Pau Salvat i Espasa
Pau Salvat i Espasa, (Barcelona, 20 de desembre de 1872[1] - 28 de maig de 1923) va ser un arquitecte modernista i editor.[2] Va ser president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, de l'Institut Català de les Arts del Llibre i del Centre de la Propietat Intel·lectual.[3] També fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona, càrrec al qual renuncià per motius de salut. A més de l'activitat com a arquitecte, va dedicar la majoria dels seus esforços al creixement de Salvat Editors,[3] la casa editorial que heretà del seu pare, ubicada el 1916 en un edifici projectat per ell mateix.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 desembre 1872 Barcelona |
| Mort | 28 maig 1923 (50 anys) Barcelona |
| Sepultura | Cementiri de Montjuïc |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte, empresari, editor |
| Moviment | Modernisme català |
| Família | |
| Pare | Manuel Salvat i Xivixell |
| Germans | Santiago Salvat Espasa |
Biografia
modificaArquitecte
modificaFill de Manuel Salvat i Xivixell i Magdalena Espasa Anguera, va titular-se com arquitecte el 1894.[4] Fou arquitecte municipal d'Igualada, on va construir, amb la col·laboració d'Isidre Gili i Moncunill, els edificis de l'Escorxador (1903-1905), el Mercat Cobert, situat a la plaça de l'Ajuntament i anomenat popularment "La Pajarera", (projectat el 1905, edificat el 1910 i actualment desaparegut) i Cal Ratés (1908-1909).[5] En aquesta ciutat també fou autor de l'ampliació del cementiri, que s'anomenà cementiri dels pobres (1909),[6] així com del projecte del Teatre de l'Ateneu Igualadí (1913).[7]
A Barcelona, va fer la casa Oller (1903), a la Gran Via de les Corts Catalanes, núm. 658, on adoptà solucions estilístiques que recorden Puig i Cadafalch. També fou autor de la Clínica Bartrina, a Gràcia,[4] l'edifici de l'Editorial Salvat (1916), al carrer Mallorca 39, d'estil modernista, premi del concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona de 1917, i la casa Salvat, del carrer Calàbria, núm. 191-193.
A Lleida va fer el Casino Principal, construït entre el 1913 i el 1920, conjuntament amb Isidre Gili.[8] També fou autor de la refineria de sucre d'Alagó i del projecte del Parlament de Mèxic.[4]
Editor
modificaL'any 1898 el seu pare va separar-se del seu soci Josep Espasa i va crear l'editorial Salvat e Hijo, en què participava Pau Salvat. Quan el seu pare morí el 1901, Pau, que tenia 9 germans, va succeir-lo com a director de l'empresa Salvat Editors.[9]
Entre 1902 i 1906, Pau Salvat va ocupar la presidència de l'Institut Català de les Arts del Llibre,[4] on fou l'iniciador de l'escola professional.[3] El 1917 fou president de la secció espanyola a l'Exposició Internacional de les Arts Gràfiques i de la Indústria del Llibre de Leipzig, i el mateix any va presidir el Congrés Internacional d'Editors de Barcelona.[4] Va ser succeït al capdavant de l'empresa pels seus germans Ferran i Santiago Salvat i Espasa (Barcelona 1891-1971).[4]
El seu funeral se celebrà l'església de Sant Josep Oriol i fou enterrat al Cementiri nou.[10]
Galeria d'imatges
modifica-
Escorxador d'Igualada (1903-1905) -
Cal Ratés, al carrer Santa Maria, d'Igualada (1908) -
Cementiri dels pobres, a Igualada (1909) -
Mercat Cobert d'Igualada, anomenat popularment "La Pajarera" (edificat el 1910 i ja desaparegut) -
Editorial Salvat, al carrer de Mallorca de Barcelona (1916) -
La desapareguda "Casa de las Conchas", al carrer Balmes, 152, de Barcelona
.JPG)
.jpeg)
Referències
modifica- ↑ «Naixements.1872.Registre núm.6139.». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 20-12-1872. [Consulta: 16 gener 2020].
- ↑ La Vanguardia, 27 de maig de 1924, Un any després de la mort de Don Pau Salvat i Espasa
- ↑ 3,0 3,1 3,2 La Vanguardia, 29 de maig de 1923, Los que mueren: Pablo Salvat
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Pau Salvat i Espasa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pau Llacuna i Ortínez, L'arquitectura modernista a Igualada
- ↑ Tríptic "El cementiri vell d'Igualada. Un espai per descobrir". Institut municipal de cultura d'Igualada.
- ↑ Pobles de Catalunya, Ateneu Igualadí
- ↑ viscalleida.com, El Casino Principal Arxivat 2011-07-14 a Wayback Machine.
- ↑ Pilar Vélez, L'exaltació del llibre al Vuitcents: art, industria i consum a Barcelona
- ↑ La Vanguardia, 30 de maig de 1923, Una demostración de duelo...
Bibliografia
modifica
«Glossari d'artístes». A: El Modernisme. Vol 2. Barcelona: Ed. Olimpíada Cultural i Lundwerg, 1990. ISBN 84-87647-006.