Josep Soteras i Mauri
Josep Maria Soteras i Mauri (Barcelona, 1907-1989) fou un arquitecte català especialitzat en urbanisme.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 abril 1907  Barcelona |
| Mort | 3 novembre 1989 (82 anys) Barcelona |
| Formació | Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | urbanista, arquitecte |
| Família | |
| Pare | Salvador Soteras i Taberner |
| Obres destacables | |
 Maqueta del Centre Cultural Terrassa, projecte de Josep Maria Soteras juntament amb Francesc Cavaller, Antoni Bergnes, Joan Baca i Reixach i Joan Baca i Pericot | |
Biografia
modificaFill de l'arquitecte Salvador Soteras i Taberner, va desenvolupar una extensa carrera com a arquitecte des que va obtenir el títol el 1930 a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. La seva activitat professional la va realitzar tant en solitari com també col·laborant amb altres arquitectes com Llorenç García-Barbón i Fernández de Henestrosa o Francesc Mitjans i Miró.[2]
De la seva producció professional es podrien destacar els plans parcials del sector final de la Diagonal, Santa Coloma, la zona nord de la Diagonal i les Corts, els projectes de l'estadi del Futbol Club Barcelona, el Palau d'Esports de Barcelona, l'antic estadi del RCD Espanyol, el conjunt d'habitatges del barri del Congrés,[3] el Centre Cultural de la Caixa de Terrassa,[4] l'edifici Euro Gran Via SA (Gran Via – Lepant), el conjunt industrial de Henkel Ibérica SA, la Fàbrica Lámparas Z, els tallers de la Hispano-Olivetti o l'edifici de la Clau d'Or a la plaça de Josep Tarradellas, entre d'altres. També va ser el responsable de l'altar monumental del Congrés Eucarístic de Barcelona de 1952,[5] i de la construcció de la nova església de Santa Tecla del districte de les Corts. Igualment va fer el projecte arquitectònic del Pavelló Municipal d'Esports de Sabadell, situat al barri de Sant Oleguer, l'any 1970.[2]
A més, va exercir d'arquitecte cap de la Unitat Operativa de l'Ajuntament de Barcelona.[2]
Referències
modifica- ↑ Comes, Rafel «Josep Soteras i Mauri». Butlletí de l'Ateneu Terrassenc, pàg. 6. Arxivat de l'original el 2016-03-09 [Consulta: 20 juny 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Josep Soteras Mauri» (en castellà). Nueva catalogación en la base de datos “Arxitectura”. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 10-09-2014. [Consulta: 20 juny 2018].
- ↑ Rossellò et alii, 2011, p. 16.
- ↑ «Josep Soteras i Mauri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bar.cel.ona.uta. «BARCELOFÍLIA : ALTAR DEL CONGRÉS EUCARÍSTIC. 1952», diumenge, 5 d’agost 2012. [Consulta: 1r maig 2021].
Bibliografia
modifica- Bahamón, Alejandro. Barcelona. Atlas histórico de arquitectura. Barcelona: Parramón, 2007. ISBN 978-84-342-2945-6.
- Barral i Altet, Xavier. Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Pòrtic, 2000. ISBN 84-7306-947-1.
- Gausa, Manuel. Barcelona: guía de arquitectura moderna 1860-2002. Barcelona: ACTAR, 2002. ISBN 84-89698-47-3.
- Lacuesta, Raquel. Barcelona, guía de arquitectura 1929-2000. Barcelona: Gustavo Gili, 1999. ISBN 84-252-1801-2.
- Lecea, Ignasi de. Art públic de Barcelona. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona y Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0.
- Pla, Maurici. Catalunya. Guia d'arquitectura moderna 1880-2007. Sant Lluís (Menorca): Triangle, 2007. ISBN 978-84-8478-007-6.
- Hereu, Pere; Oliveras, Jordi; Paricio, Antoni; Rodríguez, Carmen. Maribel Rosselló (ed.). Les Vivendes del Congrés Eucarístic de Barcelona. 1952-1962 (pdf). Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, 2011, p. 134. ISBN 978-84-7653-892-0.