Montpeller

Montpeller
	Montpellier
	Bandera
Tipus	comuna de França i gran ciutat
Localització
	43° 36′ 39″ N, 3° 52′ 38″ E / 43.610919°N,3.877231°E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Erau
Capital de	Erau ; Cantó de Montpeller-6 ; Cantó de Montpeller-10 ; Cantó de Montpeller-7 ; Districte de Montpeller ; Cantó de Montpeller-9 ; Llenguadoc-Rosselló ; Llenguadoc ; Cantó de Montpeller-8 ; Cantó de Montpeller-2 (2015–); Cantó de Montpeller-4 (2015–); Cantó de Montpeller-1 (2015–); Cantó de Montpeller-5 (2015–); Cantó de Montpeller-3 (2015–); Cantó de Montpeller - Castèlnòu de Les (2015–)
Població humana
Població	302.454 (2021) (5.317,41 hab./km²)
Gentilici	Montpellerí, montpellerina
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana de Montpeller ; unitat urbana de Montpeller
Superfície	56,88 km²
Banyat per	Les, Mausson i Verdanson
Altitud	14 m-7 m-121 m
Limita amb	Sant Clamenç ; Juvinhac ; Latas ; Mauguiò ; Montferrièr de Les ; Grabèls ; Castèlnòu de Les ; Clapièrs ; Sant Joan de Vedats ; Sant Aunès
Dades històriques
1622	Esdeveniment clau
1622	Siege of Montpellier (en)
Organització política
• Alcalde	Michaël Delafosse (2020–)
Membre de	Lliga de Ciutats Històriques
Identificador descriptiu
Codi postal	34000, 34070, 34080 i 34090
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	467
Altres
Agermanament amb	Fes (2003–)
Lloc web	montpellier.fr

Montpeller (en occità Montpelhièr [mumpeˈʎɛ] o Montpel(l)ièr,^[1] en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau. La ciutat té un altre nom popular: lo Clapàs. Va ser la capital de la Senyoria de Montpeller, que formà part de la Corona d'Aragó. Segons el cens de 2014, té una població de 279 845 habitants^[2] (anomenats montpellerencs en occità, i montpelliérains en francès), que a l'àrea urbana és de 514 473 habitants. És, així, la vuitena ciutat més poblada de França, mentre que la seua àrea urbana és la quinzena.

Geografia i economia

La ciutat se situa en un terreny aturonat a 10 km de la costa mediterrània, vora el riu Les. Al nom de la ciutat, originàriament Monspessulanus segons el llatí del segle xii, se li han volgut donar diverses etimologies: “mont pelat” (és a dir, de vegetació pobra), “el mont del turó”, “mont pedrós”, “el mont de les espècies”, etc. És un important centre industrial, on destaquen els productes tèxtils, metal·lúrgics, alimentaris (vi), editorials i químics i, recentment, les biotecnologies i la informàtica.

Història

Montpeller és una de les poques ciutats de la part occitana de l'estat francès que no té un origen romà. A l'alta edat mitjana la veïna ciutat episcopal de Magalona era la població principal de la zona, però els atacs dels pirates probablement van afavorir un assentament més cap a l'interior. La ciutat es va fundar al segle viii (a partir d'una hisenda agrícola anomenada monspeslelarius, citada en un text de l'any 985), però no fou fins al segle x que va adquirir una certa importància com a centre comercial en poder dels comtes de Tolosa). Va esdevenir una possessió dels reis de la Corona d'Aragó mitjançant el casament de Pere el Catòlic amb Maria de Montpeller el 1204. El 1349 Jaume III de Mallorca va vendre la senyoria de Montpeller al rei francès Felip el Bell per recaptar fons per a la seva lluita amb Pere el Cerimoniós.^[3]^[4]^[5]

El 1283 Ramon Llull hi va escriure el Llibre d'Evast e Aloma e de Blanquerna son fill, més conegut com a Blanquerna.^[6]

Durant l'època de la Reforma, molts dels seus habitants es van fer protestants (o hugonots, tal com foren coneguts a França) i va esdevenir un feu de la resistència protestant a la Corona francesa, amb domini majoritàriament catòlic. El 1622, el rei Lluís XIII va prendre la ciutat després d'un setge de vuit mesos. Durant el segle xix, el desenvolupament de la ciutat la va convertir en un centre industrial.^[7] A la dècada de 1960, la seva població va experimentar un fort creixement a causa de l'arribada dels antics colons francesos que van haver de marxar d'Algèria arran de la independència del país magrebí.

Administració

Montpeller és la ciutat centre de la Comunitat d'aglomeració de Montpeller, que té 31 municipis.

L'alcaldia de Montpeller

Alcaldia
Període	Identitat	Partit
1944-1945	Émile Martin
1945-1953	Paul Boulet	MRP
1953-1959	Jean Zuccarelli	PRV
1959-1977	François Delmas	UDF
1977-2004	Georges Frêche	PS
2004-2014	Hélène Mandroux	PS
2014-2020	Philippe Saurel	DVG (dissident del PS)
2020-2026	Michaël Delafosse	PS

Llocs d'interès

Plaça de la Comèdia, Montpeller

El centre històric de Montpeller s'anomena l'Écusson, a causa de la seua forma d'escut medieval. Era envoltat per puixants muralles que van ser desmantellades per ordre de Richelieu. D'aquestes fortificacions sols resten tres elements notables:

La Torre de la Babòta, que constitueix un dels darrers vestigis de la muralla de la ciutat alçada durant l'edat mitjana (segle XIV). Sobre l'estructura medieval, la Societat Reial de Ciències de Montpeller construí un observatori astronòmic entre 1738 i 1745, el qual esdevingué un centre astronòmic reputat fins a la dissolució de la Societat Reial de Ciències durant la Revolució francesa. Des de principis dels anys 1980, la torre és la seu de la Societat Astronòmica de Montpeller.
La Torre dels Pins, que també és, juntament amb la Torre de la Babòta, un vestigi del recinte fortificat a l'edat mitjana. La base de la torre data del segle xii, mentre que la seua corona fou construïda al segle xiv. També fou utilitzada com a presó per a dones. Té 25 m d'alçada i el seu nom prové de dos pins que creixeren al cim de la torre.
El portal de la Saunariá (o el portal dels Saliners), a l'eixida del carrer de la Universitat, com a porta a un barri de nombroses congregacions religioses. Així mateix, era l'accés privilegiat per als negociants de sal, d'aquí el seu nom.

La Universitat de Montpeller és una de les més antigues de l'estat francès, ja que fou fundada el 1220 pel cardenal Conrad i confirmada pel papa Nicolau IV en una butlla de 1289. Fou suprimida durant la Revolució Francesa però es va restablir el 1896.

Facultat de Medicina de Montpeller

La Facultat de Medecina de Montpeller és la més antiga en activitat del món (la de Salerno va desaparèixer a començaments del segle XIX). Existeix a la pràctica des del segle xii, encara que el seu primer marc institucional el va obtenir l'any 1220. Avui dia pertany a la Universitat de Montpeller, anomenada l'Université Montpellier I. En el seu si van estudiar personatges il·lustres tals com Nostradamus, François Rabelais, Arnau de Vilanova, Ramon Llull, Guy de Chauliac o Guillaume Rondelet, entre d'altres.

Prop de la universitat hi ha la Catedral de Sant Pere de Montpeller (segle xiv), caracteritzada sobretot pel seu pòrtic poc usual, aguantat per dues altes torres que fan pensar en dos coets. A prop hi trobem l'arc de triomf, el Portal del Peiron (Peyrou, en francès) (1691), dissenyada en estil dòric amb relleus posteriors que glorifiquen el rei Lluís XIV de França.

La ciutat té un remarcable jardí botànic: el jardí botànic de Montpeller, el primer de França, fundat el 1593.

L'aqüeducte de Sant Climent (segle xvii) té una llargada de 880 m i dos ordres d'arcades, corre pel barri de Los Arcèus (Les Arceaux) i es feia servir per dur l'aigua des de la font de Sant Climent, a 14 km de la ciutat. L'aqüeducte anava a parar a un gran dipòsit situat prop de l'arc triomfal, des d'on l'aigua era distribuïda turó avall cap a les fonts i safareigs públics.

A Montpeller hi ha diversos projectes arquitectònics dissenyats per l'arquitecte català Ricard Bofill, com l'anomenat Barri Antígona (Quartier Antigone).

El museu d'art més important de la ciutat és el Museu Fabre.

Montpellerins il·lustres

Torre de la Babòta

Montpeller va ser el lloc de naixement de:

Jaume I (1208-1276), rei de la Corona d'Aragó.
Jaume II (1243-1311), rei de la Corona de Mallorca.
Sant Roc.
Antoine Jérôme Balard (1802-1876), químic.
Alexandre Cabanel (1823-1889), pintor.
Frédéric Bazille (1841-1870), pintor impressionista.
Auguste Comte (1798-1857), un dels fundadors de la sociologia.
Léo Malet (1909-1996), autor de novel·la negra.
Guillaume Mathieu, comte Dumas (1753-1837), militar.
Charles Bernard Renouvier (1815-1903), filòsof.
Émile Saisset (1814-1863), filòsof.
Víctor Roger (1853-1903), compositor musical.
Charles Renaud de Vilbac (1829-1884), compositor musical.
Edmond Vergnet (1850-1904), cantant d'òpera.
Jean Dauberval (1742-1806), ballarí i mestre de ball.
Aimé Maillart (1817-1871), compositor musical.
Paul Jeanjean (1874-1928), clarinetista i compositor musical.
Tonino Baliardo (nascut a la dècada del 1960) i els seus germans, membres dels Gipsy Kings.

François Rabelais (1493-1553) i Nostradamus (1503-1566) van estudiar a la Universitat de Montpeller (Facultat de Medecina).

Educació

Ciutats agermanades

Louisville, Kentucky, EUA, 1955.
Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya, 1961.
Barcelona, Catalunya, 1963.
Chengdu, Sichuan, Xina, 1981.
Tiberíades, Israel, 1983.
Fes, Marroc, 2003.

Referències

↑ [https://web.archive.org/web/20131023060141/http://revistadoc.com/wp-content/uploads/2013/07/LinguisticaOccitana9Lieutard.pdf Arxivat 2013-10-23 a Wayback Machine. Los toponims estrangièrs dins lo Pichòt Talamus de Montpelhièr, Arvèi Lieutard, Universitat Pau-Valèri-Montpelhièr 3)
↑ ^{[enllaç sense format]} https://www.insee.fr/fr/statistiques/2534314?geo=COM-34172
↑ «Senyoria de Montpeller.xml Montpeller». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Jean Segondy, Histoire de Montpellier, 1re partie : Montpellier, ville seigneuriale. Les Guilhem et les rois d'Aragon, s-Xe-XIVe, Montpellier, 1968.
↑ Alexandre-Charles Germain, Histoire de la Commune de Montpellier depuis ses origines jusqu'à son incorporation définitive à la Monarchie française, volume III, Jean Martel Ainé, Montpellier, 1851.
↑ «Llibre d'Evast i Blanquerna». Qui és Ramon Llull?. Centre de documentació Ramon Llull. Arxivat de l'original el 2015-03-14. [Consulta: 5 març 2015].
↑ Jeannine Redon, Nouvelle histoire de Montpellier, ed. du Mont, Cazouls-les-Béziers, 2015, 271 p. 350 illustr.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montpeller

Oficina de turisme
Pàgina oficial de l'Ajuntament (català)(occità)(francès)
Cens de la ciutat de Montpeller Arxivat 2011-05-20 a Wayback Machine. i cens de l'àrea urbana de Montpeller Arxivat 2011-05-20 a Wayback Machine. (francès)

[1] [https://web.archive.org/web/20131023060141/http://revistadoc.com/wp-content/uploads/2013/07/LinguisticaOccitana9Lieutard.pdf Arxivat 2013-10-23 a Wayback Machine. Los toponims estrangièrs dins lo Pichòt Talamus de Montpelhièr, Arvèi Lieutard, Universitat Pau-Valèri-Montpelhièr 3)

[2] {[enllaç sense format]} https://www.insee.fr/fr/statistiques/2534314?geo=COM-34172

[3] «Senyoria de Montpeller.xml Montpeller». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[4] Jean Segondy, Histoire de Montpellier, 1re partie : Montpellier, ville seigneuriale. Les Guilhem et les rois d'Aragon, s-Xe-XIVe, Montpellier, 1968.

[5] Alexandre-Charles Germain, Histoire de la Commune de Montpellier depuis ses origines jusqu'à son incorporation définitive à la Monarchie française, volume III, Jean Martel Ainé, Montpellier, 1851.

[6] «Llibre d'Evast i Blanquerna». Qui és Ramon Llull?. Centre de documentació Ramon Llull. Arxivat de l'original el 2015-03-14. [Consulta: 5 març 2015].

[7] Jeannine Redon, Nouvelle histoire de Montpellier, ed. du Mont, Cazouls-les-Béziers, 2015, 271 p. 350 illustr.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]