Un políptic del Grec polu- "molts" i ptyc "plec") és un tipus de retaule (normalment pintura sobre taula) que consta de diverses caselles o plafons. Es fan servir diferents terminologies en funció del nombre de plafons integrats en una peça particular: "díptic" descriu una obra d'art de dues parts; "tríptic" descriu un treball de tres parts. Els conjunts de més de tres peces s'anomenen políptic.

Vista oberta del políptic L'adoració de l'Anyell Místic. Hi ha una vista diferent quan les ales estan tancades.

Els políptics típicament consten d'un plafó "central" o "principal" que és normalment el més gran del conjunt, i uns altres anomenats plafons de "costat", o "ales." A vegades, com en el cas del retaule de Gant i el Retaule d'Issenheim, els plafons articulats poden variar en les seves posicions per mostrar diferents "vistes" o "obertures" de la peça.

Els políptics varen ser creats més comunament pels primers pintors del Renaixement, la majoria dels quals dissenyava els seus treballs per a ser retaules en esglésies i catedrals. El políptics com a format artístic va ser també bastant popular entre els impressors d'ukiyo-e del període Edo japonès.

El terme políptic també pot atribuir-se a certs manuscrits medievals, especialment de treballs carolingis, en els quals les columnes de les pàgines s'emmarquen amb marges que s'assemblen a les pintures d'un políptic. Un altre significat de la paraula també es pot referir col·lectivament a totes les pintures multiplafó sense que siguin obres artístiques.

Exemples

modifica

Referències

modifica

Vegeu també

modifica
  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.176. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].