Violant d'Aragó i de Guzmán
Violant d'Aragó i Guzmán va ser una noble aragonesa, filla natural de Martí el Jove, infant d'Aragó i rei de Sicília, i de la noble Àgata de Guzmán. Per matrimoni, va ser Comtessa de Niebla.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1400 (Gregorià)  Regne de Sicília |
| Mort | 1428 (Gregorià) (27/28 anys) Regne de Castella |
| Altres | |
| Títol | Comtessa Senyora de Cuéllar |
| Família | Casal de Barcelona |
| Cònjuge | Enrique Pérez de Guzmán, 2nd Count de Niebla |
| Pares | Martí el Jove i Agatuccia Pesce |
| Germans | Pere d'Aragó Martí d'Aragó Frederic de Luna |
| Parents | Eugènia de Montijo, descendent |
Va ser germana paterna de Frederic de Luna, duc d'Arjona, el qual li va regalar la Vila de Cuéllar.[2] En aquesta vila va estar feta presonera per ordre del seu germà Frederic, amb la prohibició de poder sortir d'ella, perquè no intercedís per ell durant el seu presidi per la conjura per intentar apoderar-se de Sevilla,[3][4] al qual encoratjava per lluitar en contra del seu espòs, el comte de Niebla, del qual vivia separada.[5]
Es va casar en primeres noces amb Enric de Guzmán i Castella, II comte de Niebla,[6] títol pel qual va ser coneguda. Rebutjada pel seu marit i sense haver tingut descendència,[7] es va casar per segona vegada a l'any 1423 amb Martí Fernández de Guzmán, fill d'Àlvar Pérez de Guzmán, el qual també la va rebutjar i del qual tampoc va tenir fills.[2]
Referències
modifica- ↑ ARCHIVO DOCUMENTAL ESPAÑOL historia genealogica de la casa de haro TOMO XV (en castellà). Real Academia de la Historia.
- ↑ 2,0 2,1 Ferrer, Fernando Patxot y. Las glorias nacionales ... (en castellà). Librería de la publicidad, 1853.
- ↑ Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar: Cor-Ezt (en castellà). Est. lit.-tip. de P. Madoz y L. Sagasti, 1847.
- ↑ Historia general de España. Compuesta primero en latin, despues buelta en castellano por el padre Iuan de Mariana, de la Compañia de Iesus. De nueuo corregida, y muy aumentada por el mismo. Tomo primero [-segundo: 2.1] (en castellà). por Iuan de la Cuesta, 1618.
- ↑ Argenti, Jerónimo. El assombro elucidado de las ideas, o Arte de memoria especulativo y práctico ... dividido en dos libros (en castellà). en la imprenta de los Herederos de Francisco Hierro, 1735.
- ↑ Quadrado, José María. Segovia : recuerdos y bellezas de España (en castellà). Editorial MAXTOR, 2007-07. ISBN 9788497613774.
- ↑ Salcedo, Juan Miguel Soler. Nobleza española : grandeza inmemorial, 1520 (en castellà). Editorial Visión Libros. ISBN 9788499834023.