Lliga de Suàbia
La gran Lliga de Suàbia (Schwäbischer Bund) va ser creada el 14 de febrer de 1488, durant la Dieta de l'Imperi a Esslingen am Neckar amb el permís de l'emperador Frederic III d'Habsburg entre diversos prínceps del sud d'Alemanya.[1] Estava dirigida pel duc del Tirol i el comte Eberhard V de Wurtemberg i diversos nobles de menor importància, tals com Werdenberg, Fürstenberg, Waldburg, Zollern, etc., va conspirar amb els cavallers així com vint ciutats imperials de Suàbia.
(de) Schwäbischer Bund  | |||||
|
|||||
| Lema | Quos Deus Coniunxit Homo Non Separet | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Suàbia | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | aliança militar | ||||
| Idioma oficial | alemany | ||||
| Història | |||||
| Creació | 14 febrer 1488, Esslingen am Neckar | ||||
| Fundador | Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic | ||||
| Data de dissolució o abolició | 2 febrer 1534 | ||||
| Activitat | |||||
| Membres | 13.000 | ||||
La ciutat d'Ulm va ser triada com a seu principal de la lliga. La Lliga de Suàbia va ser un pas important en la reforma de les institucions administratives del Sacre Imperi Romanogermànic i del seu federalisme, va donar proves de la seva eficàcia en la repressió de la Guerra dels Camperols.[2]
Formació de la Lliga
modificaDurant el segle xv, la noblesa de Suàbia desitjava participar en la lluita política contra les ciutats usurpades dels seus drets i va crear una situació que amenaçava amb enfonsar el ducat en l'anarquia. L'emperador Frederic III d'Habsburg va proposar reunir a les ciutats i la noblesa de la Lliga Major de Suàbia. Aquesta coalició, a la que l'emperador va concedir una constitució, comprenia quatre grups principals: vint-i-dues ciutats de Suàbia, l'Orde de Cavalleria anomenada Lliga de Sant Jordi, la regió encapçalada per Segimon d'Àustria i la d'Eberhard V de Wurtemberg, que es va convertir en comandant en cap de la Lliga de Suàbia. La Gran Lliga de Suàbia tenia una força militar de més de 13.000 homes.[2]
Les intervencions militars en la Lliga de Suàbia
modificaLa Lliga de Suàbia va participar en moltes campanyes militars, que es poden resumir de la següent manera:[3]
- Va participar en la guerra de Suàbia de 1499 i va ser derrotada en les batalles al voltant de Triesen, després va perdre les batalles de Schwaderloh i Dornach.
- El 1512 les tropes de la Lliga van assaltar la ciutadella de Hohenkrähe im Hegau per posar fi al separatisme de la noblesa local, i en 1519 es va condemnar al duc de Wurtemberg, Ulrich VI, que havia tractat d'apoderar-se per la força de la ciutat lliure de Reutlingen.
- El 1523 es va alçar contra la cavalleria de Francònia sota el comandament de Hans von Thomas Absberg.
- La guerra dels camperols va esclatar el 1525 i, després del duc de Lorena, Alsàcia, els exèrcits de la Lliga van marxar el 1526 contra dels camperols insurrectes a Salzburg.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Horst Carl: Der Schwäbische Bund 1488–1534. Landfrieden und Genossenschaft im Übergang von Spätmittelalter zur Reformation. Leinfelden-Echterdingen, 2000; ISBN 3-87181-424-5. p. 453
- ↑ 2,0 2,1 R.G.D. Laffan, "The Empire under Maximilian I", in The New Cambridge Modern History, vol. I 1975:198.
- ↑ Laffan 1975:198.
Bibliografia
modifica- Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
Enllaços externs
modifica
- Lega di Svevia su Dizionario Storico della Svizzera.