Lori
Lori (en armeni: Լոռի) és una antiga ciutat armènia situada al nord de l'actual República, al marz de Lori. Fundada a la primeria del segle XI, fou la capital del Regne korikain de Lori de l'any 1050 ençà. La ciutat va existir fins al segle XVIII, abans de tornar a l'estat de poble, que fou abandonat a començaments del segle XX.
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
Lori es troba al territori de la comunitat moderna de Lorri Berd ('ciutadella de Lorri'), a 5 km al nord-est de la ciutat de Stepanavan al marz de Lorri; en l'època medieval, pertanyia al cantó de Tashir, a la històrica província armènia de Gugaq.
Les seues ruïnes són en un pujol de difícil accés format pel riu Dzoraget i un dels seus afluents, el Miskhana.[1]
Història
modificaEntre el 1010 i el 1020 David I Anholin, membre de la branca més jove dels Bagratuní, va fundar Lori i regnà sobre el Tachir-Dzoraget (aleshores Regne de Lorri), que es trobava en el seu moment àlgid. Va esdevenir-ne la capital l'any 1050 sota el regnat del fill de David, Gurguèn II de Lori. Fou un important centre de comerç i artesania, i al segle XIII tenia entre 12 i 15.000 habitants. La capital, però, fou saquejada pels seljúcides el 1105, al mateix temps que els monestirs reials de Hakhpat i Sanahín, i fou abandonada el 1113 en benefici de Tavush pels fills del darrer rei, Gurguén II.[2]
David IV de Geòrgia prengué la ciutat el 1118 [3] o 1123, i la va donar com a feu als Liparits-Orbeliani, fins al 1176-1177. Després d'una rebel·lió de 208 dies, fou reconquerida i oferta als Mkhargrdzéli i integrada dins la Armènia Zacàrida.[4] Va tornar a la prosperitat, però tornà a ser saquejada el 1225-30 per la dinastia Anuixtigínida de Jalal ad-Din Mangubertí;[5] més tard va caure, el 1236, en mans dels mongols, que també la van saquejar.
Al segle XIV, Lori s'incorporà a les possessions dels Liparits-Orbeliani de Siunik, abans de ser presa a la segona meitat del segle XV per Uzun Hasan d'Aq Qoyunlu, que hi va erigir una mesquita. La ciutat va passar llavors a mans dels otomans i safàvides durant els segles XVI i XVII.
A la fi del segle XVIII, Lori tornà a la condició de poble, abans de ser abandonada durant el 1926 - 1930.
Ruïnes
modificaLes ruïnes de la ciutat s'estenen per una superfície de 35 ha i la Universitat Estatal d'Erevan les va excavar durant el 1966-1974. Té una muralla interior de 9 ha que n'envolta la ciutadella.[6]
Referències
modifica- ↑ Donabédian i Mutafian, 2010, p. 251.
- ↑ Dédéyan 2007.
- ↑ Robert Bedrosian, «Armenia during the Seljuk and Mongol Periods», en Richard G. Hovannisian (dir.), Armenian People from Ancient to Modern Times, vol. I: The Dynastic Periods: From Antiquity to the Fourteenth Century, Palgrave Macmillan, Nova York, 1997 (reimpr. 2004) ISBN 978-1403964212, p. 251.
- ↑ Robert Bedrosian, op. cit., p. 252 (anglés).
- ↑ Robert Bedrosian, op. cit., p. 257 (anglés).
- ↑ Donabédian i Mutafian, 2010, p. 249.
Bibliografia
modifica- Bedrosian, Robert. Richard G. Hovannisian. Armenia during the Seljuk and Mongol Periods. Nueva York: Palgrave Macmillan, 1997.
- Dédéyan, Gérard. Histoire du peuple arménien. Toulouse: Éd. Privat, 2007..