté, entre altres materials, tres contes curts
La meva ciutat de Balaguer. Pregó de les festes del Sant Crist 1987 Balaguer: Ajuntament, 1987

Referències

↑ Camps i Arbós, Josep. «Joan Baptista Xuriguera: els diversos perfils d'un home de lletres». A: Recull de conferències 2009: 200 anys del naixement de Darwin i 150 de "L'origen de les especies" ; 4ts Debats de recerca: La llengua catalana i Andorra. Societat Andorrana de Ciències, 2009, p. 9-15. ISBN 978-99920-61-10-7 [Consulta: 29 març 2020].
↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1929, document 100

Bibliografia

Menàrguens a Joan Baptista Xuriguera Menàrguens: Ajuntament, 1995
Josep Camps i Arbós Joan Baptista Xuriguera, un intel·lectual a descobrir, publicat al programa Gelida: Festa Major 2004 Gelida: Ajuntament, 2004

Enllaços externs

[1] Camps i Arbós, Josep. «Joan Baptista Xuriguera: els diversos perfils d'un home de lletres». A: Recull de conferències 2009: 200 anys del naixement de Darwin i 150 de "L'origen de les especies" ; 4ts Debats de recerca: La llengua catalana i Andorra. Societat Andorrana de Ciències, 2009, p. 9-15. ISBN 978-99920-61-10-7 [Consulta: 29 març 2020].

[2] Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1929, document 100

[1]

[2]

Biografia
Naixement	17 juny 1908 Menàrguens (Noguera)
Mort	17 octubre 1987 (79 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	lingüista, assagista, escriptor, filòleg, traductor
Família
Germans	Ramon Xuriguera i Parramona
Signatura