Karpinskita

La karpinskita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor d'Alexander Petrovich Karpinsky (7 de gener de 1847 - 15 de juliol de 1936) geòleg i mineralogista soviètic, president de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, qui va rebre la medalla Wollaston el 1916.

Karpinskita
Fórmula química	(Ni,Mg)₂Si₂O₅(OH)₂
Epònim	Alexander Karpinsky (en)
Localitat tipus	Mednorudyanskoye copper deposit (en)
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.60
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.60
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.06
Dana	78.5.6.1
Heys	14.26.5
Propietats
Color	incolor, blau clar a blau verdós profund
Duresa	2,5 a 3
Densitat	2,53 a 2,63 g/cm³ (mesurada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,553 a 1,570 nγ = 1,569 a 1,594
Birefringència	δ = 0,016 a 0,024
Dispersió òptica	forta
Impureses comunes	Al, Cu, Ca, H
Més informació
Estatus IMA	qüestionable (Q)
Any d'aprovació	1956
Símbol	Kpi
Referències

Característiques

La karpinskita és un silicat de fórmula química (Ni,Mg)₂Si₂O₅(OH)₂. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la karpinskita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al dipòsit de coure de Mednorudyanskoye, situat a la localitat de Nizhnii Tagil, a l'óblast de Sverdlovsk (Rússia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.