Pearl S. Buck
Pearl Comfort Sydenstricker, que adoptà el nom de Pearl Sydenstricker Buck i és coneguda popularment com a Pearl S. Buck (Hillsboro, Virgínia de l'Oest, EUA, 26 de juny del 1892 - Danby, Vermont, EUA, 6 de març del 1973), fou una escriptora nord-americana guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1938.[1]
.jpg)
Biografia
modificaVa néixer el 26 de juny del 1892 a la ciutat de Hillsboro, població situada a l'estat nord-americà de Virgínia de l'Oest. Va passar la meitat de la seva vida a la Xina, on la van dur els seus pares missioners amb tres mesos d'edat i on va viure uns quaranta anys. El 1910, va retornar als Estats Units d'Amèrica per estudiar al Randolph College, on es graduà el 1914. Aquell mateix any retornà a la Xina, on es va casar amb John Lossing Buck el 13 de maig del 1917 i del qual adoptà el seu cognom. La família es traslladà a Nanjing, on Pearl fou professora de literatura anglesa a la Universitat de Nanquín. El 1926, abandonaren la Xina per retornar als Estats Units, on realitzà un postgrau a la Universitat Cornell.
Pearl va tenir sis fills i en va adoptar tres més, un de xinès, un altre indi i l'últim japonès, i vivia en una bonica casa, enmig de camps verds en els turons de Pennsilvània.
Pearl S. Buck morí el 6 de març del 1973 a la ciutat de Danby, situada a l'estat de Vermont.
L'encant de Pearl per la Xina
modificaQuan a la Xina mil·lenària pul·lulaven els bandits, i les condicions de vida feien poc menys que impossible qualsevol treball civilitzador, una dona, nord-americana pel seu origen, malgrat que oriental en virtut del seu gran amor per aquesta terra, tractà d'ensenyar l'anglès i de pensar en xinès. La natural reserva d'aquest poble al qual tant de bé desitjava fer, la ferí vivament; malgrat tot, se sentí amb forces per a dedicar a la Xina tot el fruit de les seves experiències, condensades en llibres emocionants, que a no pocs dels seus lectors resultaren una revelació envers la vida xinesa.
Pearl havia arribat pocs mesos abans de complir l'any de vida. Al braç de la seva mare, aprengué a estimar com a pròpia aquella estranya terra. Quines aventures esperaven a aquests tres éssers, als quals el destí havia posat enmig d'un poble mil·lenari, gelós guardià dels seus secrets?...
Els pares de Pearl s'endinsaren en el vastíssim territori; arreu, la fam, la ignorància, la malaltia, configuraven un quadre descoratjador. Pearl va créixer a cura d'una vella dida, que semblava encarnar l'esperit de la Xina. Els seus pares emprenien llargs viatges i la nena escoltava de la seva dida les històries d'Àsia, o bé jugava amb petits xinesos, als quals deia germans.
Els dos anys que passà als Estats Units estudiant li semblaren interminables, perquè l'Orient ja s'havia ficat en la seva sang. Retornà a la seva pàtria adoptiva, amb el cor obert a tots els encanteris. Només desembarcar a Shanghai es postrà i besà la terra, segons l'antic costum xinès; així, simbòlicament, restava segellada la seva unió definitiva amb aquell país, que estimava com a propi. Pearl volia recórrer les llargues i sinuoses arteries d'aquell immens país; necessitava apropar-se de bell nou als parracs de la humil gent camperola, aquesta vegada per a compartir el seu dolor. Es casà amb un jove i acompanyà els seus pares en llargs pelegrinatges per l'interior.
Tenia vint anys quan s'internà en les planures infectades de bandits. Al llarg de les més increïbles peripècies, adquirí experiència, comprengué cabalment el pensament d'aquell poble, al qual amenaçava la guerra civil.
Calia salvar-los de l'hecatombe. La ignorància, el patiment, la manca de mitjans per a combatre les malalties i la promiscuïtat, feien necessaris els serveis de mestres i infermeres. Exercí el magisteri a Shanghai. Estudià xinès i s'encaminà a Nanking amb el seu marit a fi d'exercir el professorat d'anglès en la universitat.
Núvols de foscor s'obrien sobre la Xina. La guerra civil arrasà la Universitat. El 1927, Pearl Buck comprengué que, per als xinesos, ella continuava sent estrangera. Tumultuoses manifestacions anti nord-americanes se succeïen en els carrers de la ciutat; el seu nom no era pronunciat amb amor, sinó amb prevenció i rancúnia. Aquell poble, al qual havia estimat com a seu, li girava l'esquena. Va extraure forces d'aquest dolor. Es decidí a escriure sobre aquells pobres éssers, als quals no deixava de considerar germans. Però de res li valgueren les raons de l'amor, enfront de les raons de la força.
Aquells pels quals tant havia fet, als quals també comprenia, s'encongiren d'espatlles i l'expulsaren a punta de baioneta del país, la vida del qual havia compartit durant quaranta anys. Miraculosament, assolí salvar la vida durant el setge de Nanking i hagué de fugir-ne amb la seva família.
Als Estats Units, la gent vivia el drama de la gran crisi de 1930 i veien naufragar llurs creences en una prosperitat incessant i sense entrebancs, crisis ni misèries. Res no hi era estable ni podia preveure-s'hi una solució; enmig de les multituds del món que sofrien fam, l'espectre de la misèria descorria el vel d'eufòria que fins llavors els havia desfigurat la realitat.
S'escoltà amb gust Pearl Buck, que mostrava la vida d'un poble tradicionalment pobre, i que assenyalava, com a taula de salvament, l'únic bé al qual calia aferrar-se: la terra. Encertat o no, el seu missatge aparegué ple de fraternal amor per a un poble humil, i per això, la fam de terra de Wang (personatge de La bona terra) i la seva obstinació a agafar-s'hi quan arribà a tindre-la, va fer forat en el sentiment de tots els pobles.
Pearl Buck s'endinsà psicològicament en els costums seculars dels xinesos, compartint-los durant anys; la vida dels camperols, amb els seus mètodes de treball, llurs supersticions, misèries, penes i alegries fou recollida en l'apassionant obra d'aquesta dona.
Obra literària
modificaL'any 1930, inicià la seva obra literària amb la publicació de la novel·la East Wind-West Wind, a la qual seguí The Good Earth, que la feu guanyadora del Premi Pulitzer, i que la convertí en una de les escriptores de moda del moment.
El seu bilingüisme li va fer sentir de manera especialment profunda la relació Orient-Occident, que ha quedat reflectida en gran part de les seves obres. Així mateix, va tractar des d'un principi qüestions feministes que després marcarien la seva vida amb la realització de tasques d'acord amb els seus ideals, la publicació de la revista Asia, culminant amb la fundació que duu el seu nom.
L'any 1938, fou guardonada amb el Premi Nobel de Literatura per les seves riques i èpiques descripcions de la vida camperola a la Xina i per les seves obres mestres biogràfiques.
Fragment de The Good Earth, en català (La bona terra) Premi Pulitzer (1931)
| « | Era el dia de les noces de Wang Lung. En els primers instants, en obrir els ulls en la foscor de les cortines que envoltaven el seu llit, no pogué explicar-se per què aquella albada li semblava diferent de les altres. El silenci regnant en la casa només era destorbat per la dèbil tos entretallada del seu vell pare, l'habitació del qual restava oposada a la de Wang Lung, a l'altre cantó de l'habitació central. El primer soroll que s'escoltava a la casa cada matí, era la tos de l'ancià. Wang Lung l'escoltava generalment ajagut al llit, romanent així fins que l'escoltava més a prop i la porta de l'habitació dels seu pare girava sobre les frontisses de fusta. Però aquest matí no esperà. Feu un salt i corregué les cortines del seu llit. Era una aurora ombrívola i vermella. I a través d'un forat quadrat que a vegades feia la feina de finestra, on tremolava un paper fet tires, fulgurava un cel bronzí. Wang Lung s'encaminà cap al forat i arrancà el paper, mormolant: És primavera i no necessito això. |
» |
Obra seleccionada
modifica
Novel·lesmodifica
|
Biografiesmodifica
No-Ficciómodifica |
Enllaços externs
modifica
- «Pearl S. Buck» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
- (anglès) Fundació Pearl S. Buck.
Referències
modifica- ↑ Ventura, Lourdes «Pearl S. Buck / La Perla de China». El Cultural, 01-02-2013 [Consulta: 2 desembre 2017].
Bibliografia
modifica- Spurling, Hilary. Pearl Buck in China: Journey to The Good Earth. Simon and Schuster, 2010. ISBN 978-1-4165-4042-7.
- Enciclopedia Estudiantil, fascicle núm. 92, pàg. VIII-16, setembre de 1964