Lluís Marquina i Pichot
Lluís Marquina i Pichot (Barcelona, 1904 - Madrid, 26 de juny de 1980),[1] més conegut com a Luis Marquina, va ser un director, guionista i productor de cinema català. Fill del poeta i dramaturg Eduard Marquina i de Mercedes Pichot, germana del pintor Ramon Pichot i la mezzosoprano María Gay,[2] va ser un gran amic de Salvador Dalí.[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 maig 1904  Barcelona |
| Mort | 26 juny 1980 (76 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista, productor de cinema |
| Activitat | 1935 - |
| Família | |
| Pare | Eduard Marquina i Angulo |
   
| |
Lluís Marquina es va casar amb Paz Jiménez-Encina y Quesada el 1926[4] i van tenir tres fills: la novel·lista Teresa Marquina, Mercedes i Eduardo.[1]
Carrera professional
modificaMarquina fou estudiant d'Enginyeria Industrial, carrera que va acabar l'any 1932. Fins al 1934 s'especialitzà en Enginyeria de So a França, on va treballar als estudis Tobis de París, i a Alemanya, on formà part de l'UFA a Berlin. A Espanya es va fer un lloc als estudis Cinematografía Española i Americana SA (CEA) establerts a Madrid sota la presidència de Jacinto Benavente. En poc temps, destacà pels seus coneixements vers la sonorització i va ser promocionat al càrrec de subdirector tècnic.[5] En aquesta etapa va sonoritzar El agua en el suelo (1934) i Vidas rotas (1935) ambdues dirigides per Eusebio F. Ardavín. També es va encarregar de la cinta de Benito Perojo Rumbo al Cairo (1935) i de La Traviesa Molinera de H. D'Abbadie D'Arrast (1934), a més fou màxim responsable de la sonorització de diversos musicals.[6]
La irrupció en el cinema de Marquina arribà de la mà de Luis Buñuel. El director de Calanda que en aquell moment dirigia la productora Filmófono li oferí fer-se càrrec del rodatge de Don Quintín el amargao (1935). La rebuda per part dels espectadors propicià la realització d'una segona part titulada El bailarín y el trabajador (1936), que ell mateix guionitzà.[6]
Durant la Guerra Civil Espanyola es va fer càrrec de la sonorització del film de propaganda nacional Alma y nervio de España dirigit per J. Martínez Arboleya (1937). També treballà en el primer Noticiari de Falange Española. Més tard, es traslladà a Argentina on va codirigir La chismosa amb Enrique Susini i va coescriure Así es la vida del director F. Mugica.[6]
En tornar a Espanya començà a treballar per la productora Cifesa. Amb la productora col·laborà fins al 1944 i hi realitzà diversos projectes. En destaquen dues coproduccions amb italià, una comèdia en col·laboració amb el seu pare i diversos melodrames.[6]
Marquina patí una caiguda de popularitat que allunya el públic de les seves pel·lícules. De 1945 a 1948 no dirigí cap film. No obstant així si va actuar com a assessor de direcció.[6]
El 1955 decidí fundar la productora DIA, que s'encarrega de produir diversos films de diferents directors. Durant aquesta etapa va produir Congreso en Sevilla (1955) de A. Román i Los maridos no cenan en casa (1956) de J. Mihura, entre d'altres. La seva etapa com a productor va acabar a principis dels seixanta. Llavors es va tornar a dedicar únicament a la direcció cinematogràfica.[6]
També fou col·laborador de ràdio i televisió.[6]
Director
- 1935. Don Quintín el amargao
- 1936. El bailarín y el trabajador
- 1938. La chismosa (codir. Enrique Susini)
- 1938: Celuloides cómicos (codir. Javier Poncela
- 1940. El último husar
- 1941. Yo soy mi rival (codir. Mario Bonnard)
- 1941. Su hermano y él
- 1941. Torbellino
- 1942. Malvodada
- 1942. Vidas cruzadas
- 1942: Noche fantástica
- 1944: Santander, ciudad en llamas
- 1945: Sol y sombra de Manolete (codir. Abel Grance) (inacabada)
- 1948. Doña María la Brava
- 1949. Filigrana
- 1950. El capitán Veneno
- 1951: Manchas de sangre en la Luna (codir. E. Dei)
- 1951. Quema el suelo
- 1952. Amaya
- 1953. Así es Madrid
- 1954. Alta costura
- 1954. Las últimas banderas
- 1956. Aventura para dos (codir. D. Siegel)
- 1958. Historia de un joven pobre (codir. M. Girolami)
- 1960. Adiós, Mimí Pompón
- 1961. Ventolera
- 1961. La viudita naviera
- 1962. La batalla del domingo
- 1964. Valiente
- 1968. Cerco de terror
- 1968. Tuset street (codir. J. Grau) (no acreditat)
Guionista
- 1936. El bailarín y el trabajador
- 1939. Así es la vida
- 1941. Su hermano y él
- 1941. Torbellino
- 1945. La luna vale un millon
- 1947. Serenata española
- 1950. El capitán Veneno
- 1953. Así es Madrid
- 1957. Madrugada
- 1958. Historia de un joven pobre
- 1958. Una muchachita de valladolid
- 1958. ¿Dónde vas Alfonso XII?
- 1959. Un trono para Cristy
- 1959. Una gran señora
- 1960. Adiós, Mimí Pompón
- 1960. ¿Dónde vas triste de ti?
- 1960. Maribel y la extraña familia
- 1960. Navidades en junio
- 1962. La batalla del domingo
- 1963. Crucero de verano
- 1964. A escape libre
- 1966. Atraco al Hampa
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Necrològica». ABC, 27-06-1980 [Consulta: 26 febrer 2016].
- ↑ Lluís Brugués, Elisenda Vidal «La nissaga dels Pichot». Revista de Girona, 271, 2012, pàg. 52-56 [Consulta: 27 febrer 2016].
- ↑ Playà Maset, Josep. «La estirpe de los Pichot». La Vanguardia. [Consulta: 27 febrer 2016].
- ↑ «Vida en Sociedad». El Sol, 2462, 29-06-1925 [Consulta: 26 febrer 2016].
- ↑ A., Pérez Gómez, Angel. Cine español 1951/1978: diccionario de directores. Bilbao: Mensajero, D.L. 1979. ISBN 8427111738.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 Diccionario del cine iberoamericano: España, Portugal y América. Madrid: SGAE, 2011-<2012>. ISBN 9788480488211.
- ↑ Pérez Perucha, Julio. El cinema de Luis Marquina. 28 Semana Internacional de Cine de Valladolid, Octubre 1983. ISBN 8450078350.