Tavernes de la Valldigna
Tavernes de la Valldigna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor, dins de la subcomarca de la Valldigna, de la qual és la capital. També és coneguda com la Vall de Tavernes o la Vall.
Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | Província de València | ||||
Comarca | la Safor | ||||
Capital | Tavernes de la Valldigna (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 17.443 (2023) (354,53 hab./km²) | ||||
Gentilici | tavernenca; valler, vallera | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 49,2 km² | ||||
Banyat per | mar Mediterrània | ||||
Altitud | 15 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Sueca | ||||
Dades històriques | |||||
Dia de mercat | Tot l'any els dijous. De juny a setembre: dissabtes a la platja. | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Eduardo Alcalá (2024–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 46760 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 46238 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 46238 | ||||
Lloc web | tavernes.es |
Història
modificaLa Valldigna ha estat poblada des de fa molts anys. En el terme municipal hi ha restes arqueològiques que permeten afirmar que ja hi va existir presència humana des del paleolític mitjà, com ho testifiquen les troballes en la cova del Bolomor (de 350.000 anys, les restes humanes més antigues trobades al País Valencià). Hi ha, així mateix, restes del mesolític en la cova del Vell, les troballes eneolítiques en la cova de la Carta i vestigis de l'edat del bronze en la cova del Bolomor de Dalt, en la dels Castellets i en la penya del Migdia.
Durant l'època musulmana, al terme de Tavernes hi havia diverses alqueries morisques, com ara l'Alcudiola, Maçalalí, Gebalsogra (que significa 'muntanya menor') i Gebalcobra ('muntanya major'). Estes dos últimes alqueries eren anomenades pels cristians l'Ombria i la Taverna, respectivament. Existia, també, un poblat cristià al peu de la marjal, al sud del terme, anomenat el Ràfol, el qual es trobava protegit per una muralla. Dins la Vall d'Alfàndec va ser constituïda parròquia independent l'any 1535.[1] L'expulsió dels moriscs l'any 1609 va provocar un notable descens demogràfic, per la qual cosa es va concedir una nova carta de poblament als pobladors cristians. Alguns d'eixos llogarets van quedar abandonats arran de l'expulsió.
En desembre de l'any 1916 el rei Alfons XIII va concedir a Tavernes el títol de ciutat.[2]
El 1996 fou l'epicentre de la Gota freda de 1996 al País Valencià.[3]
Geografia
modificaLocalitzada al NE de la comarca de la Safor, a 56 km de València, a 142 km de Castelló de la Plana, a 127 km d'Alacant, a 16 km de Gandia i a 20 km d'Alzira. Està situada en la part est de la Valldigna. Al nord, s'hi troba la vall del Massalari i la serra de les Agulles, amb l'alt de les Creus (540 m) i el puntal del Massalari (598 m) com a cims més destacats; mentre que al sud s'hi troba el massís del Mondúber. Pel centre del terme (la foia baixa), circula el riu Vaca (el qual limita amb la ciutat de Tavernes pel sud) i el barranc del Vadell, que alimenten la marjal de la Safor junt amb altres rius. Té una altitud de 15 metres sobre el nivell del mar, i conté excel·lents platges.
- Nord: Cullera, Favara
- Sud: Xeraco
- Est: mar Mediterrani
- Oest: Benifairó de la Valldigna, Alzira
Política i govern
modificaComposició de la corporació municipal
modificaEl Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 8 regidors del Partit Popular (PP), 5 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 d'Acord per Guanyar (Compromís) i 1 d'EUPV: Endavant.
| ||||||
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Popular | Eva Palomares Ferrer | 3.686 | 39,58% | 8 ( +4) | ||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Lara Romero Giner | 2.467 | 26,49% | 5 ( +3) | ||
Acord per Guanyar-Compromís per Tavernes de la Valldigna | Josep Llàcer i Gandia | 1.793 | 19,25% | 3 ( -5) | ||
EUPV: Endavant | Zeus Grau Franco | 693 | 7,44% | 1 ( ) | ||
Vots en blanc | 99 | 1.06 % | ||||
Total vots vàlids i regidors | 9.429 | 100 % | 17 | |||
Vots nuls | 166 | 1.23 % | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 9.294 | 70,76%** | ||||
Abstenció | 3.896* | 29.23 %** | ||||
Total cens electoral | 13.540* | 100 %** | ||||
Alcalde: Lara Romero Giner (PSPV-PSOE) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors | ||||||
Fonts: (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Alcaldes
modificaDes de 2023 l'alcaldessa de Tavernes de la Valldigna és Lara Romero Giner de PSPV-PSOE.
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Eduardo Boronad Sala | PCE | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Eduardo Bononad Sala | PCE-PCPV | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | José Escrihuela Vidal | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Joaquín Altur Grau | EUPV | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Eugenio Pérez Mifsud | PP | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Eugenio Pérez Mifsud | PP | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Eugenio Pérez Mifsud | PP | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Manuel Vidal Almiñana | PP | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Jordi Juan Huguet | Compromís | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Jordi Juan Huguet | Compromís | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Jordi Juan Huguet Sergi González Frasquet |
Compromís Compromís |
15/06/2019 05/07/2019 |
Incompatibilitat -- |
Des de 2023 | Lara Romero Giner | PSP-PSOE | 14/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[4] |
Monuments
modificaL'església parroquial de Sant Pere és un monument declarat bé de rellevància local;[5] se situa pràcticament al centre del nucli urbà de Tavernes. Va ser sufragània de la parròquia de Ràfol d'Alfàndec, fins a 1535, en què va ser declarada independent. La seua façana ha estat restaurada i hi destaca el rellotge de sol i la porta lateral orientada cap al monestir de la Valldigna.
Prop de l'entrada principal de la platja s'alça la torre de Guaita (segle xvii), declarada bé d'interés cultural; és condicionada actualment com a zona d'esplai. Altres BIC que es localitzen al terme de Tavernes són el castell de Tavernes, monument popularment conegut com «els castellets» i els Escuts del Molló.
Hi ha diferents monuments declarats béns de rellevància local, com l'ermita del Crist del Calvari,[6] de 1874 [7] l'antic hospital de Sant Roc,[8] l'edifici de l'ajuntament[9] i l'església parroquial de Sant Josep, una ermita reconvertida en parròquia en 1953.[7][10]
També trobem al terme el Molí del Pla, del segle xvii que va pertànyer al senyoriu de Santa Maria de Valldigna[11][12]
Llocs d'interés
modificaTavernes de la Valldigna disposa de dos platges d'arena (la platja de Tavernes i la platja de la Goleta), amb sis quilòmetres totals de costa, i motes encara visibles. Tenen un caràcter familiar molt marcat . Durant l'estiu, s'hi realitzen una gran quantitat d'activitats esportives i culturals (com el festival Sete Sóis Sete Luas),[13] destinades a persones de totes les edats. Esta zona disposa de restaurants on es poden degustar els menjars típics. Actualment, la platja de Tavernes de la Valldigna disposa del distintiu de la bandera blava.[14]
En les zones pròximes a la platja, és possible també fer visites de caràcter mediambiental, concretament als ullals Grans, de les Penyetes i del Gat (brolladors naturals d'aigua amb vegetació de marjal) i a la desembocadura del riu Vaca, en el límit amb el terme municipal de Xeraco, on es poden observar tota mena d'aus aquàtiques.
El jaciment de la cova del Bolomor està situat en l'extremitat septentrional del massís del Mondúber, en les muntanyes de l'Ombria, a dos quilòmetres de la població de Tavernes. Ocupa una cavitat d'uns cinc-cents metres quadrats en una altura de cent metres sobre el nivell de la vall. El jaciment es va donar a conéixer per Joan Vilanova i Piera, l'any 1868. Els nivells arqueològics de Bolomor, amb una gran potència estratigràfica de més de 10 metres, formen la més antiga seqüència sedimentària de restes faunístiques i industrials i per a l'establiment d'una periodicitat paleoclimàtica que explica els canvis ambientals de bona part del Quaternari. El Bolomor prova com eren les primitives comunitats de pobladors que van desenvolupar les seues activitats econòmiques i formes de vida en les planes litorals valencianes. Elements importants del jaciment del Bolomor són la troballa de restes humanes, un molar de 130.000 anys d'antiguitat, i la presència de fogueres, que constituïxen les primeres activitats de domesticació del foc conegudes a la península Ibèrica.
A més de l'esmentada torre de Guaita, un paratge prou freqüentat és la font del Clot de la Font, a 2 km del nucli urbà, situada a peu de la muntanya de l'Ombria. Altres llocs d'interés són l'ermita de Sant Llorenç[15] (té el seu origen a l'antic poblat d'Alcudiola),[16] al racó de Joana, i el mirador, ambdós situats a mitja ascensió de la muntanya de les Creus, al nord-est de la ciutat.
A Tavernes també és possible fer senderisme, ja que hi ha diversos camins habilitats i senyalitzats per a eixa activitat.
Un recorregut bastant utilitzat pels vallers és l'ascens a la muntanya de les Creus, a uns 560 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Existix, a més, la tradició d'ascendir a esta muntanya a peu cada 1 de maig. Des del cim, en dies clars, es pot ataüllar València, Eivissa i més enllà de Dénia. Altres llocs per a practicar senderisme són la font de la Sangonera i la muntanya de l'Ombria.Al terme municipal de Tavernes hi ha quatre LIC (lloc d'importància comunitària), fet que dona fe de la diversitat d'hàbitats presents en la zona. Són els següents:
- Marjal de la Safor
- Dunes de la Safor
- Serres del Mondúber i de la Marxuquera
- Serra de Corbera
Demografia
modificaSegons el cens de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), Tavernes tenia l'1 de gener de 2014 17.822 habitants.
Evolució demogràfica de Tavernes de la Valldigna | |||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1787 | 1842 | 1860 | 1877 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 1996 | 2001 | 2006 | 2008 | 2010 | 2012 | 2014 |
3.644 | 5.104 | 5.838 | 6.517 | 6.529 | 7.990 | 9.061 | 9.563 | 10.249 | 11.411 | 12.168 | 12.890 | 13.962 | 15.597 | 16.062 | 16.412 | 16.510 | 17.988 | 18.364 | 18.130 | 18.138 | 17.822 |
Platja de Tavernes
modificaLa platja de Tavernes, situada a uns 5 km de la capital municipal i a 1 km de l'estació de rodalia RENFE de la línia C-1, és un nucli amb 1.627 habitants censats, dels quals 849 són hòmens i 778, dones. Però la població que arriba a tindre en estiu pot superar els 40.000 habitants a causa del turisme. La platja té una longitud de 2 km i una amplària mitjana de 20.[17][18]
Economia
modificaTavernes de la Valldigna és una població eminentment agrícola, on el cultiu de la taronja és clarament majoritari. La indústria del moble ocupava una gran part de la població activa de Tavernes, on destacaven les empreses de Tabervall (240 empleats el 2005)[19] i Federico Giner (210 empleats).[20][21] Altres indústries importants són Envases Grau (110) i Alpesa (70), empreses dedicades a la fabricació de caixes de cartó, així com Asfaltos Chova (90).[22]
Agricultura
modificaCom s'ha dit, el cultiu de cítrics ocupa pràcticament tota l'activitat agrària de Tavernes, però, òbviament, no sempre ha sigut així. A la vall, s'han conreat garroferes, oliveres, canyamel, blat... Però, a poc a poc, s'anà introduint i expandint el cultiu de la taronja. Als anys 60 del segle xx, encara es conreava arròs a les parts pròximes a les marjals, però este cultiu va entrar en crisi i fou substituït per tarongers i hortalisses, havent d'aterrar-se els terrenys en els quals es conreava, així com gran part de la marjal de la Safor i ullals (tot i que hi ha zones que no han pogut ser aterrades). El cultiu de l'arròs, en aquella època, requeria la presència d'unes construccions, anomenades sequers, destinades a deixar eixugar l'arròs. És per això que, actualment, hi ha un barri de Tavernes anomenat els Sequers, perquè, fa uns anys, la zona estava repleta d'estes construccions.
Tavernes ha sigut una ciutat on els magatzems de cítrics[23] han tingut gran importància en l'economia. En la segona meitat del segle xx, sorgiren grans magatzems de cítrics, però, a poc a poc, anaren desapareixent o traslladant-se a altres ciutats, i actualment queden amb un parell de magatzems menuts. També hi havia magatzems d'hortalisses i fraules (maduixes), del qual destacava Frestaber, actualment la producció de fraulots (maduixots) pràcticament ha desaparegut del terme.
Transport
modificaPer la ciutat de Tavernes passa la carretera CV-50 Tavernes de la Valldigna-Llíria (construïda per allà l'any 1860), que acaba en la zona coneguda com a Borderia, enllaçant amb la N-332 Vera(Almeria)-València (que travessa el terme de nord a sud, en paral·lel a l'AP-7) i amb la carretera CV-603 (coneguda com la calçada), que arriba a la platja de Tavernes. Eixa última carretera es creua amb la CV-605 Natzaret-Oliva (el camí reial).
Tavernes disposa d'una estació de rodalia RENFE en la C-1 València-Gandia del nucli de València. Està situada a 1 km de la platja i a uns 2,5 km de la capital municipal. En dies laborables circulen trens cada 15 minuts en hora punta i cada 30 en les hores planes; en dies festius i dissabtes passen cada hora.
Abans hi havia una línia de ferrocarril que passava pel centre de la ciutat (pel passeig de Colom i passeig de Lepant) i l'unia amb Carcaixent per una part, i amb Gandia, Dénia i Alacant per l'altra. Fou la primera línia de via estreta construïda a l'Estat espanyol (1864).[24] Dirigida inicialment pel marqués de Campo, el tram Gandia-Carcaixent es feia amb tracció animal, fins a l'any 1881, quan passà a ser de tracció a vapor. Després, la línia passà a ser gestionada per diverses companyies fins a arribar a FEVE l'any 1965. El tram Carcaixent-Gandia fou clausurat per deficitari en 1969 (en 1974, es tancaria el tram Gandia-Oliva-Dénia i el tram Dénia-Alacant estaria obert fins a l'actualitat gestionat per FGV). L'últim any del seu funcionament circulaven 7 trens diaris entre Carcaixent i Dénia, dels quals 4 continuaven sense necessitat de fer transbord a Dénia fins a Alacant. El trajecte sencer (Carcaixent-Alacant) es feia en unes 3 hores 40 minuts; el tram Carcaixent-Tavernes en una mitja hora; i el tram Tavernes-Gandia en uns 20 minuts. Posteriorment, l'any 1973, s'inauguraria la prolongació del ferrocarril d'ample ibèric Silla-Cullera fins a Gandia, utilitzant part de l'antic traçat. Inicialment, es pretenia construir la nova estació a Borderia, però s'optà definitivament per una ubicació més pròxima a la platja i apartada del poble. Esta línia ha anat augmentant la freqüència de servicis diaris des dels 12 l'any 1982, 32 l'any 1992 i els 44 de l'actualitat.
Hi ha un sistema d'autobús urbà que connecta la ciutat de Tavernes amb l'estació de RENFE i la platja. En l'època estival, la freqüència de pas és de cada 30 minuts als matins, i 60 minuts a la vesprada, mentres que la resta de l'any circulen 6 autobusos diaris. També hi ha alguns autobusos que la connecten diàriament amb Gandia, Benifairó de la Valldigna, Simat de la Valldigna, Xàtiva, Alzira i València, i altres que puntualment la comuniquen amb Madrid mitjançant els autobusos d'AutoRes. Hi ha un carril bici[25] que unix la platja amb l'estació de rodalia, tot i que no és del tot complet.
Com arribar-hi
modificaDes de València (50 km): per la carretera nacional N-332. Per la carretera nacional (autovia) N-430 fins a Alzira. Després CV-50. Per l'autopista AP-7 (eixida Favara/Cullera/Tavernes). Amb ferrocarril mitjançant els trens de rodalia RENFE de la línia C-1 Gandia-València.
Des d'Alacant (116 km): per la carretera nacional N-332. Per l'autopista AP7 (eixida Xeresa/Xeraco/Tavernes).
Des de Barcelona (416 km): per l'autopista AP-7 o la carretera N-332. Amb ferrocarril mitjançant els trens Euromed o regionals destinació València. Després, amb la línia de rodalia C-1.
Des de Madrid (400 km): autovia A-3 (per València o per Albacete/Xàtiva). Amb ferrocarril mitjançant els trens Alaris o els trens regionals destinació València. Després, amb la línia de rodalia C-1.
Gastronomia
modificaA banda de la paella, són típics els plats que tenen com a base l'arròs, cuinat de diverses formes, entre els quals destaquen l'arròs al forn, l'arròs amb fesols i naps i els pebres farcits amb arròs. Altres plats típics són el putxero (olla de carn) amb pilota i les coques de mestall.
Hi ha plats molt arrelats a algunes èpoques de l'any. Per exemple, el divendres Sant en algunes cases es manté la tradició de cuinar arròs al forn amb mandonguilles d'abadejo i panses, així com els pepitos,[26] uns panellets farcits de sofregit (pot ser amb carn, tonyina, ou, verdures...) i després fregits.
Quant a les postres, destaquen l'arnadí o caramull[27] i les coques d'ametló (també conegudes com a coques cristines). El primer sol menjar-se a Pasqua i les segones a Nadal.
Festes
modificaLes festes patronals del poble se celebren a setembre, el segon i el tercer cap de setmana del mes.
La setmana fallera (a març) es viu amb molta intensitat des que es va plantar el primer monument faller en 1977.[28]
També se celebren festivals de música: Festivern (cap d'any), Iboga Music Festival (final de juliol), Mediterránea (a mitjans d'agost), Sete Sóis Sete Luas (durant l'estiu) i Desllunat Jazz (abans Pop al Carrer).
Costums
modificaEl joc de la pilota valenciana està molt arrelat a Tavernes. A més, la localitat ha sabut conservar molts dels balls i de les danses autòctons. Actualment, el Grup de Balls Populars La Vall de Tavernes[29] continua promovent la conservació d'estos balls, entre els quals cal destacar el «ball de comptes per la de l'u», la «jota vallera» o el «bolero de Tavernes». Una altra dansa d'esta població és la «dansa del vetlatori», que es ballava a la porta de la casa del difunt quan es moria un «mortitxol» o «albat» (un infant menor de set anys, que se suposava que, en no tindre encara ús de raó, es convertia automàticament en àngel i se n'anava al cel).
Fills il·lustres
modificaJuli Magraner i Marinas (Tavernes de la Valldigna 1841, ciutat de València 1905), fill del farmacèutic de la ciutat, fou metge i investigador.
Vegeu també
modifica- Subcomarca de la Valldigna.
- Comarca de la Safor.
- Vall d'Alfàndec.
- Cova del Bolomor.
- Torre de la Vall.
- Riu Vaca.
- Barranc del Badell.
- Grup de rock local Metall i so.
- Braç Treballador.
Referències
modifica- ↑ Rosselló i Verger, Vicent M. «7.14 Tavernes de la Valldigna». A: Cincuanta-cinc ciutats valencianes. València: Universitat de València, 1984, p. 114-116 (Cultura Universitària Popular, 4). ISBN 84-370-0251-6.
- ↑ «Notícia de signatures del Rei Alfons XIII» p. 12. La Vanguardia, 22-12-1916.
- ↑ «Los antecedentes de la DANA de Valencia: de la gran riada del Turia al colapso de la presa de Tous» (en castellà), 30-10-2024. [Consulta: 1r novembre 2024].
- ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Tavernes de la Valldigna. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ Església Parroquial de Sant Pere, BRL amb codi 46.25.238-006
- ↑ Ermita del Crist del Calvari, codi 46.25.238-001
- ↑ 7,0 7,1 Catálogo monumental de la provincia de Valencia, p. 494. Felipe Mª Garín y Ortiz de Taranco, 1986 ISBN 8450546532
- ↑ Antic hospital, BRL amb codi 46.25.238-005
- ↑ Edifici de l'ajuntament amb codi 46.25.238-003
- ↑ Església Parroquial de San Josep, codi 46.25.238-007
- ↑ «El Molí Pla de Tavernes se derrumbará en menos de un año si no se rehabilita» (en castellà). Las Provincias, 22-06-2008.
- ↑ «Tavernes inaugura el Molí Vell del Pla del siglo XVII, tras varios meses de restauración» (en castellà). Las Provincias, 09-03-2013.
- ↑ «Un número uno de la canción italiana actúa en el Festival Sete Sóis Sete Luas de Tavernes». Levante-EMV, 11-08-2015. [Consulta: agost 2015].
- ↑ «Seis nuevas banderas azules para las playas de la Comunitat Valenciana». Levante-EMV, 15-05-2014. [Consulta: agost 2015].
- ↑ Rieta Sister, J. (1975). Ermita de San Lorenzo en Tabernes de la Valldigna, 1975. Universitat Politècnica de València. Escuela Técnica Superior de Arquitectura - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura. http://hdl.handle.net/10251/84552
- ↑ Catálogo monumental de la provincia de Valencia, p. 495. Felipe Mª Garín y Ortiz de Taranco, 1986 ISBN 8450546532
- ↑ «Playa La Goleta» (en castellà). Las Provincias. Arxivat de l'original el 2016-08-11. [Consulta: 20 gener 2016].
- ↑ «Tavernes - Guía de Playas». Arxivat de l'original el 2016-11-12. [Consulta: 12 novembre 2016].
- ↑ «Supervivencia empresarial». Las Provincias, 13-03-2011. [Consulta: agost 2015].
- ↑ «Federico Giner cesa su actividad y despide a 124 personas». Las Provincias, 01-08-2013. [Consulta: agost 2015].
- ↑ «La centenaria Federico Giner cierra y despide a 90 trabajadores». Levante-EMV, 13-06-2013. [Consulta: agost 2015].
- ↑ «De una caldera ambulante a facturar por todo el mundo». Levante-EMV, 21-12-2014. [Consulta: agost 2015].
- ↑ «El sector citrícola salva a los municipios de la Safor». Levante-EMV, 15-02-2013. [Consulta: agost 2015].
- ↑ El tren Carcaixent-Dénia al seu pas per la Valldigna, 1864-1969: repercussions socials, econòmiques i urbanes. Encarna Sansaloni Martí. ISBN 9788461585700
- ↑ «Los principales accesos a la playa de Tavernes están en obras». Levante-EMV, 30-06-2011. [Consulta: agost 2015].
- ↑ «Diccionari normatiu valencià». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 9 abril 2019].
- ↑ «#EnRuta: Nosaltres els valldignencs». Sonsdexaloc.cat, 16-03-2013. Arxivat de l'original el 2015-04-04. [Consulta: abril 2015].
- ↑ «Falla Portal». [Consulta: 9 abril 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Cuatro décadas rodando por el mundo para mantener viva la cultura valenciana». Levante-EMV, 23-08-2015. [Consulta: agost 2015].