Restrenyiment

dificultat per defecar més d'un 25% de les vegades i/o realitzar menys de tres deposicions setmanal

El restrenyiment és una disfunció de l'intestí que fa que la deposició sigui poc freqüent o difícil de passar.[1] Els excrements sovint són durs i secs.[2] Altres símptomes poden incloure dolor i inflor abdominal.[3] Les complicacions del restrenyiment poden incloure hemorroides, fissura anal o impacció fecal.[2] La freqüència normal de deposicions en adults és d'entre tres per dia i tres per setmana.[2] Els nadons solen tenir de tres a quatre deposicions al dia, mentre que els nens petits solen tenir de dos a tres per dia.[4]

Plantilla:Infotaula malaltiaRestrenyiment
Restrenyiment en un nen petit vist per raigs X. modifica
Tipusdisfunció intestinal, signe clínic, símptoma a les deposicions i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgastroenterologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Classificació
CIM-11ME05.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10K59.00 i K59.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9564.00 i 564.0 Modifica el valor a Wikidata
CIAPD12 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0182020 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB3080 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003125 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine184704 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD003248 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0009806, C0237326 i C1257861 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:2089 Modifica el valor a Wikidata

El restrenyiment té moltes causes.[2] Les causes habituals inclouen el moviment lent de les femtes dins del còlon, la síndrome de l'intestí irritable i els trastorns del sòl pelvià.[2] Les malalties associades subjacents inclouen l'hipotiroïdisme, diabetis, malaltia de Parkinson, malaltia celíaca, sensibilitat no celíaca al gluten, deficiència de vitamina B12, càncer de còlon, diverticulitis i malaltia inflamatòria intestinal.[2][5][6][7][8] Els medicaments associats amb el restrenyiment inclouen opioides, certs antiàcids, blocadors dels canals de calci i anticolinèrgics.[2] Dels que prenen opioides, al voltant del 90% desenvolupen restrenyiment.[9] El restrenyiment és més preocupant quan hi ha pèrdua de pes o anèmia, sang a les femtes, o hi ha antecedents de malaltia inflamatòria intestinal, o càncer de còlon a la família, o és de nova aparició en algú que és gran.[10]

El tractament del restrenyiment depèn de la causa subjacent i de la durada que ha estat present.[2] Les mesures que poden ajudar inclouen beure prou líquids, menjar més fibra, potser consumir mel[11] i fer exercici.[2] Si això no és efectiu, es poden recomanar laxants formadors de volum, osmòtics, suavitzants de femta o de tipus lubricant.[2] Els laxants estimulants generalment es reserven quan els altres tipus no són efectius.[2] Altres tractaments poden incloure bioretroalimentació o en casos rars cirurgia.[2]

A la població general, les taxes de restrenyiment són del 2 al 30 per cent.[12] Entre les persones grans que viuen en una residència, la taxa de restrenyiment és del 50 al 75 per cent.[9]

Normalment és ocasionat per una alimentació inadequada (pobra en fibra i aigua i la manca d'exercici físic). Tot i així també pot ser causat per l'estrès o un canvi de residència. Finalment destacar que alguns fàrmacs com la codeïna o l'abús de laxants són a vegades els responsables d'aquest símptoma.

Mesures preventives

modifica

Hi ha diverses mesures per intentar evitar el restrenyiment. En primer lloc s'ha de mantenir una dieta rica en fibra, fruita fresca i verdures bullides i crues. En segon lloc beure aigua de forma abundant (1,5L). En tercer lloc fer exercici físic amb regularitat. Finalment no contenir-se mai quan es tingui necessitat d'anar al vàter.

Tractament farmacològic

modifica

Els laxants són productes que faciliten el pas i l'eliminació de les femtes. Tot i així, l'abús de laxants pot produir restrenyiment. Sempre, a l'hora de prendre un laxant s'ha de consultar al farmacèutic prèviament. En aquest capítol es mostren els fàrmacs comercialitzats al mercat espanyol:[13]

Existeixen diferents tipus de laxants, en ordre de preferència de prescripció serien:

Ocasionalment es pot requerir l'ús d'una ènema de neteja. I, rarament i en pacients allitats, una extracció digital.

Referències

modifica
  1. «Constipation and evacuation disorders». Best Pract Res Clin Gastroenterol. Baillière Tindall, vol. 23, 4, 2009, pàg. 517–30. DOI: 10.1016/j.bpg.2009.05.001. PMID: 19647687.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 «Constipation». National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases, 01-02-2015. Arxivat de l'original el 15 March 2017. [Consulta: 14 març 2017].
  3. Bharucha, A. E.; Dorn, S. D.; Lembo, A.; Pressman, A. «American Gastroenterological Association medical position statement on constipation». Best Practice & Research: Clinical Gastroenterology. Baillière Tindall, vol. 144, 1, 1-2013, pàg. 211–217. DOI: 10.1053/j.gastro.2012.10.029. PMID: 23261064.
  4. Colombo, Jennifer M.; Wassom, Matthew C.; Rosen, John M. «Constipation and Encopresis in Childhood». Pediatrics in Review, vol. 36, 9, 01-09-2015, pàg. 392–401; quiz 402. DOI: 10.1542/pir.36-9-392. ISSN: 1526-3347. PMID: 26330473.
  5. «Symptoms & Causes of Celiac Disease | NIDDK». National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases, 01-06-2016. Arxivat de l'original el 24 April 2017. [Consulta: 24 abril 2017].
  6. «The Overlap between Irritable Bowel Syndrome and Non-Celiac Gluten Sensitivity: A Clinical Dilemma». Nutrients, vol. 7, 12, 2015, pàg. 10417–26. DOI: 10.3390/nu7125541. PMC: 4690093. PMID: 26690475.
  7. Bharucha, AE; Pemberton, JH; Locke GR, 3rd «American Gastroenterological Association technical review on constipation.». Gastroenterology, vol. 144, 1, 1-2013, pàg. 218–38. DOI: 10.1053/j.gastro.2012.10.028. PMC: 3531555. PMID: 23261065.
  8. «Pernicious Anemia Clinical Presentation: History, Physical Examination» (en anglès). emedicine.medscape.com. [Consulta: 6 abril 2023].
  9. 9,0 9,1 «Dioctyl Sulfosuccinate or Docusate (Calcium or Sodium) for the Prevention or Management of Constipation: A Review of the Clinical Effectiveness». , 26-06-2014. PMID: 25520993.
  10. Brenner, DM; Shah, M «Chronic Constipation.». Gastroenterology Clinics of North America, vol. 45, 2, 6-2016, pàg. 205–16. DOI: 10.1016/j.gtc.2016.02.013. PMID: 27261894.
  11. Li, Yuyuan; Long, Shangqin; Liu, Qiaochu; Ma, Hong; Li, Jianxin; Xiaoking, Wei; Yuan, Jieli; Li, Ming; Hou, Minmin «Gut microbiota is involved in the alleviation of loperamide‐induced constipation by honey supplementation in mice». Food Science & Nutrition. NIH, vol. 8, 8, 08-08-2020, pàg. 4388–4398. DOI: 10.1002/fsn3.1736. PMC: 7455974. PMID: 32884719. «The results of this study suggested that honey can improve the symptoms of constipation by elevating fecal water content and intestinal transit rate in loperamide‐induced constipation model.»
  12. «Constipation of anorectal outlet obstruction: Pathophysiology, evaluation and management». Journal of Gastroenterology and Hepatology, vol. 21, 4, 2006, pàg. 638–646. DOI: 10.1111/j.1440-1746.2006.04333.x. PMID: 16677147.
  13. «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2011.

Enllaços externs

modifica