Josep Maria Milà i Camps

Josep Maria Milà i Camps, 1r comte de Montseny, (Barcelona, 7 de juny de 1886 - Esplugues de Llobregat, el Baix Llobregat, 25 de maig de 1955) fou un polític i financer català, fill de Josep Maria Milà i Pi i cosí de Pere Milà i Camps.

Josep Maria Milà i Camps

Biografia
Naixement	7 juny 1886 Barcelona
Mort	25 maig 1955 (68 anys) Esplugues de Llobregat
President de la Diputació de Barcelona
26 gener 1939 – setembre 1939 ← Joan Maluquer i Viladot – Antoni Maria Simarro i Puig →
President de la Diputació de Barcelona
1925 – 1930 ← Gaietà Marfà i Clivilles – Joan Maluquer i Viladot →
Diputat a Corts
14 juny 1919 – 2 octubre 1920 ← Gaspar Rosés i Arús – Santiago Güell i López → Circumscripció electoral: Districte electoral d'Arenys de Mar
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	empresari, polític
Partit	Unió Monàrquica Nacional
Família
Fills	Josep Lluís Milà Sagnier, Leopold Milà i Sagnier, Alfons Milà i Sagnier, Lluís Maria Milà i Sagnier, Miquel Milà i Sagnier
Pare	Josep Milà i Pi
Parents	Pere Milà i Camps, cosí germà Mercedes Milá Nolla, cosina germana Mercedes Milà, neta Lorenzo Milá, net Leopold Milà i Vidal-Ribas, net

Biografia

Llicenciat en dret, el 1917 treballà com a assessor de l'Associació de Banquers de Barcelona i fou elegit diputat pel districte d'Arenys de Mar a les eleccions generals espanyoles de 1919 dins les llistes de la Unió Monàrquica Nacional. Col·laborador amb la dictadura de Primo de Rivera, fou president de la junta liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya, president de la Diputació de Barcelona de 1925 a 1930, representant per dret propi a les eleccions de la dictadura de 1927 i membre de la junta directiva de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. Per tot això el 1926 el rei Alfons XIII el va fer comte del Montseny.

Durant aquest primer mandat com a president de Diputació va fer restaurar el Palau de la Generalitat i les Cases dels Canonges, i va fer edificar la Casa de la Maternitat, l'Escola d'Enginyers i l'Escola Agrícola de Caldes a la Torre Marimon.

Quan esclatà la guerra civil espanyola fou fet presoner per les autoritats republicanes i internat al vaixell Uruguay, però fou bescanviat per Joan Casanellas i Ibars per mediació del bisbe d'Urgell. Després d'això es va instal·lar a Burgos. Quan les tropes de Franco entraren a Barcelona el 1939 fou nomenat durant uns mesos president de la Diputació de Barcelona.

Un dels seus fills fou José Luis Milà Sagnier, segon comte de Montseny i pare dels presentadors Mercedes Milà Mencos i Lorenzo Milà Mencos.

Enllaços externs

• «Josep Maria Milà i Camps». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
• Albert Manent De 1936 a 1975: Estudis sobre la guerra Civil i el franquisme Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999

Càrrecs públics
Precedit per: José Enrique de Olano y Loyzaga	President de la Diputació de Barcelona 1920 – 1925	Succeït per: Gaietà Marfà i Clivilles
Precedit per: Gaietà Marfà i Clivilles	President de la Diputació de Barcelona 1925 – 1930	Succeït per: Joan Maluquer i Viladot