Yuli

pel·lícula de 2018 dirigida per Icíar Bollaín

Yuli és una pel·lícula espanyola de l'any 2018, dirigida per Icíar Bollaín[1] escrita per Paul Laverty i protagonitzada per Carlos Acosta,[2] Santiago Alfonso, Keyvin Martínez i Edison Manuel Olvera.[3]

Infotaula de pel·lículaYuli
Yuly Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióIcíar Bollaín Pérez-Minguer Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióPaul Laverty i Carlos Acosta Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlberto Iglesias Fernández-Berridi Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soPelayo Gutiérrez i Eva Valiño Modifica el valor a Wikidata
FotografiaÁlex Catalán Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeNacho Ruiz Capillas Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMorena Films Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorCirko Film Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenAlemanya, Regne Unit, Cuba i Espanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2018 Modifica el valor a Wikidata
Durada115 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema biogràfic Modifica el valor a Wikidata
TemaCarlos Acosta Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

Lloc webyuli-der-film.de Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt7666250 FilmAffinity: 968947 Allocine: 259459 Rottentomatoes: m/yuli Letterboxd: yuli-2018 TMDB.org: 537021 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

Yuli és el sobrenom de Carlos Acosta. El seu pare Pedro li diu així perquè li considera el fill d'Oggun, un déu africà, un lluitador. No obstant això, des de petit, Yuli sempre ha fugit de qualsevol mena de disciplina i educació. Els carrers d'una Havana empobrida i abandonada són la seva aula particular. El seu pare en canvi no pensa el mateix, sap que el seu fill té un talent natural per a la dansa i per això l'obliga a assistir a l'Escola Nacional d'Art a Cuba. Malgrat les seves repetides escapades i la seva indisciplina inicial, Yuli acaba sent captivat pel món del ball, i així, des de petit començarà a forjar la seva llegenda, arribant a ser el primer ballarí negre que aconseguirà interpretar alguns dels papers més famosos del ballet, originalment escrits per a blancs, en companyies com el Houston Ballet o Royal Ballet de Londres.[4]

Repartiment

modifica
  • Carlos Acosta, com ell mateix;
  • Keyvin Martínez, com Carlos Acosta jove;
  • Edison Manuel Olvera, com Carlos Acosta nen;
  • Santiago Alfonso, com Pedro Acosta;
  • Laura de la Uz, com la mestra Chery;
  • Yerlin Pérez, com María (Dulce María Quesada, la mare);
  • Mario Elías, com Mario;
  • Andrea Doimeadiós, com Berta Acosta Quesada;
  • Carlos Enrique Almirante, com Enrique;
  • César Domínguez, com Opito;
  • Betiza Bistmark Calderón, com Marilín Acosta Quesada.

Premis i nominacions

modifica
XXXIII Premis Goya[5]
Categoria Nominats Resultat
Millor actor revelació Carlos Acosta Nominat
Millor So Eva Valiño, Pelayo Gutiérrez i Alberto Ovejero Nominat
Millor música original Alberto Iglesias Nominat
Millor guió original Paul Laverty Nominat
74a edició de les Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[6]
Categoria Nominats Resultat
Actor revelació Carlos Acosta Nominat
Millor guió adaptat Paul Laverty Nominat
Millor fotografia Álex Catalán Nominat
Millor música Alberto Iglesias Nominat
Premis Platino
Categoria Nominats Resultat
Millor Música Original Alberto Iglesias Guanyador

Referències

modifica
  1. Vicente, Eduardo de. «La directora Icíar Bollaín nos explica las curiosidades del rodaje de 'Yuli'» (en castellà), 14-12-2018. [Consulta: 27 gener 2019].
  2. Rosado, Por Ricardo. «Icíar Bollaín y Carlos Acosta hablan sobre la importancia de la ficción para llegar a la realidad en 'Yuli'» (en espanyol europeu), 14-12-2018. [Consulta: 27 gener 2019].
  3. 'Yuli': la faceta más artística de Icíar Bollaín arruina un interesante biopic, espinof.com
  4. Crítica de Yuli a Fotogramas
  5. Yuli al web dels premis Goya
  6. «Nominados y algunos datos de las 74 Medallas del CEC». CEC. [Consulta: 11 febrer 2019].