Serpico

Serpico
	;
Fitxa
Direcció	Sidney Lumet
Protagonistes	Al Pacino; John Randolph; Tony Roberts; Bernard Barrow; M. ESra.t Walsh
Producció	Dino De Laurentiis; Roger M. Rothstein; Martin Bregman
Guió	Peter Maas (libre); Waldo Salt; Norman Wexler; Sidney Kingsley
Música	Míkis Theodorákis; Giacomo Puccini
Fotografia	Arthur J. Ornitz
Muntatge	Dede Allen
Vestuari	Anna Hill Johnstone
Productora	Paramount Pictures, CIC Productions
Distribuïdor	Paramount Pictures
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia; Estats Units
Estrena	1973
Durada	130 min.
Idioma original	anglès (principalment)
Rodatge	Nova York
Color	en color
Pressupost	1 milió de dòlars
Recaptació	29.857.432 $ (mundial); 29.800.000 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	Drama
Qualificació MPAA	R
Tema	alienació, Frank Serpico, idealisme, corrupció policial i operació encoberta
Lloc de la narració	Nova York
Època d'ambientació	dècada del 1970
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor actor (1974); Oscar al millor guió adaptat (1974) ;
Premis	National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;

Serpico és una pel·lícula policíaca estatunidenca de Sidney Lumet estrenada el 1973, a partir del llibre homònim de Peter Maas. Explica la història viscuda de Frank Serpico, policia de la ciutat de Nova York, que va intentar denunciar la corrupció general que regnava al si d'aquest servei de policia. Va testimoniar a aquest efecte al davant de la comissió Knapp que tenia com a missió investigar sobre aquestes al·legacions.

Una sèrie televisada del mateix nom ha estat difosa a partir de 1978

Argument

Franck Serpico és un policia novaiorquès que lluita obstinadament contra la corrupció dels seus companys. Aquests acaben per trair-lo en una operació de carrer on està a punt de morir després de rebre un tret a la cara. Després d'11 anys d'una lluita quasi solitària, Serpico veu la seva integritat oficialment reconeguda pels seus superiors.

Anàlisi

Graciós i estrambòtic, Serpico és més a gust en les vesprades de la joventut contestatària dels anys 1970 que entre els seus col·legues policies. Policia de terreny, es vesteix de civil i adopta en el marc de les seves funcions la forma de vestir de l'esfera d'influència hippy, per tal de fondre's en la població que ell vigila.^[1]

Sidney Lumet filma aquí abans de tot un combat. La intransigència de l'heroi l'hissa al rang de màrtir de la policia. Alguns veurien una figura de Crist a la cara de Serpico,^[2] que és al fil del temps emmarcat per llargs cabells i menjat per la barba. Aquesta intransigència el pot igualment fer aparèixer com un Don Quixot modern, barallant-se per les seves idees, i Sidney Lumet mostra com n'és d'esgotadora: el combat de Serpico destrueix la seva vida privada, i acaba per deixar la policia.

Pot ser que la fascinació intacta exercida per Serpico resideix en l'acompliment del destí d'aquell que té l'alternativa de Descartes (cal canviar el món o canviar-se a si mateix), i opta per la confrontació amb el món.