Microestat
|
No s'ha de confondre amb Micronació. |
Un microestat és un estat sobirà amb poca població o amb un territori (superfície terrestre o marítima) molt reduït, o totes dues coses alhora.[1]
Els microestats tenen una important influència relativa a l'Assemblea General de les Nacions Unides, on cada estat té un vot.
Alguns exemples propers són: la Ciutat del Vaticà, Mònaco, San Marino, Liechtenstein, Andorra, Malta, o Luxemburg.
No s'han de confondre els microestats amb les micronacions, que no són reconegudes com a estats sobirans. Els territoris, tot i amb sobirania plena, com les Illes Anglonormandes, no es consideren microestats.
El microestat sobirà més petit és la Ciutat del Vaticà, que el 2003 tenia 911 ciutadans i una superfície de només 0,44 quilòmetres quadrats. En realitat només ocupa un barri antic amb alguns edificis i parcs al centre de Roma (Itàlia). Potser és el país més inusual amb govern propi, exèrcit, missions diplomàtiques, però sense població nativa permanent (la ciutadania només es concedeix a les persones que treballen al Vaticà i a les seves missions a l'estranger).[2] A Roma, Itàlia, l'Orde Sobirà i Militar de Malta —que no ha de confondre's amb Malta, un microestat insular del Mediterrani— és una entitat efectiva no territorial sobirana que podria ser també considerat un microestat: la seva sobirania és reconeguda per 105 estats, 100 dels quals participen en relacions diplomàtiques, però, a diferència de la Ciutat del Vaticà, no té cap base territorial substancial. Ni el Vaticà ni l'Orde Sobirà i Militar de Malta són membres de les Nacions Unides, si bé tots dos hi tenen estatus d'observador permanent, el primer com a "estat no membre", amb el nom atípic de Santa Seu, i el segon, com a "altra entitat".
Molts dels estats classificats entre els 30 més petits del món, tenen algunes característiques comunes. La majoria són microestats europeus o les petites illes del Carib, el Pacífic Sud i l'oceà Índic (la majoria de les antigues colònies d’ultramar van guanyar la seva independència a la segona meitat del segle XX). [...] Cal tenir en compte que hi ha territoris dependents i oficialment no reconeguts com a estats, com Puerto Rico que és una part dels EUA, o Bermudes que és el territori britànic d'ultramar.[3]
Els 30 països més petits
modificaPer superfície total (superfície terrestre i hídrica)
| estat/país | superfície km² | continent | països fronterers per terra/àrea | |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Ciutat del Vaticà | 0,44 | Europa | Itàlia |
| 2 | Mònaco | 2,02 | Europa | França |
| 3 | Nauru | 21 | Austràlia | Oceà Pacífic. Al sud de les illes Marshall |
| 4 | Tuvalu | 26 | Austràlia | Oceà pacífic. Al sud de Kiribati i al nord de Fiji |
| 5 | San Marino | 61 | Europa | Itàlia |
| 6 | Liechtenstein | 160 | Europa | Àustria-Suïssa |
| 7 | Illes Marshall | 181 | Austràlia | Oceà Pacífic. Al nord-est d'Austràlia |
| 8 | Saint Kitts i Nevis | 269 | Amèrica del Nord | Mar Carib. A l'est de Puerto Rico |
| 9 | Maldives | 300 | Àsia | Oceà Índic, al sud-oest de l'Índia |
| 10 | Malta | 316 | Europa | Mar Mediterrani. Al sud de Sicília |
| 11 | Grenada | 344 | Amèrica del Nord | Petites Antilles |
| 12 | Grenadines | 389 | Amèrica del Nord | Petites Antilles. Mar Carib |
| 13 | Barbados | 430 | Amèrica del Nord | Oceà Atlàntic, a l'est de Saint Vincent i les Grenadines |
| 14 | Antigua i Barbuda | 442 | Amèrica del Nord | Petites Antilles. Oceà Atlàntic |
| 15 | Seychelles | 455 | Àfrica | Arxipèlag a l'oeà Índic |
| 16 | Palau | 460 | Austràlia | Micronèsia. Oceà Pacífic. A l'est de les Filipines |
| 17 | Andorra | 468 | Europa | França-Espanya |
| 18 | Saint Lucia | 616 | Amèrica del Nord | Petites Antilles. Mar Carib. Oceà Atlàntic |
| 19 | Micronèsia | 702 | Austràlia | Oceania. A l'est de les Filipines i al sud-est d'Indonèsia |
| 20 | Singapur | 719,1 | Àsia | Sud-est asiàtic. Península de Malaca |
| 21 | Tonga | 747 | Austràlia | Polinèsia. Oceà Pacífic. Al sud-est de Fiji |
| 22 | Dominica | 751 | Amèrica del Nord | Petites Antilles. Mar Carib. Oceà Atlàntic |
| 23 | Bahrain | 780 | Àsia | Arxipèlag. Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia |
| 24 | Kiribati | 811 | Austràlia | Oceà Pacífic, al sud de les Illes Marshall |
| 25 | Sao Tomé i Príncipe | 1.001 | Àfrica | Golf de Guinea. Oceà Atlàntic |
| 26 | Maurici | 2.040 | Àfrica | Oceà Índic a l'est de Madagascar |
| 27 | Comores | 2.235 | Àfrica | Canal de Moçambic. Oceà Índic, al nord de Madagascar |
| 28 | Luxemburg | 2.586 | Europa | Bèlgica-França-Alemanya |
| 29 | Samoa | 2.842 | Austràlia | Arxipèlag de Samoa. Oceà Pacífic (Polinèsia) |
| 30 | Cap Verd | 4.033 | Àfrica | Arxipèlag de l'Atlàntic. Costa occidental d'Àfrica |
Referències
modifica- ↑ «Microstati - Nuovi Dizionari Online Simone - Dizionario dell'Unione Europea Indice M». Arxivat de l'original el 2018-07-10. [Consulta: 10 juliol 2018].
- ↑ «Top 100 països més petits per àrea» (en anglès). Countries of the world, 2021. [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ «The smallest countries in the world» (en anglès). Countries of the world, 2021. [Consulta: 17 setembre 2021].
Bibliografia
modificaAnne-Marie Brady. Small States and the Changing Global Order: New Zealand Faces the Future (en anglès). 6. The World of Small Staes. Springer, 2019, p. 395. ISBN 3030188035, 9783030188030.