Llac Razelm
Llac Razelm o llac Razim (en romanès: Limanul Razim, Limanul Razelm) és el nom d'una gran llacuna d'aigua dolça a la vora del mar Negre a Romania, al sud del delta del Danubi i que forma part del seu patrimoni mundial. És el liman més gran de Romania.[1]
| ||||
| Tipus | llacuna  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| País de la conca | Romania | |||
| Entitat territorial administrativa | Província de Tulcea (Romania) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 0 m | |||
| Profunditat | màxim: 3 m | |||
| Dimensió | 34 ( ) km | |||
| Superfície | 394 km² | |||
El nom també s'aplica a vegades a les formes complexes de TI amb diversos altres limens. Aquest complex es pot separar en dos subgrups. El subgrup nord conté Razelm d'aigua dolça i el llac Golovița, que estan connectats per un canal a 3.1 km d'amplada, mentre que el grup sud està format per llacs salats. Tots aquests llacs cobreixen una superfície d'uns 1000 km², dels quals només 400 són l'àrea del llac Razelm.
Ecologia
modificaQuan el sistema Razelm / Golovița es va tancar del mar a finals dels anys setanta, això va provocar diversos canvis en les condicions ecològiques del sistema, incloent-hi una disminució de la salinitat a gairebé zero, un augment del temps de refresc a més d'un any i episodis d'eutrofització.[2] Tot i aquesta degradació ambiental, el sistema continua sent un hàbitat important. A la dècada de 1960 es van poder trobar tres famílies de zitzànies a Romania. Les dues que queden només es troben a Razelm (tot i que amb densitats reduïdes).[3]
L'illa Popina, a l'extrem nord del llac, és un refugi important per a moltes espècies d'aus i invertebrats. El recent estudi ecològic suggereix que el sistema de la llacuna Razim-Sinoie s'acosta al bon estat ecològic d'acord amb els requisits de la Directiva Marc de l'Aigua.[4]
Referències
modifica- ↑ «Geography, Meteorology, and Environment». A: Romanian Statistical Yearbook, 2008.
- ↑ Dinu, Irina; Umgiesser, Georg; Bajo, Marco; de Pascalis, Francesca; Stănică, Adrian (en anglès) Geo-Eco-Marina, 21, 2015. DOI: 10.5281/zenodo.45064 [Consulta: 24 febrer 2017].
- ↑ Popa, Oana P.; etal The Journal of "Grigore Antipa" National Museum of Natural History, 52, 2009, pàg. 7–15.
- ↑ Catianis, Irina; Secrieru, Dan; Pojar, Iulian; Grosu, Dumitru; Scrieciu, Albert Open Geosciences, 10, 1, 13-03-2018, pàg. 12–33. DOI: 10.1515/geo-2018-0002.