Rafelguaraf

municipi del País Valencià

Rafelguaraf és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Plantilla:Infotaula geografia políticaRafelguaraf
Imatge
Ajuntament de Rafelguaraf
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 03′ 06″ N, 0° 27′ 18″ O / 39.0516°N,0.455°O / 39.0516; -0.455
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
Comarcala Ribera Alta Modifica el valor a Wikidata
CapitalRafelguaraf Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.351 (2023) Modifica el valor a Wikidata (144,23 hab./km²)
GentiliciRafelguarafí, rafelguarafina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície16,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud38 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialAlzira
Dades històriques
Festa patronalDel 4 al 7 d'agost
Identificador descriptiu
Codi postal46666 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE46209 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46209 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webrafelguaraf.es Modifica el valor a Wikidata

Limita amb Carcaixent, l'Ènova i la Pobla Llarga (a la mateixa comarca); amb Barxeta i Xàtiva (a la Costera); i amb Simat de la Valldigna (a la comarca de la Safor).

Geografia

modifica

Situat entre el riu Albaida i la serra de Serratilla. El relleu està accidentat per les seues parts sud i est, on s'eleven les muntanyes de Pérez, els tossals de la Penya Roja i Barxilla i altres de menor importància, com ara els de Benigame i el Serral.

Els principals accidents hidrogràfics són el barranc del Poble i el de Matilde, així com altres menors anomenats de la Mina i Cabol.

Les zones nord i oest, més pròximes al riu Albaida, les aigües del qual s'aprofiten per al reg, presenten poques elevacions i són les dedicades a cultius.

Nuclis de població

modifica

Història

modifica

S'han trobat algunes restes de l'Eneolític, però Rafelguaraf era una alqueria islàmica que després de la conquesta mantingué tota la població morisca; fou senyoriu del comte de Cirat, del comte del Castellar i de l'Hospital General de València; durant la revolta de les Germanies, el virrei va aposentar-hi el seu exèrcit camí de Xàtiva. L'expulsió morisca deixà Rafelguaraf totalment despoblat (122 dels seus pobladors embarcaren a Dénia cap a l'exili). El 6 de juliol de 1626 Joana Eslava, comtessa del Castellar, atorgà carta pobla; durant la guerra de Successió es va donar la curiosa circumstància que el senyor de Rafelguaraf va donar suport als botiflers mentre que el de Berfull, aleshores encara independent de Rafelguaraf, donava suport als maulets. El 24 d'agost de 1846 va afegir-se Berfull i el 26 de juny de 1870 el Tossalet. Segons Cavanilles, l'any 1795 produïa arròs, dacsa, blat, seda i hortalisses; a mitjan segle xix es va començar a conrear el taronger; en 1871 es van desamortitzar els béns comunals del municipi, que passaren a les mans dels Reig Bigné.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2011
2.432 2.440 2.455 2.478 2.453 2.406 2.359 2.398 2.390 2.453 2.532

Economia

modifica

En la zona conreada predomina el regadiu amb taronges, blat de moro, hortalisses i fins a dates recents l'arròs. En secà només mereix destacar les oliveres. La ramaderia és poc important.

El sector industrial es limita a la confecció d'objectes de vímet i filats, però en tan petites proporcions que resulten insuficients per a acaparar tota la mà d'obra disponible, registrat certa emigració cap a altres zones industrials.

Política i Govern

modifica

Composició de la Corporació Municipal

modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 7 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 del Partit Popular (PP) i 1 de Vox.

 
Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Rafelguaraf

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Rafaela Aliaga Sendra 890 58,28% 7 ( -1)
Partit Popular   María Isabel Cercenado Sendra 436 28,55% 3 ( )
Vox   José Vicente Fayos Vidal 201 13,16% 1 ( +1)
Vots en blanc   18 1,2%
Total vots vàlids i regidors 1.545 100 % 11
Vots nuls 25 1,6%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.570 81,89%**
Abstenció 347* 18,1%**
Total cens electoral 1.915* 100 %**
Alcaldessa: Rafaela Aliaga Sendra (PSPV) (17/06/2023)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 vots de PSPV[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Xàtiva,[3] Generalitat Valenciana,[4] À Punt.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

modifica

Des de 2015 l'alcaldessa de Rafelguaraf és Rafaela Aliaga Sendra de PSPV.[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Federico Merín Fayos UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Julio Fuster Navarro
Carlos Merín Garcia
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
28/05/1983
25/02/1984
n/d
--
1987–1991 Carlos Merín Garcia CDS 30/06/1987 --
1991–1995 Rafael Copovi Català PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Emilio Domènech Copovi
Federico Tormo Vidal
UV-CCV
PP
17/06/1995
24/06/1997
Pacte de Govern
--
1999–2003 Federico Tormo Vidal PP 03/07/1999 --
2003–2007 Federico Tormo Vidal PP 14/06/2003 --
2007–2011 Federico Tormo Vidal PP 16/06/2007 --
2011–2015 Edelmiro Navarro Fogués PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Rafaela Aliaga Sendra PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 Rafaela Aliaga Sendra PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 Rafaela Aliaga Sendra PSPV-PSOE 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Monuments

modifica

Del 4 al 7 d'agost són les Festes patronals.

 
Vista panoràmica de Rafelguaraf


Referències

modifica
  1. Montolío Ferrandis, Jesús María (Secretari-interventor). «Acta de la sessió extraordinària de constitució de la Corporació i elecció d'alcaldessa», 17-06-2023.
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 5 de julio de 2023, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 207/2023, de 3 de abril, y celebradas el 28 de mayo de 2023, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Santa Cruz de Tenerife, Segovia, Sevilla, Soria, Tarragona, Teruel, Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora y Zaragoza. Ciudades Autónomas de Ceuta y Melilla.». Butlletí Oficial de l'Estat, 261, 01-11-2023, pàg. 145.751 [Consulta: 7 desembre 2023].
  3. Junta Electoral de Zona de Xàtiva «Anuncio de la Junta Electoral de Zona de Xàtiva sobre las candidaturas proclamadas para las elecciones locales de 2023» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 83 (supl. 1), 02-05-2023, pàg. 32 [Consulta: 7 desembre 2023].
  4. «Rafelguaraf. Dades electorals detallades de les Eleccions Locals 2023». Argos / Arxiu Històric Electoral. Generalitat Valenciana. [Consulta: 7 desembre 2023].
  5. À Punt. «Rafelguaraf. Eleccions municipals 2023», 26-05-2019. [Consulta: 26 març 2020].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Rafelguaraf. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs

modifica