Nunnally Johnson
Nunnally Johnson (Columbus, Geòrgia, 5 de desembre de 1897 − Hollywood, Califòrnia, 25 març de 1977) va ser un novel·lista, guionista, productor i director de cinema estatunidenc.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 desembre 1897 Columbus (Geòrgia) |
Mort | 25 març 1977 (79 anys) Hollywood (Califòrnia) |
Causa de mort | pneumònia |
Sepultura | Cementiri Westwood Village Memorial Park |
Formació | Columbus High School (en) |
Activitat | |
Ocupació | guionista, productor, llibretista, productor de cinema, director de cinema, productor |
Activitat | 1927 - |
Família | |
Cònjuge | Dorris Bowdon (1940–1977) |
Fills | Nora Johnson |
Premis | |
|
Comença una carrera literària signant a partir de 1923 un gran nombre de novel·les, algunes de les pertanyen al gènere policíac i a la comèdia romàntica, per a diverses revistes sobretot Smart Set i The Saturday Evening Post. El 1933, posa fi a l'escriptura de novel·les quan és cridat a Hollywood on serà guionista. El seu treball és coronat, ja que recull dos nomenaments als Oscars per als seus guions adaptats per a El raïm de la ira (1940), pel·lícula de John Ford, a partir de la novel·la homònima de John Steinbeck, i per a Holy Matrimony (1943), pel·lícula de John Stahl, segons la novel·la Buried Alive d'Arnold Bennett.
Johnson es converteix en productor el 1935 i passa darrere la càmera en els anys 1950, tot continuant la seva activitat de guionista. Com a realitzador, és sobretot conegut per a tres pel·lícules: Black Widow (1954), amb Ginger Rogers, Van Heflin i Gene Tierney, segons la novel·la homònima de Patrick Quentin; The Man in the Gray Flannel Suit (1956), amb Gregory Peck, Jennifer Jones i Fredric March; i The Three Faces of Eve (1957), amb Joanne Woodward, Lee J. Cobb i David Wayne, pel·lícula que li val l'Oscar al millor actor a Woodward en la 30a cerimònia dels Oscars el 1958.[2]
Nunnally Johnson va tenir tres esposes: Marion Byrnes, Alice Mason i Dorris Bowdon. Amb aquesta última, ha tingut tres fills, entre els quals Marjorie Fowler. És l'avi de Jack Johnson i el sogre de Gene Fowler, Jr..
Obra
modificaNovel·les
modifica
|
|
Guionista
modificaProductor
modifica
|
|
Director
modifica- 1954: Night People
- 1954: Black Widow
- 1955: How to Be Very, Very Popular
- 1956: The Man in the Gray Flannel Suit
- 1957: Oh, Men! Oh, Women!
- 1957: The Three Faces of Eve
- 1959: The Man Who Understood Women
- 1960: The Angel Wore Red
Premis i nominacions
modificaNominacions
modifica- 1941: Oscar al millor guió adaptat per El raïm de la ira
- 1944: Oscar al millor guió adaptat per Holy Matrimony
- 1956: Palma d'Or per The Man in the Gray Flannel Suit
Referències
modifica- ↑ «filmografia de Nunnally Johnson». IMdb.
- ↑ «Nunnally Johnson,premis». The New York Times.
- ↑ «biografia de Nunnally Johnson». The New York Times.