Sloop de guerra

Un sloop de guerra (sloop-of-war en anglès) era un vaixell (sloop) relativament petit i poc armat (menys de 20 canons) usat en les armades dels països anglosaxons durant el segle xviii i començaments del segle xix.

Un sloop de guerra britànic de tres pals i veles bermudianes (circa 1831). La vela major i la vela del trinquet són molt semblants a la vela d'un Patí de vela actual.

Aparells vèlics

Sloop de guerra USS Constellation (1854), anomenat així en honor de la fragata original Constellation.

A diferència dels sloops civils (que arboraven un sol pal i portaven aparell de cúter, amb una cangrea i un o dos flocs), els sloops de guerra acostumaven a ser molt diferents. Generalment arboraven dos pals i el seu aparell era de quetx o de "snow". Un quetx té pal mestre i pal de mitjana. Un "snow" té pal mestre i trinquet. Els primers sloops de tres pals aparegueren pel voltant de 1740. Cap al 1750 gairebé tots els sloops es construïren de tres pals.

Els sloops amb aparell de bergantí

Cap al 1770 resorgiren els sloops militars de dos pals, aquest cop aparellats com a bergantins.

Els sloops de guerra del segle xx

En la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial, la Royal Navy de la Gran Bretanya va reutilitzar el terme sloop per a vaixells especialitzats en l'escortatge de convois, incloent-hi la classe Flower de la Primera Guerra Mundial i la classe de Black Swan, força usat durant la Segona Guerra Mundial amb funcions antiaèries i antisubmarines.

Sloops famosos

• HMS Resolution: era el vaixell del capità James Cook en el segon i tercer viatges que va fer al Pacífic.
• USS Independence: va ser el primer vaixell de guerra nord-americà.
• HMS Beagle: era un sloop avarat amb aparell de bergantí de la classe Cherokee, i va ser reaparellat com a bricbarca de tres pals; és el vaixell amb el qual Charles Darwin va fer la seva volta al món (1831-1836).

Vegeu també

• Sloop
• Fragata
• Corbeta
• Patí de vela