Oreneta cua-rogenca

espècie d'ocell

L'oreneta cua-rogenca,[1] oroneta cua-rogenca[2] al País Valencià o oronella coa-rogenca a les Balears (Cecropis daurica) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).[3][4] Habita als països de clima temperat del sud d'Europa i Àsia, des de la península ibèrica a l'oest fins al Japó a l'est, arribant a l'Àfrica tropical pel sud. Els exemplars indis i africans són sedentaris, però les orenetes europees i de les zones asiàtiques més septentrionals són migratòries, i passen l'hivern a l'Àfrica i a l'Índia. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[5]

Infotaula d'ésser viuOreneta cua-rogenca
Cecropis daurica Modifica el valor a Wikidata

Cecropis daurica daurica Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura0,286 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3,7 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou14 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN103812643 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaHirundinidae
GènereCecropis
EspècieCecropis daurica Modifica el valor a Wikidata
(Laxm., 1769)
Tipus taxonòmicCecropis Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
  • Hirundo daurica
  • Hirundo dauurica
ProtònimHirundo daurica Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

És escàs als Països Catalans. De vegades es troba dins el gènere Hirundo.

Morfologia

modifica
  • Té la cua forcada, però no tant com l'oreneta vulgar.
  • Destaca pel seu carpó lleugerament vermellós i per la franja ocular i pel clatell igualment vermellosos.
  • El capell i el dors són de color blau fosc i la part inferior és de color rosat, amb un fi puntejat, més fosc.
  • Fa uns 18 centímetres de longitud.

Subespècies

modifica

La subespècie C. d. hyperythra és ara considerada una espècie de ple dret.

Costums

modifica

És un ocell que migra en petits estols a l'Àfrica i a l'Àsia, però és força escassa, i encara més durant el pas corresponent a la tardor.

Alimentació

modifica

S'alimenta d'insectes que atrapa al vol.

Reproducció

modifica
 
Ous

Les poques parelles reproductores catalanes se situen en zones obertes amb alguns arbres, en les zones del Cap de Creus i en alguna altra del litoral gironí. En els penya-segats, en les cornises dels edificis i, sobretot, en les voltes de petits ponts, la parella d'orenetes hi fixa un niu de fang amb entrada tubular i el revesteix amb herbes seques i plomes. A l'abril-juny la femella pon 3 o 6 ous que ha de covar durant 14-16 dies. L'alimentació dels novells és duta a terme per ambdós pares i aquells deixen el niu al cap de 20 dies. Fan dues cries.

Distribució geogràfica

modifica

Se la pot trobar a Euràsia (des de la península Ibèrica fins a l'Índia i el Japó) i a l'Àfrica tropical.

La població d'aquesta espècie és molt minsa als Països Catalans (fa 30 anys no hi niava) però es troba en expansió gràcies a l'arribada d'exemplars de l'Europa Oriental.[6]

Referències

modifica
  1. «Oreneta cua-rogenca». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/09/2013 (català)
  2. Oronetes i falcies de Puçol. Pòster editat per l'Ajuntament de Puçol i Acció Ecologista - Agró. 2016
  3. «Swallows» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2023. [Consulta: 12 setembre 2023].
  4. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 608. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  5. BirdLife International. «Red-rumped Swallow. Cecropis daurica» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2017. [Consulta: 11 setembre 2023].
  6. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 82. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs

modifica