Valeri Vladimiròvitx Poliakov (en rus: Валерий Владимирович Поляков) (Tula, URSS, 27 d'abril de 1942 - Moscou, 19 de setembre de 2022) va ser un cosmonauta rus amb el rècord de permanència a l'espai al romandre a bord de l'estació espacial MIR durant més de 14 mesos.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaValeri Poliakov

Valeri Poliakov
Nom original(ru) Валерий Владимирович Поляков Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementValeri Vladimiròvitx Poliakov
Валерий Владимирович Поляков
27 abril 1942 Modifica el valor a Wikidata
Tula (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 setembre 2022 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Vagànkovo Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatUnió Soviètica Unió Soviètica
Rússia Rússia
FormacióUniversitat Mèdica Estatal de Moscou I. M. Sétxenov (–1965) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge, astronauta Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica (1970–) Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarpodpolkovnik Modifica el valor a Wikidata
Temps a l'espai1 any, 313 dies, 10 hores, 42 minuts i 48 segons Modifica el valor a Wikidata
Missió espacial
Cronologia
1994-1995vol espacial Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 243778728 Modifica el valor a Wikidata

Va néixer a Tula, RSFS de Rússia, el 27 d'abril de 1942 amb el nom de Valeriy Ivanovich Korshunov, el qual es canvià després de ser adoptat. Es graduà el 1959, entrà a realitzar el doctorat en medicina a Moscou i s'especialitzà en medicina astronàutica.

Després de ser seleccionat com a cosmonauta el 22 de març de 1972, va participar en dues missions espacials: la primera el 1989, la qual li va permetre romandre a l'estació MIR durant 240 dies, 22 hores i 34 minuts; i una segona el 1994, que li va permetre romandre 437 dies, 17 hores i 58 minuts; va aconseguir així un rècord de permanència a l'espai encara no superat.[3] Aquell mateix any es retirà d'astronauta per dedicar-se a la seva professió de metge. Va ser diputat-director del Ministeri de la Salut Pública a Moscou.[4]

El 1999 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional, juntament amb els astronautes Pedro Duque, John Glenn i Chiaki Mukai per l'exploració pacífica de l'espai.[5]

Referències

modifica
  1. «Los astronautas de la estación Alfa baten el récord de EUA de permanencia en espacio». El Mundo, 13-06-2002. [Consulta: 6 setembre 2011].
  2. Schwirtz, Michael «Staying Put on Earth, Taking a Step to Mars». The New York Times, 30-03-2009.
  3. Zimmerman, Robert. Leaving earth: space stations, rival superpowers, and the quest for interplanetary travel. Washington, DC: Joseph Henry Press, 2003, p. 366–372. ISBN 978-0-309-08548-9. «valeri polyakov.» 
  4. «Valeri Vladimirovich Polyakov». New Mexico Museum of Space History. Arxivat de l'original el 24 abril 2020.
  5. «Los artífices de la exploración pacífica del universo. Acta del jurado - Fundación Príncipe de Asturias», 30-06-2012. Arxivat de l'original el 2012-06-30. [Consulta: 31 desembre 2022].

Enllaços externs

modifica