• Pronúncia(i): /ˈsta.tʊs/
  • Etimologia: Del verb stō.

status m. ‎(genitiu statī)

  1. posició fixada, lloc establert
    «In gestu status (oratoris erit) erectus et celsus, rarus incessus» (Ciceró, De Oratore XVIII, 59)
    En el posat de l'orador, eixerit i orgullós, hi ha una estranya intenció

Declinació

modifica
2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu status statī
Vocatiu state statī
Acusatiu statum statōs
Genitiu statī statōrum
Datiu statō statīs
Ablatiu statō statīs