Testudínids

família de tortugues
(S'ha redirigit des de: Testudinidae)

Els testudínids (Testudinidae) són una família de tortugues terrestres herbívores de l'ordre Testudines. Es poden trobar tortugues d'aquesta família a tots els continents excepte Oceania i l'Antàrtida. Algunes de les seves espècies arriben a mides gegantines, com la tortuga gegant d'Aldabra o la tortuga gegant de les Galápagos.

Infotaula d'ésser viuTestudínids
Testudinidae Modifica el valor a Wikidata

Testudo graeca
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreTestudines
SuperfamíliaTestudinoidea
FamíliaTestudinidae Modifica el valor a Wikidata
Batsch, 1788

Biologia

modifica

Cicle vital

modifica
 
Tortuga lleopard, mascle adult, Sud-àfrica.
Testudínid posant ous.
 
Tortuga d'esperons africana jove.

La majoria de les espècies de testudínids posen niuades de mida petita, poques vegades superen els 20 ous, i moltes espècies tenen una niuada de només 1-2 ous. La incubació és característicament llarga en la majoria de les espècies, el període mitjà d'incubació és d'entre 100 i 160,0 dies. La posta d'ous es produeix normalment a la nit, després de la qual la tortuga mare la cobreix amb sorra, terra i material orgànic. Els ous es deixen desatesos i, depenent de l'espècie, triguen entre 60 i 120 dies a incubar-se.[1] La mida de l'ou depèn de la mida de la mare i es pot estimar examinant l'amplada de l'obertura cloacal entre la closca i el plastró. El plastró d'una tortuga femella sovint té una osca en forma de V per sota de la cua que facilita el pas dels ous. Un cop finalitzat el període d'incubació, una cria plenament formada utilitza una dent d'ou per sortir de la seva closca. Excava fins a la superfície del niu i comença una vida de supervivència per ella mateixa. Les tortugues joves sovint requereixen un equilibri diferent de nutrients que els adults, de manera que poden menjar aliments que una tortuga més madura no faria. Per exemple, les cries d'una espècie estrictament herbívora normalment consumiran cucs o larves d'insectes per obtenir proteïnes addicionals.[2]

El nombre d'anells concèntrics a la cuirassa, com la secció transversal d'un arbre, de vegades pot donar una pista de l'edat de l'animal, però, com que el creixement depèn molt de l'accessibilitat del menjar i l'aigua, una tortuga que tingui accés a molt farratge (o que el seu propietari l'alimenti regularment) sense variacions estacionals no tindrà anells notables. A més, algunes tortugues creixen més d'un anell per temporada, i algunes altres, a causa del desgast, alguns anells ja no són visibles.[3]

Els testudínids generalment tenen una de les vides més llargues de qualsevol animal, i se sap que alguns individus han viscut més de 150 anys.[4] Per això, simbolitzen la longevitat en algunes cultures, com la cultura xinesa. La tortuga més antiga mai registrada, i un dels animals individuals més antics mai registrats, va ser Tu'i Malila, que va ser presentada a la família reial de Tonga per l'explorador britànic James Cook poc després del seu naixement el 1777. Tu'i Malila va romandre a càrrec de la família reial de Tonga fins a la seva mort per causes naturals el 19 de maig de 1965, a l'edat de 188 anys.[5]

El Zoològic d'Alipore a l'Índia va ser la llar d'Adwaita, que els funcionaris del zoo afirmaven que era l'animal viu més antic fins a la seva mort el 23 de març de 2006. Adwaita (també escrit Addwaita) va ser una tortuga gegant d'Aldabra portada a l'Índia per Lord Wellesley, que la va lliurar als Jardins Zoològics d'Alipur el 1875 quan es va instal·lar el zoo. Els funcionaris de Bengala Occidental van dir que els registres mostraven que Adwaita tenia almenys 150 anys, però altres proves apuntaven a 250. Es deia que Adwaita era la mascota de Robert Clive.[6]

Dimorfisme sexual

modifica

Moltes espècies de tortugues són dimorfs sexualment, tot i que les diferències entre femelles i mascles varien d'una espècie a una altra.[7] En algunes espècies, els mascles tenen una placa de coll més llarga i que sobresurt més que les seves homòlegs femelles, mentre que en d'altres, les urpes són més llargues a les femelles.

El plastró masculí es corba cap a dins per ajudar a la reproducció. La manera més fàcil de determinar el sexe d’una tortuga és mirar la cua. Les femelles, com a regla general, tenen les cues més petites, cauen cap avall, mentre que els mascles tenen cues molt més llargues que solen ser tirades cap amunt i cap al costat de la closca posterior.

Cervell

modifica

El cervell d’una tortuga és extremadament petit. Les tortugues rogenques, de l’Amèrica Central i del Sud, no tenen una zona al cervell anomenada hipocamp, que es relaciona amb l’emoció, l’aprenentatge, la memòria i la navegació espacial. Els estudis han demostrat que les tortugues rogenques poden confiar en una zona del cervell anomenada còrtex medial per a accions emocionals, una àrea que els humans utilitzen per a accions com la presa de decisions.[8]

Al segle xvii, Francesco Redi va dur a terme un experiment que implicava eliminar el cervell d’una tortuga terrestre, que després va continuar vivint sis mesos. Les tortugues d’aigua dolça, quan van ser sotmeses al mateix experiment, van continuar de manera similar, però no van viure tant de temps. Redi també va tallar el cap d'una tortuga completament i va viure 23 dies.[9][10][11]

Llistat de gèneres i espècies actuals

modifica

Comprèn els següents gèneres i espècies:

(Amb el símbol , s'inclouen les espècies extinguides en temps històrics)

Filogènia

modifica

El gènere Testudo inclòs en la filogènia molecular de la família Testudinidae. Le et al. (2006: 525):[12]

Es va trobar una altra filogènia separada mitjançant anàlisi d'ADNmt Kehlmaier et al. (2021):[13]

Testudinidae


Manouria



Gopherus






Indotestudo



Testudo



Malacochersus






Centrochelys sulcata


Geochelone

Geochelone platynota



Geochelone elegans








Chersina



Homopus





Stigmochelys



Psammobates






Aldabrachelys



Pyxis



Astrochelys radiata



Astrochelys yniphora






Kinixys



Chelonoidis






Testudinidae


Manouria




Gopherus





Testudo




Indotestudo




Agrionemys



Malacochersus







Cylindraspis









Chersina



Chersobius




Homopus





Psammobates



Stigmochelys







Aldabrachelys




Pyxis



Astrochelys






Kinixys





Centrochelys



Geochelone




Chelonoidis













Gèneres fòssils

modifica

Existeixen moltes espècies fòssils si bé, en molts casos la taxonomia no està clara per culpa de les dificultats d'identificació de les espècies. Actualment es consideren els següents gèneres fòssils:

Bibliografia

modifica
  • Chambers, Paul. A Sheltered Life: The Unexpected History of the Giant Tortoise. Londres: John Murray, 2004. ISBN 0719565286.  (anglès)
  • Ernst, C. H.; Barbour, R. W.. Turtles of the World. Washington, DC: Smithsonian Institution Press, 1989.  (anglès)
  • Gerlach, Justin. Giant Tortoises of the Indian Ocean. Frankfurt: Chimiara, 2004.  (anglès)
  • Kuyl, Antoinette C. van der; Ph Ballasina, DL; Dekker, JT; Maas, J; Willemsen, RE; Goudsmit, J [et al]. «Phylogenetic Relationships among the Species of the Genus Testudo (Testudines: Testudinidae) Inferred from Mitochondrial 12S rRNA Gene Sequences». Molecular Phylogenetics and Evolution, 22, 2, Feb 2002, pàg. 174–183. DOI: 10.1006/mpev.2001.1052. ISSN: 1055-7903. PMID: 11820839. (anglès)

Referències

modifica
  1. Highfield, Andy. «Tortoise egg incubation». Tortoisetrust.org. Arxivat de l'original el 2013-09-05. [Consulta: 7 abril 2009].
  2. «Feeding your baby: 6–12 months» (en anglès). [Consulta: 13 juliol 2022].
  3. «Shells: Anatomy and Diseases of Turtle and Tortoise Shells». Drs. Foster & Smith. Arxivat de l'original el 2013-10-23. [Consulta: 22 octubre 2013].
  4. Moon, J. C.; McCoy, E. D.; Mushinsky, H. R.; Karl, S. A. «Multiple Paternity and Breeding System in the Gopher Tortoise, Gopherus polyphemus». Journal of Heredity, 97, 2, 2006, pàg. 150–157. DOI: 10.1093/jhered/esj017. PMID: 16489146.
  5. Associated Press «Tortoise Believed to Have Been Owned by Darwin Dies at 176». Fox News. Associated Press, 26-06-2006.
  6. «'Clive of India's' tortoise dies». BBC News, 23-03-2006 [Consulta: 7 abril 2009].
  7. «Sexing Your Tortoise». [Consulta: 13 febrer 2017].
  8. «Tortoises Show Off Smarts by Mastering Touch-Screen Tech». Live Science [Consulta: 1r desembre 2016].
  9. Cuvier, Georges; Smith, Charles Hamilton; Pidgeon, Edward. The animal kingdom arranged in conformity with its organization. 9. Printed for G. B. Whittaker, 1831, p. 54–. 
  10. The London Literary Gazette and Journal of Belles Lettres, Arts, Sciences, Etc. H. Colburn, 1831, p. 277–. 
  11. Broderip, William John. Leaves from the Note Book of a Naturalist. E. Littell & Company, 1852, p. 83 (left column). «In the beginning of November he opened the skull of a land-tortoise, removed every particle of brain, and cleaned the cavity out... instead of dying or remaining motionless, it groped its way about....» 
  12. «A molecular phylogeny of tortoises (Testudines: Testudinidae) based on mitochondrial and nuclear genes». Molecular Phylogenetics and Evolution, 40, 2, 8-2006, pàg. 517–31. DOI: 10.1016/j.ympev.2006.03.003. PMID: 16678445.
  13. Kehlmaier, Christian; Albury, Nancy A.; Steadman, David W.; Graciá, Eva; Franz, Richard; Fritz, Uwe «Ancient mitogenomics elucidates diversity of extinct West Indian tortoises» (en anglès). Scientific Reports, 11, 1, 09-02-2021, pàg. 3224. Bibcode: 2021NatSR..11.3224K. DOI: 10.1038/s41598-021-82299-w. ISSN: 2045-2322. PMC: 7873039. PMID: 33564028.

Enllaços externs

modifica