Sil·labari
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Un sil·labari és un conjunt de caràcters o símbols que representen (o aproximen) síl·labes que formen les paraules. Un símbol en un sil·labari normalment representa un so consonàntic seguit d'un so vocàlic. En un autèntic sil·labari no hi ha similituds gràfiques entre caràcters fonèticament relacionats (tot i que alguns sí que en tenen similituds gràfiques per a les vocals). Això vol dir que els caràcters que representen "ke", "ka" i "ko" no tenen una similitud gràfica per a indicar el so "k" que comparteixen.
El sil·labari en la llengua japonesa
modificaL'idioma japonès empra dos sil·labaris (kana), que són hiragana i katakana. S'empren principalment per a escriure paraules gramaticals així com paraules estrangeres, per exemple hotel és ho-te-ru en japonès. Com que la síl·laba típica japonesa és de forma CV (consonant + vocal), el sil·labari està ben adaptat per escriure l'idioma.
D'altra banda, el català admet estructures sil·làbiques més complexes, que dificulten la seva escriptura amb un sil·labari.[1][2] Per poder escriure en català emprant un sil·labari, cada síl·laba possible en català requeriria un símbol diferent. Així, farien falta caràcters diferents per "pot", "poc", "pom", "pon", "pol"; "por", "pou", etc., a més de la dificultat de representar grups consonàntics com ara "plou", "prou", etc.
Així, el sil·labari només és una opció raonable en idiomes que tenen síl·labes senzilles de tipus CV.
Altres idiomes amb escriptura sil·làbica
modificaAltres idiomes que utilitzen una escriptura per a síl·labes inclouen el grec micènic (lineal B), idiomes nadius americans com el sil·labari cherokee i africans com el vai i el mende. L'escriptura cuneïforme també és un sil·labari, encara que amb alguns elements no sil·làbics.
L'etíop i moltes llengües del subcontinent indi tenen alfabets coneguts com a abugida, que a un occidental li poden semblar sil·labaris, però que no ho són pas. Tots aquests fan servir símbols diferents per a consonants i vocals. Freqüentment el símbol per a la vocal s'afegeix al de la consonant, creant així la impressió d'una unitat sil·làbica.
Referències
modifica- ↑ Philip i Guiu, Francesc. Abecerolas catalanas disposadas ab nou estyl i adornadas ab nous poliments de nostra llengua. Figueres: Ignaci Portèr, 1768. Arxivat 2021-01-31 a Wayback Machine.
- ↑ Romeva, Pau. Sil·labari català. Barcelona: Primera Plana, 2007. ISBN 9788461192120.