Sant Esteve d'Orbanyà
Sant Esteve d'Orbanyà és l'església parroquial del poble nord-català d'Orbanyà, a la comarca del Conflent.
Sant Esteve d'Orbanyà | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església parroquial | |||
Construcció | Segles XII | |||
Ús | església | |||
Dedicat a | Esteve màrtir | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
Altitud | 663,2 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Orbanyà (Conflent) | |||
Localització | Orbanyà | |||
| ||||
Activitat | ||||
Diòcesi | bisbat de Perpinyà i Elna (parròquia de Sant Miquel de Conflent) | |||
Religió | catolicisme | |||
És[1] a l'extrem meridional del poble, al costat nord del cementiri, fora del nucli de població.
Història
modificaEs tracta d'un edifici del segle xii, considerablement modificat posteriorment. L'església és esmentada en una relació de parròquies del deganat del Conflent, dels anys 1279 - 1280. L'església de Sant Martí de Noedes era sufragània seva.
L'edifici
modificaOriginalment constava d'una nau única acabada amb un absis semicircular encarat a l'est; més endavant s'hi afegí una capella a la banda sud. La porta d'entrada, també a la façana sud, és decorada amb una arquivolta simple, amb llinda i timpà ornat amb una creu. L'edifici està rematat per un campanar amb grans obertures i un rellotge, i al damunt té una espadanya.
El segle xix s'adossà al cantó nord de l'església una rectoria moderna més voluminosa que el mateix temple; l'edifici resultant és asimètric, barreja estils molt distants en el temps i disminueix la percepció de l'església romànica.
Les campanes
modificaLes dues campanes porten les inscripcions Sancte Stephane ora pro nobis Jn Surius adioiont breton Fe + Orbanya 1813 + Et domini patrinisque Jn Dexhonne Pontet Rosa Peyrier épouse de Jn Dexhonne + Et domini … E. maire. i Orbanya 1813. Barthelemy Forcade parrain Catherine Boine épouse de Jn Surius marrainne Jn Dexhonne M … Sancte Maria ora pro nobis…. Del mobiliari de l'església destaquen un retaule del s. XVII i una creu processonal gòtica.
Bibliografia
modifica- Adell i Gisbert, Joan-Albert; Puigferrat i Oliva, Carles. «Orbanyà: Sant Esteve d'Orbanyà». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4.
- Becat, Joan. «106 - Orbanyà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'Història Eclesiàstica de Catalunya II. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Editorial Claret, 2000, p. 754. ISBN 978-84-39350-21-7.
- Gavín, Josep M. «Conf 102. Sant Esteve d'Orbanyà». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Orbanyà». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Referències
modificaEnllaços externs
modifica- Breu descripció del campanar Arxivat 2013-11-01 a Wayback Machine. (francès)