La Publicidad
La Publicidad va ser una publicació diària redactada inicialment en espanyol i editada a Barcelona entre 1878 i 1922 que, en canviar de propietaris, passà a editar-se en català i va canviar el nom per La Publicitat.
  | |
| Tipus | publicació periòdica |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | castellà |
| Data d'inici | 1878 |
| Data de finalització | 1922 |
| Lloc de publicació | Barcelona |
| Estat | Espanya |
| Identificadors | |
| ISSN | 1578-0031 i 2564-9809 |
| OCLC | 436595341 |
| Lloc web | arca.bnc.cat… |
Fundat el 25 de febrer de 1878, el diari tenia la redacció i impremta al carrer barceloní de Barberà i, entre 1878 i 1906, el director en fou Eusebi Corominas. En aquesta època era un diari polític de caràcter republicà i anticlerical en el que varen treballar Emili Costa i Carles Costa, com a redactors en cap, i hi col·laboraren Eduard Marquina, Lluís de Zulueta, Josep Maria Jordà, Marcel·lí Domingo. Donà suport a Jacint Verdaguer en el seu conflicte amb la jurisdicció eclesiàstica i criticà el lerrouxisme. A partir del 1906, Emili Junoy i Gelabert, persona afí a Lerroux en fou el director i el diari esdevé el principal òrgan de propaganda de l'ideari lerrouxista, però només dos anys més tard, Lluís Companys i Laureà Miró el posaren al servei del Partido Reformista de Melquiades Álvarez.
El 1915 fou adquirit pel navilier Antoni Tayà, amb Romà Jori com a director,[1] que li donen un to més catalanista i obrerista, amb col·laboracions d'Andreu Nin, Antoni Rovira i Virgili, Eugeni Xammar, Carles Soldevila. Entre novembre de 1916 i gener del 1917 Francesc Macià fou corresponsal de la revista a París.[2] L'1 d'octubre de 1922 el comprà Acció Catalana per a fern-ne l'aparell de difusió del partit. Després d'una etapa bilingüe, es transformà en un diari en llengua catalana amb el nom de La Publicitat.
Fons gràfic
modificaL'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva una important col·lecció de dibuixos d'Apel·les Mestres (1854-1936) integrada per 1.290 acudits originals publicats a La Publicidad, entre els anys 1896 i 1906, a la secció La Nota del Día.[3]
Referències
modifica- ↑ Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 15. ISBN 9788415720010.
- ↑ Esculies, Joan «El cavaller de l'ideal». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, 10-2012, p.22-28. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Barjau, S.; Guiral, A.; Sendra, E. L'humor gràfic a Barcelona : 175 anys de tradició humorística catalana (1841-2016). 1a ed. El Papiol, Baix Llobregat: Efadós, 2016. ISBN 978-84-16547-00-5.