Mostra la font per a País Valencià

<!--Varietat dialectal:Valencià --->
{{semiprotegida}}
{{infotaula geografia política
|etiqueta_fundacio = Nacionalitat
|etiqueta_fundacio1 = [[Regne de València|Fundació]]
|data_fundacio1 = [[1238]] ([[Furs de València|Furs]])
|etiqueta_fundacio2 = Expansió
|data_fundacio2 = [[1305]] ([[Sentència Arbitral de Torrelles|Torrelles]]) 
|etiqueta_fundacio3 = [[Castella]]
|data_fundacio3 = [[1707]] ([[Decrets de Nova Planta|Nova Planta]])
|etiqueta_fundacio4= [[Espanya]]
|data_fundacio4 = [[1812]] ([[Constitució espanyola de 1812|Const. de Cadis]])
|etiqueta_org_territorial = Org. territorial
|org_territorial = [[Províncies d'Espanya|Províncies]] i [[Comarques del País Valencià|comarques]]
| etiqueta_forma_govern = Forma de govern
|forma_govern = [[parlamentarisme]]
| etiqueta_representacio  = [[Corts Generals]]
| etiqueta_representacio1 = [[Congrés dels Diputats|Congrés]]
| representacio1          = 32 diputats 
| etiqueta_representacio2 =  [[Senat d'Espanya|Senat]]
| representacio2          = 17 senadors   
| long_costa = 644 km
|etiqueta_llista_celebracio = [[Diada nacional del País Valencià|Diada nacional]]
| llista_celebracio            = [[9 d'octubre]] (diada)<br/>[[25 d'abril]] (dia de les Corts Valencianes)  
| imatge_mapa_amplada= 325 
}}
El '''País Valencià'''<ref name="nodoPV">{{ref-web|url=http://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-1848/1467177/|consulta=3 juny 2016|títol=Número 1848A (26 juny 1978)|obra=NO-DO}} Minut 8:18</ref><ref>Vegeu les referències externes emprades a l'article de [[Denominacions del País Valencià]]. Consulteu segons:
* [[Denominacions del País Valencià#cite note-diccionaris-0|diccionaris]]
* [[Denominacions del País Valencià#cite note-enciclop.C3.A8dies-1|enciclopèdies]]
* [[Denominacions del País Valencià#cite note-bibliografia-2|bibliografia acadèmica]]
* [[Denominacions del País Valencià#cite note-legal-3|l'Estatut d'Autonomia]]
* [[Denominacions del País Valencià#cite note-mitjans-4|mitjans de comunicació]]
* [[Denominacions del País Valencià#cite note-pol.C3.ADtica-5|partits polítics]]</ref> és un [[país]] d'[[Europa]] i de la [[mar Mediterrània|Mediterrània]]<ref>{{GEC|0048340|el País Valencià}}</ref> situat a l'est de la [[península Ibèrica]], amb capital a la ciutat de [[València]]. Amb la denominació oficial de '''Comunitat Valenciana''', el 1982 es constitueix com una [[comunitat autònoma]] d'[[Espanya]], després d'haver accedit a l'autogovern el [[1978]] amb el [[Consell del País Valencià]], precursor de l'actual [[Consell de la Generalitat Valenciana|Consell]] de la [[Generalitat Valenciana]].<ref name="Títol primer">{{ref-publicació 
 | data = Dimarts, [[11 d'abril]] de [[2006]]
 | article = Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana
 | publicació = Diari Oficial de la Generalitat Valenciana
 | exemplar = núm.5238
 | nom = [[Generalitat Valenciana]]
 | lloc = '''País Valencià'''
 | url = http://www.gva.es/cidaj/pdf/5238.pdf 
 | consulta=04-09-08
 | citació = '''Article 1''' - El poble valencià, històricament organitzat com a Regne de València, es constituïx en Comunitat Autònoma, dins de la unitat de la nació espanyola, com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica i en l'exercici del dret d'autogovern que la Constitució Espanyola reconeix a tota nacionalitat, amb la denominació oficial de Comunitat Valenciana.
}}</ref> D'acord amb el seu [[Estatut d'Autonomia del País Valencià|Estatut d'Autonomia]], els seus habitants, el '''[[valencians|poble valencià]]''', són una [[nacionalitat històrica]].<ref name="Títol primer"/> El seu origen històric es remunta al [[Regne de València]], entitat política, jurídica i administrativa fundada el [[1239]], i amb vigència fins al [[1707]].

Geogràficament, s'estén des del [[riu Sénia]] fins a [[Pilar de la Foradada]], més enllà de la desembocadura del [[Segura (riu)|Segura]], amb una delimitació terrestre de 834 km de longitud, i 644 km de longitud de costa. A més a més, les illes mediterrànies de [[Nova Tabarca]], i dels [[Els Columbrets|Columbrets]], així com altres illes menors adjacents, són també d'administració valenciana; també s'estén pel [[Racó d'Ademús]], un [[enclavament]] valencià envoltat per municipis aragonesos i castellans.

Els seus orígens es remunten al {{segle|XIII|s}}, amb la [[Edat Mitjana al País Valencià|colonització feudal]] de catalans i aragonesos, fonamentalment i per aquest ordre, dels [[taifa|regnes de taifes]] islàmics de [[Taifa de Balànsiya|València]], [[Emirat d'Alpont|Alpont]], [[Emirat de Dàniyya|Dénia]], i part de [[Regne de Múrcia|Múrcia]]. Una vegada finalitzada aquesta conquesta, el rei [[Jaume I]] promulga els [[Furs de València]] el [[1261]] creant el [[Regne de València]], amb dret territorial propi durant més de quatre segles. La independència foral del Regne s'aboleix el [[1707]] pel [[Decrets de Nova Planta|Decret de Nova Planta]] promulgat pel rei [[Felip V de Castella]], també conegut com a ''Felip'' ''el Socarrat''. Els primers intents de recuperar l'[[autogovern]] durant les acaballes del {{segle|XIX}} i les primeries del {{Romanes|XX}} van ser frustrats per sengles dictadures. En la dècada dels anys 60 del {{segle|XX}} la demanda d'autogovern des de diferents corrents ideològics desemboca en la constitució del [[Consell del País Valencià]] el [[1978]].<ref name="noranta">El valencianisme polític del {{segle|XX}} i el País Valencià del {{segle|XXI}}, [[Vicent Flor i Moreno]] a {{Ref-llibre |cognom=DDAA |títol=90 anys de la declaració valencianista |editorial=[[ACV Tirant lo Blanc]] |lloc=València |data=2009 |url=http://www.tirant.org/documents/llibredeclaraciovalencianista.pdf}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121222071759/http://www.tirant.org/documents/llibredeclaraciovalencianista.pdf |date=2012-12-22 }}</ref> Finalment, el 1982 s'aprova formalment l'autogovern amb un [[Estatut d'Autonomia]] que ha estat reformat el [[2006]].

Administrativament, limita a l'oest amb [[Castella - la Manxa|Castella-la Manxa]] i l'[[Aragó]], al sud amb [[Múrcia]], i al nord amb [[Catalunya]]. Amb 5.051.250 habitants (any [[2021]]),<ref>{{ref-web |url=https://datosmacro.expansion.com/ccaa/valencia |consulta=28 maig 2022 |títol=Comunidad Valenciana |editor=Expansion |llengua=castellà}}</ref> representa un 35,6% de la població total dels [[Països Catalans|territoris de parla catalana]] encara que la xifra d'habitants és molt superior si comptabilitzem els habitants de segona residència d'altres països d'[[Europa]] i els immigrants no censats. Així, les ciutats amb més de 100.000 habitants són [[València]] (800.180 habitants en 2021), [[Alacant]] (337.482 habitants en 2020), [[Elx]] (234.765 habitants en 2020) i [[Castelló de la Plana]] (174.264 habitants en 2020).

== Història ==
{{article principal|Història del País Valencià}}
=== Edat antiga ===
[[Fitxer:Guerrero de Mogente.jpg|miniatura|Guerrer de [[Moixent]], datat del {{segle|V|-}} o {{segle|IV|-}}]]
De la [[prehistòria]], s'ha constatat la primera presència humana a les terres valencianes prop del {{segle|XL|-}}, amb deixalles dels [[neandertal]]s a la [[Cova Negra]] ([[Xàtiva]]), les [[coves del Salt]] ([[Alcoi]]) i del [[Cova del Cochino|Cochino]] ([[Villena]]).<ref name="Soler1951">'''Soler, J.M.''' (1956): «''El yacimiento musteriense de la cueva del Cochino (Villena, Alicante)''», en ''Serv. Invest. Preh. Dip. Prov. de Valencia''. Diversos treballs, 19. València</ref> De l'[[Època Antiga|època antiga]], es considera el País Valencià com una part molt important de la [[civilització ibera]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ortells |nom=Vicent |títol=La ciutat preindustrial valenciana |url=http://books.google.cat/books?id=eyFso0U0BSsC&pg=PA33&dq=pa%C3%ADs+valenci%C3%A0+ibers&hl=ca&sa=X&ei=tzvEUuPqB4aU7QbzqIDwDw&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=pa%C3%ADs%20valenci%C3%A0%20ibers&f=false |llengua=anglès|editorial=Universitat Jaume I |data=1997 |pàgines=33 |isbn=8480210869}}</ref> Aquest poble (o, millor, conjunt de pobles) té l'origen en les poblacions indígenes de l'edat del bronze que van mantenir uns intensos intercanvis comercials i culturals amb [[tartessos]], [[cultura hel·lènica|grecs]] i [[fenicis]], i culminaria amb la seua esplendor prop del {{segle|V|-|s}}, com reflectix la seua producció artística, la més important expressió de la qual és la [[Dama d'Elx]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Blázquez Martínez |nom= José María |títol= Primitivas religiones ibéricas |url= http://revistas.ucm.es/index.php/GERI/article/download/GERI8484110393B/14942 |format= PDF |llengua= castellà |consulta= 30 de setembre 2014|publicació=Primitivas religiones ibéricas II |editorial= Ediciones Cristiandad |lloc= Madrid |any= 1983 |isbn= 9788470573330 |pàgines= 116-187}}</ref>

Les [[Guerres Púniques|guerres]] entre [[Imperi Cartaginès|cartaginesos]] i [[República Romana|romans]], el resultat de les quals fou el sotmetiment de tot el litoral valencià a l'autoritat de Roma a principi del {{segle|III|-|s}}, no van eliminar la cultura ibèrica, perquè encara hi trobem importants manifestacions artístiques autòctones, com ara les terrisses pintades amb motius figuratius o narratius, fins al {{segle|I}}. L'aculturació, per tant, va ser progressiva. L'origen de la vertebració del País Valencià sorgeix durant la romanització, al voltant de la fundació de la [[colònia Valentia Edetanorum]] ([[València]]) l'any [[158 aC]] i de la [[Colonia Julia Illici Augusta]] ([[Elx]]) al {{segle|I|-|s}}, i les divisions provincials de la [[Ilercavònia]], al nord, l'[[Edetània]], al centre i la [[Contestània]], entre el [[Xúquer]] i el [[Segura (riu)|Segura]], basant-se en l'anterior presència de pobles ibers.<ref>{{ref-llibre |títol=Los íberos en la Comunitat Valenciana |pàgines=21 |editorial=Universitat de València |any=2021 |isbn=9788491333630 |url=https://books.google.es/books?id=78UwEAAAQBAJ&pg=PA21&dq=Ilercav%C3%B2nia+Edet%C3%A0nia+Contest%C3%A0nia&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi_zOaBq4H4AhX1g_0HHSCfADgQ6AF6BAgLEAI#v=onepage&q=Ilercav%C3%B2nia%20Edet%C3%A0nia%20Contest%C3%A0nia&f=false |autor=M. Consuelo Mata Parreño, David Quixal Santos |llengua=castellà}}</ref>

=== Edat mitjana ===
[[Fitxer:Peno de la conquesta.jpg|miniatura|esquerra|[[Penó de la Conquesta]], conservat a l'Arxiu Històric Municipal de València]]
Després de la desintegració de l'[[Imperi Romà]], des de principi del {{segle|VII|s}} fins a les primeries del {{Romanes|VIII}}, gran part del territori estigué subjecte al [[regne visigot de Toledo]], i l'altra part, des de Dénia fins a Cartagena estigué sota dominació de l'[[Imperi Romà d'Orient]] primer, i del [[regne de Tudmir]] després, amb centre a [[Oriola]]. El pacte d'[[Abd al-Aziz ibn Amir|Abd al-Aziz]] amb [[Teodomir (visigot)|Tudmir]] l'any [[713]] permeté l'entrada dels àrabs al territori, amb la qual comença una de les etapes més importants del País Valencià: l'època d'[[al-Àndalus]]. Malgrat que aquesta època encara no està suficientment estudiada i constitueix un dels períodes més foscs de la història del País Valencià, és generalment acceptada la importància de la influència de la seua cultura i la seua llengua sobre la cultura valenciana actual, que van fer del [[Xarq al-Àndalus]] un dels indrets més cultes d'Europa.<ref name="Martínez2007">Martínez, Francesc A. y Laguna, Antonio (2007): «''De nómadas a ciudadanos''», en ''La Gran Historia de la Comunitat Valenciana''. València: Editorial Prensa Valenciana, S.A., 2007. {{ISBN|978-84-87502-90-3}}</ref>

No obstant això, l'origen directe i més remot del País Valencià de hui dia es troba principalment vinculat amb la fundació del [[Regne de València]], de caràcter [[feudalisme|feudal]]: l'any [[1233]], el rei Jaume el Conqueridor enceta la conquesta dels territoris marcats per tres segles de presència [[Al-Àndalus|sarraïna]]: els [[taifa|regnes de taifes]] de ''Balànsiya'', [[Dénia]] i [[Regne de Múrcia|Múrcia]]. Tot just fundat el regne, si bé hi roman la població [[tagarí|tagarina]], inicialment majoritària, s'hi feren repoblacions amb colons cristians d'origen català i aragonés, fonamentalment. Aquests cristians reestructuraren l'economia i organitzaren el territori al voltant de les viles amb representació a les [[Corts Valencianes (història)|Corts valencianes]].<ref name="Simó1997">Simó Santonja, Vicent Lluïs (1997): "Les Corts Valencianes". València, Corts Valencianes.</ref> L'any [[1304]] el regne s'estén fins a [[Oriola]] per la [[Sentència Arbitral de Torrelles|sentència de Torrelles]], i ja estava proveït d'un estatus políticament independent amb els [[Furs de València]] des de l'any [[1261]], i la societat valenciana desenvolupa la seua identitat privativa, tot i compartir rei, cultura, i llengua amb els territoris hispànics de la [[Corona d'Aragó]].

=== Edat moderna ===
Entre [[1519]] i [[1521]], els gremis armats, amb l'aliança de la burgesia i dels camperols cristians, lluitaren contra la noblesa i l'aristocràcia (''[[revolta de les Germanies]]''). Però s'hi imposaren els nobles, assistits pels seus serfs [[mudèjars]] i ajudats per l'aristocràcia castellana. Llavors, la virreina, [[Germana de Foix]], aprofità per a exercir una dura repressió, punt d'arrancada de la castellanització de la noblesa. També començà aleshores el "problema [[morisc]]", quan l'autoritat religiosa trobà vàlids els batejos forçosos que els agermanats havien aplicat als mudèjars, per la qual cosa esdevingueren [[cristians nous]] ([[1525]]). L'any [[1563]], [[Felip II de Castella|Felip II]] va ordenar el [[desarmament dels moriscos valencians]], en prevenció de possibles sublevacions, atesa la importància del col·lectiu morisc al [[regne de València]].

Amb el virrei, arquebisbe i capità general [[Joan de Ribera]], la Corona trobà un instrument magnífic per posar en pràctica el centralisme i els ideals de la Contrareforma. El [[1609]], [[Felip III de Castella |Felip III]] ([[1598]]-[[1621]]) decretà l'[[expulsió dels moriscos|expulsió dels 135.000 moriscos]] (nominalment "[[cristians nous]]"). La pèrdua sobtada d'un terç de la població suposà un greu perjuí econòmic, sobretot agrícola, perquè els moriscos treballaven el camp. No obstant això, [[Manuel Ardit]] demostrà que l'expulsió fou un estímul per a l'agricultura comercial de secà, i que els efectius demogràfics ja s'havien reposat cap a la fi del {{segle|XVII|s}}.<ref>{{cita llibre| cognom = Ardit | nom= Manuel | títol= Els homes i la terra del País Valencià (segles XVI-XVIII) | enllaçautor = Manuel Ardit | col·lecció = Recerca i pensament |editorial = Afers | lloc = Catarroja - Barcelona | data= 2016 | isbn = 84-16260-25-6}} Reedició de l'obra de 1993.</ref>

Pel que fa a la cultura i a l'art, a principis de l'Edat Moderna destacaren el filòsof [[Joan Lluís Vives i March|Joan Lluís Vives]] i el pintor [[Joan de Joanes]]. Del període posterior cal nomenar els pintors [[Francesc Ribalta]] i [[Josep de Ribera]], els escultors [[Ignasi Vergara|Ignasi]] i [[Josep Vergara]] i el músic [[Joan Baptista Cabanilles]].

Després del prestigi econòmic, social i cultural del [[Segle d'or valencià|segle d'or]] propiciat per l'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó al {{segle|XV|s}}, i després dels susdits conflictes socials, la [[Guerra de Successió espanyola]] i el [[Decrets de Nova Planta|Decret de Nova Planta]] ([[1707]]) desmantellen el regne amb la derogació dels [[Furs]]; el país passà a formar part del [[Regne d'Espanya]] assimilant-lo a la legislació castellana, i se'l privà d'autonomia, llengua i cultura pròpies.<ref>{{Ref-llibre|títol=Novisima recopilación de las Leyes de España |capítol=Derogación de los fueros de Aragón y Valencia; y su reduccion á las leyes y gobierno de Castilla |url=http://books.google.cat/books?id=LH7pngIQIMkC&hl=ca&pg=RA1-PA13#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès|data=1805 }}</ref>

=== Edat contemporània i actualitat ===
Durant el {{segle|XIX}}, el País Valencià amplia les àrees d'agricultura, sobretot relacionades amb el conreu del raïm, l'arròs, els tarongers i l'ametller. El pas cap a la indústria el situarà en el quart lloc de l'Estat espanyol fins a l'actualitat. A principi del {{segle|XX}}, la societat valenciana reivindica l'autogovern del País Valencià i, després d'un primer intent durant la [[Segona República Espanyola|Segona República espanyola]], seguit d'un període de [[Dictadura franquista|totalitarisme]] del [[1939]] al 1975, finalment disposa d'autonomia el [[1977]] durant la [[Transició espanyola]]. Durant la segona meitat d'aquest segle, sorgeix un nou sector econòmic que pràcticament substitueix el lloc de l'agricultura quant al nivell d'ingressos econòmics: el [[turisme]]. Amb l'aprovació de l'Estatut el 1982, recupera el seu govern propi, la [[Generalitat Valenciana]],<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bodoque Arribas |nom=Anselm |títol=La política lingüística dels governs valencians (1983-2008) |url=http://books.google.cat/books?id=2mBQAMCmch8C&pg=PA33&dq=estatut+comunitat+valenciana+1982&hl=ca&sa=X&ei=TUQqVOTEEYniaOWrgdgH&ved=0CCQQ6AEwAQ#v=onepage&q=estatut%20comunitat%20valenciana%201982&f=false |editorial=Universitat de València |data=2011 |pàgines=33 |isbn=8437083699}}</ref> que n'assegura l'administració.

Al {{segle|XXI}}, a la dècada del 2010, hi sorgí un pensament convençut d'una [[discriminació financera cap a la Comunitat Valenciana]] al repartiment fet per l'Estat espanyol.<ref name="epFinan">{{ref-notícia|cognom=Barbería|nom=José Luís|títol=La ilusión del atajo a la prosperidad|publicació=El País|url=http://politica.elpais.com/politica/2015/05/02/actualidad/1430595541_914433.html|consulta=19 març 2016|data=2 maig 2015}}</ref>

El maig de 2016, el [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]] tombà la [[Llei 10/2007, de 20 de març, de règim econòmic matrimonial valencià]], que possibilitaria un Codi civil valencià propi, que està autoritzat per l'Estatut d'Autonomia.<ref>{{ref-publicació|cognom=Barceló Doménech|nom=Javier|títol=La inconstitucionalitat de la Llei de règim econòmic matrimonial valencià|publicació=Bigneres|data=2016|volum=11|url=http://hdl.handle.net/10045/64708}}</ref>

=== Llinatges del País Valencià ===
Amb la conquesta cristiana del {{segle|XIII|s}}, es va produir l'assentament al nou regne de nombrosos llinatges nobiliaris, sobretot procedents d'altres indrets de la Corona d'Aragó, els quals arraïlaren al territori, esdevenint llinatges valencians nobles. Tot seguit es mostren alguns dels més destacats en l'àmbit històric, amb membres importants en alguns casos: 
{{columnes}}
* [[Llinatge dels Arenós]]<ref>{{GEC|0004961|Arenós}}</ref>
* [[Llinatge dels Bertran de Lis]]<ref>{{GEC|0009640|Bertran de Lis}}</ref>
* [[Llinatge dels Boïl]]<ref>{{GEC|0010785|Boïl}}</ref>
** [[Ramon de Boïl i Dies]]<ref>{{GEC|0010797|Ramon de Boïl i Dies}}</ref>
** [[Pere de Boïl i Castellar]]<ref>{{GEC|0010792|Pere de Boïl i Castellar}}</ref>
** [[Jofré de Boïl i Codinats]]<ref>{{GEC|0010793|Jofré de Boïl i Codinats}}</ref>
** [[Pere de Boïl i d'Aragó]]<ref>{{GEC|0010794|Pere de Boïl i d'Aragó}}</ref>
** [[Felip de Boïl i de la Scala]]<ref>{{GEC|0010795|Felip de Boïl i de La Scala}}</ref>
** [[Ramon de Boïl i Montagut]]<ref>{{GEC|0010798|Ramon de Boïl i Montagut}}</ref>
** [[Felip de Boïl i Soler]]<ref>{{GEC|0010799|Felip de Boïl i Soler}}</ref>
* [[Llinatge dels Borja]]<ref>{{GEC|0011432|Borja}}</ref> ([[Família Borja]])
** [[Roderic de Borja i de Castre-Pinós]]<ref>{{GEC|0011458|Roderic de Borja i de Castre-Pinós}}</ref>
** [[Carles de Borja-Centelles i Ponce de León]]<ref>{{GEC|0011470|Carles de Borja-Centelles i Ponce de León}}</ref>
** [[Francesc de Borja]]<ref>{{GEC|0011453|Francesc de Borja i d'Aragó}}</ref>
** [[Joan de Borja i d'Armendia]]<ref>{{GEC|0011456|Joan de Borja i d'Armendia}}</ref>
** [[Pere Lluís de Borja|Pere-Lluís de Borja i Cattanei]]
** [[Joan Borja|Joan Borja i Cattanei]]
** [[Joan de Borja i de Castro]]<ref>{{GEC|0011461|Joan de Borja i de Castro}}</ref>
** [[Joan II de Borja|Joan de Borja i Enríquez]]
** [[Carles Borja|Carles de Borja-Aragó i Castro]]
** [[Francesc Tomàs de Borja|Francesc Tomàs de Borja-Aragó i Centelles]]
** [[Francesc Carles de Borja|Carles Francesc de Borja-Aragó-Centelles i Fernández de Velasco]]
** [[Francesc Dídac Pasqual de Borja|Francesc Pasqual Dídac de Borja-Aragó-Centelles i Doria]]
** [[Francesc Carles de Borja|Francesc Carles de Borja-Aragó-Centelles i Doria]]
* [[Llinatge dels Carròs]]<ref>{{GEC|0015401|Carròs}}</ref>
** [[Berenguer Carròs]]<ref>{{GEC|0015403|Berenguer Carròs}}</ref>
** [[Francesc Carròs i de Cruïlles]]<ref>{{GEC|0015410|Francesc Carròs i de Cruïlles}}</ref>
* [[Castellví (llinatge)|Llinatge dels Castellví]]<ref>{{GEC|0016252|Castellví}}</ref>
** [[Pere de Castellví]]
** [[Francesc de Castellví i de Vic]]
** [[Agustí de Castellví i de Llança]]<ref>{{GEC|0016258|Agustí de Castellví i de Llança}}</ref>
** [[Julià de Castellví i Lladró]]<ref>{{GEC|0016261|Julià de Castellví i Lladró}}</ref>
** [[Josep de Castellví i d'Alagó]]<ref>{{GEC|0016252|Josep de Castellví i d'Alagó}}</ref>
** [[Ricardo Castellví de Ibarrola]]
* [[Llinatge dels Català de Valeriola]]
** [[Bernat Català de Valeriola]]
** [[Josepa Domènica Català de Valeriola]]
* [[Centelles (llinatge)|Llinatge dels Centelles]]
{{columna nova}}
* [[Llinatge dels Corella]]<ref>{{GEC|0019856|Corella}}</ref>
* [[Llinatge dels Escrivà]]<ref>{{GEC|0024672|Escrivà}}</ref>
** [[Jaume Escrivà]]<ref>{{GEC|0024676|Jaume Escrivà}}</ref>
** Línia d'[[Escrivà de Romaní]]
*** [[Gaspar Escrivà de Romaní]]<ref>{{GEC|0024683|Gaspar Escrivà de Romaní}}</ref>
** Línia d'[[Escrivà d'Íxer]]
*** [[Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau]]<ref>{{GEC|0024690|Onofre Escrivà d'Íxer i de Montpalau}}</ref>
*** [[Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu]]
* [[Llinatge dels Lladró]]<ref>{{GEC|0037477|Lladró}}</ref>
* [[Llinatge dels Maça]]<ref>{{GEC|0038856|Maça}}</ref>
* [[Llinatge dels Mercader]]<ref>{{GEC|0042019|Mercader}}</ref>
** [[Berenguer Mercader i Miró]]<ref>{{GEC|0042031|Berenguer Mercader i Miró}}</ref>
** [[Gaspar Mercader i Carròs]]<ref>{{GEC|0042025|Gaspar Mercader i Carròs}}</ref>
* [[Llinatge el Milà]]<ref>{{GEC|0042435|el Milà}}</ref>
** [[Lluís Joan del Milà i de Borja]]<ref>{{GEC|0042439|Lluís Joan del Milà i de Borja}}</ref>
* [[Montpalau (llinatge)|Llinatge dels Montpalau]]
** [[Joan de Montpalau]]<ref>{{GEC|0044012|Joan de Montpalau}}</ref>
** [[Baltasar de Montpalau i Ferrer]]
* [[Montsoriu (llinatge)|Llinatge dels Montsoriu]]
** [[Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau]]
* [[Llinatge dels Pardo de la Casta]]<ref>{{GEC|0049002|Pardo de la Casta}}</ref>
* [[Llinatge dels Pròixida]]<ref>{{GEC|0052823|Pròixida}}</ref>
* [[Llinatge dels Roís de Corella]]<ref>{{GEC|0056519|Roís de Corella}}</ref>
** [[Joan Roís de Corella]]<ref>{{GEC|0056520|Joan Roís de Corella}}</ref>
** [[Eximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma]]<ref>{{GEC|0056522|Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma}}</ref>
** [[Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní]]<ref>{{GEC|0056523|Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní}}</ref>
* [[Llinatge dels Sabata de Calataiud]]<ref>{{GEC|0057521|Sabata de Calataiud}}</ref>
** [[Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars]]<ref>{{GEC|0057522|Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars}}</ref>
* [[Llinatge dels Safortesa]]<ref>{{GEC|0057714|Safortesa}}</ref>
* [[Llinatge dels Vallterra]]<ref>{{GEC|0069419|Vallterra}}</ref>
** [[Ènnec de Vallterra]]<ref>{{GEC|0069420|Vallterra}}</ref>
* [[Llinatge dels Vich]]<ref>{{GEC|0070323|Vic}}</ref>
** [[Jeroni Vich i Vallterra]]
** [[Joan Vich i Manrique de Lara]]
* [[Llinatge dels Xèrica]]<ref>{{GEC|0072578|Xèrica}}</ref>
{{final columnes}}

== Llengua ==
{{article principal|Castellà del País Valencià|Valencià}}
{{clear|all}}
{| class="wikitable" width=40% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:8px; font-size:90%;"
|+Ús lingüístic a casa en les zones històricament valencianoparlants<ref>[http://www.edu.gva.es/polin/es/sies/sies_inici.htm Servei d'Investigació i Estudis Sociolingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones "¿Quina llengua és la que utilitza a casa?". Per a l'estudi s'ha dividit la zona valencianoparlant en quatre àrees:

* Regió d'''Alacant'': municipis de les comarques de la [[Marina Baixa]], [[Vinalopó Mitjà]], [[Baix Vinalopó]], [[Alacantí]] i [[Vega Baixa del Segura|Vega Baixa]], totes a la província d'Alacant.
* Regió d'''Alcoi-Gandia'': municipis de les comarques de la [[Foia d'Alcoi]], el [[Comtat (País Valencià)|Comtat]] i la [[Marina Alta]] a la província d'Alacant, i la [[Costera]] i la [[Safor]] a la província de València.
* València i Àrea Metropolitana'': municipis de la comarca de l'[[Horta de València]] que conforma les comarques actuals de [[València]], [[Horta Nord]], [[Horta Oest]] i [[Horta Sud]].''
** Regió de ''València'': municipis de les comarques de la [[Canal de Navarrés]], la [[Ribera Alta]], la [[Ribera Baixa]], el [[Camp de Túria]] i el [[Camp de Morvedre]], totes a la província de València.
** Regió de ''Castelló'': municipis considerats històricament valencianoparlants de la província de Castelló.
S'han agrupat per l'ús preferent del castellà els que van contestar que usaven aquesta llengua a casa ''sempre, generalment o més que el valencià'', i per l'ús preferent del valencià els que usen aquesta llengua ''sempre, generalment o més que el castellà''.
</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=50% |Zona
!width=10% |Castellà
!width=10% |Valencià
!width=10% |Ús indistint
!width=10% |Altres 
|-
|Regió ''Alacant''||align=right|78,0%||align=right|12,2%||align=right|4,5%||align=right|5,3%
|-
|Regió ''Alcoi-Gandia''||align=right|24,1%||align=right|67,7%||align=right|5,3%||align=right|2,9%
|-
|''València i À.M.''||align=right|71,6%||align=right|20,1%||align=right|8,2%||align=right|2,1%
|-
|Regió ''València''||align=right|24,8%||align=right|66,4%||align=right|6,7%||align=right|2,1%
|-
|Regió ''Castelló''||align=right|39,2%||align=right|49,1%||align=right|6,6%||align=right|5,1%
|-
|-bgcolor=#efefef
!width=60% |Total
!width=10% align=right|56,5%
!width=10% align=right|33,4%
!width=10% align=right|6,9%
!width=10% align=right|3,2%
|}
El [[valencià]], en el domini lingüístic del qual també s'anomena «[[català]]» en altres territoris dels [[Països Catalans|territoris catalanoparlants]], és reconegut com a [[llengua pròpia]] de la [[Generalitat Valenciana]] des del [[1983]] amb la [[Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià]], i també pròpia del País Valencià des del [[2006]] a l'[[Estatut d'Autonomia]].<ref>[http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=d5349cede4c43210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d5349cede4c43210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default Estadística d'usos Lingüístics a Catalunya]</ref> Actualment, existeix al País Valencià el concepte legal de [[predomini lingüístic]] per a distingir l'ús que promou la [[Generalitat Valenciana|Generalitat]] de les llengües oficials, que són el [[valencià]] i el [[castellà]]. A més dels dos idiomes oficials, la majoria de les [[sordesa|persones sordes]] del País Valencià també utilitzen la [[llengua de signes valenciana]].

El País Valencià té una realitat sociolingüística complexa i plural, generalment amb predomini del castellà a les zones urbanes i amb predomini del valencià a les zones rurals i ciutats mitjanes. La [[província de Castelló]] i el sud de la [[província de València]] són les zones on més es parla el valencià, i la [[província d'Alacant]] i l'àrea metropolitana de [[València]] són les zones on menys es parla.
[[Fitxer:Extensió del valencià al País Valencià.svg|miniatura|Extensió del [[valencià]] al País Valencià]]

Històricament, des de la colonització feudal medieval, el [[valencià]] va ser la llengua majoritària en tot el país, gràcies a una lleugera majoria en el nombre de colons procedents de Catalunya; amb l'excepció de les comarques amb frontera amb [[Aragó]] ([[Racó d'Ademús]], [[Alt Millars]], [[Alt Palància]] i [[Serrans]]), on els colons aragonesos van ser majoritaris i van implantar el castellà.<ref name="Guinot,1999">Guinot Rodríguez, Enric (1999): ''Els Fundadors del regne de València''. València: Eliseu Climent, 1999. {{ISBN|84-7502-591-9}}</ref>
La resta de les comarques castellanoparlants actuals ([[Foia de Bunyol]], [[Canal de Navarrés]], [[Vall de Cofrents]], i alguns municipis del [[Vinalopó]]) són producte de la repoblació amb castellans del {{segle|XVII}}, després de l'[[expulsió dels moriscos]], ja que estes comarques van ser de majoria andalusina des del {{segle|XIII}} fins al {{segle|XVII}}. La comarca del [[Baix Segura]] patí un procés de substitució lingüística del [[català]] pel [[castellà]] que s'assolí al {{segle|XVII}} després d'una epidèmia de [[pesta]], el [[1648]], que afectà la població anterior valencianoparlant.<ref>{{Ref-publicació| 
|cognom = Gimeno Menéndez
|nom = Francisco
|article = El seseo valenciano de la comunidad de habla alicantina
|any = 1982
|lloc = Alacant
|editor= [[Universitat d'Alacant]]
|publicació = Anales de Literatura Española
|exemplar = Núm. 1
|url = http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/7286/1/ALE_01_16.pdf
|data = 1982
|llengua = castellà
|citació = Las causas de esta recesión, aún poco estudiadas, podían estar en la refeudalización señorial y la castellanización idiomática de las clases dirigentes del país, en el siglo XV, XVI y XVII (cfr. Ninyoles, 1972, págs. 106 ss.; v. Ferrando, 1980, págs. 93 ss.), y, en particular, a consecuencia de la represión contra el pueblo valenciano, tras el fracaso de les Germanies (1519-1522), y, sobre todo, de la expulsión de los moriscos (1609-1614) y de la peste de Oriola (1648). La subsiguiente repoblación de los pueblos moriscos y del Baix Segura, a cargo de inmigrantes murcianohablantes de las proximidades, pudo modificar la geografía lingüística del Regne de València y explicar su actual dualidad lingüístico-territorial (v. Ventura, 1974; Millán, 1976; Sanchis Guarner, 1980, págs. 134 s.; Montoya, 1981).
| pàgines = 354-356
| issn = 0212-5889
| ref = Gimeno,1982
}}</ref> La comarca de la [[Plana d'Utiel]], com els municipis de [[Villena]] i [[Saix]], no pertanyien fins al {{segle|XIX}} al País Valencià, i són de parla i cultura castellanes. El Regne de València, per tant, no va ser a l'edat mitjana un país amb dualitat lingüística valencià/castellà, com actualment, sinó que les dues llengües que majoritàriament es parlaven eren el valencià i l'[[llengua àrab|àrab]], a excepció de les comarques de parla castellana a la frontera amb Aragó.

Hui dia, a les grans ciutats de les comarques històricament valencianoparlants (i en qualsevol part del territori, si bé de manera no tan acusada), la presència del [[valencià]] és cada vegada menor, a causa del procés de [[llengua minoritzada|minorització]] d'aquesta llengua que s'hi pateix en favor del [[castellà]],<ref>{{ref-web | 
|cognom = Palomero
|nom = Josep
|títol=Valenciano y castellano en la Comunidad Valenciana
|any = 2005
|lloc = Rosario
|editor= III Congreso Internacional de la Lengua Española: Identidad y Globalización
|url = http://cvc.cervantes.es/obref/congresos/rosario/ponencias/aspectos/palomero_j.htm
|data = 2007
|llengua = castellà
}}</ref> en bona part per falta de suport polític, segons el [[Partit Socialista del País Valencià|PSPV]],<ref name=PSPV>{{ref-web |url=http://www.aulaintercultural.org/breve.php3?id_breve=103 |títol=El PSPV denuncia que la inhibición de las instituciones ha provocado la caída del uso del valenciano |consulta=3 juliol 2009 |autor=[[Agència EFE]] |data=1 maig 2004 |obra=[www.aulaintercultural.org Aula intecultural. el portal de la educación intercultural] |llengua=castellà |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20050319040339/http://www.aulaintercultural.org/breve.php3?id_breve=103 |arxiudata=19 de març 2005 }}</ref> la [[Unió General de Treballadors|UGT]],<ref name=UGT>{{ref-web |url=http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3513_5_293525__Opinion-Avui-despres-tres-segles |títol=Avui, després de tres segles |consulta=3 juliol 2009 |autor=Elena Pineda |data=26 abril 2007 |obra=www.levante-emv.com}}</ref> l'[[AVL]]<ref>''[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Academia/urge/firmar/nuevo/pacto/civico/retroceso/social/valenciano/elpepuespval/20051026elpval_8/Tes La Acadèmia urge a firmar un "nuevo pacto cívico" ante el retroceso social del valenciano]'', El País de la Comunidad Valenciana, [[26 d'octubre]] de [[2005]] (en castellà).</ref> o membres de l'[[Institut d'Estudis Catalans|IEC]].<ref name=PradillaMA>{{ref-web |url=http://www.iec.cat/butlleti/129/activitats.htm#01 |títol=Es presenta "La tribu valenciana", una reflexió sobre la desestructuració de la comunitat lingüística valenciana |consulta=3 juliol 2009 |data=27 de febrer de 2009 |obra=El Butlletí de l'IEC núm.129|editor=Institut d'Estudis Catalans}}</ref> De fet, el darrer sondeig del [[2005]]<ref name=estudi2005>{{ref-web |url=http://www.edu.gva.es/polin/docs/sies_docs/desp_interactiu/llibre.html |títol=Enquesta 2005 sobre Coneixement i ús social del valencià (síntesi de resultats) |consulta=3 juliol 2009 |obra=Fons de dades numèriques. Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics (SIES) |editor=Generalitat Valenciana |data=juny-juliol 2005}}</ref> revela que prop del 37% dels enquestats del predomini valencià afirma fer-lo servir preferentment, mentre que el [[1995]] el percentatge era del 50%.<ref name=estudi1995>{{ref-web |url=http://www.edu.gva.es/polin/val/sies/us_9502.htm |títol=Coneixement i ús del valencià 1995 |consulta=3 juliol 2009 |obra=Fons de dades numèriques. Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics (SIES) |editor=Generalitat Valenciana |data=1995}}</ref> L'ús a l'escola també ha disminuït, encara que les autoritats no semblen preocupades.<ref>{{ref-web |url=http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/proporcion/alumnos/estudia/valenciano/cae/puntos/elpepuespval/20070914elpval_10/Tes |títol=La proporción de alumnos que estudia en valenciano en la ESO cae 7 puntos |consulta=3 juliol 2009 |autor=Neus Caballer |data=14 setembre 2007 |obra=www.elpais.com |llengua=castellà}}</ref> Es dona la circumstància que el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|Partit Popular]] [[President de la Generalitat Valenciana|governa]] en la Generalitat del País Valencià des de l'any [[1995]],<ref>{{ref-web |url=http://www.biografiasyvidas.com/biografia/z/zaplana.htm |títol=Biografía de Eduardo Zaplana |consulta=3 juliol 2009 |obra=Biografías y Vidas |llengua=castellà}}</ref> per la qual cosa diverses associacions polítiques, culturals i lingüístiques associen el descens per motius polítics.<ref name=PSPV/><ref name=UGT/><ref name=PradillaMA/> A més a més, aquest procés s'ha vist agreujat els primers anys del {{segle|XXI|s}}, amb la gran immigració que ha suposat, en poc menys de 5 anys, almenys mig milió d'habitants més, de parla castellana original (provinents de la resta d'[[Espanya]] o d'[[Amèrica del Sud]]), o d'altres indrets i que només aprenen el castellà.<ref>{{ref-web |url=http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008092600_19_499615__Comunitat-Valenciana-valenciano-siete-puntos-solo-habla-mitad-poblacion |títol=El uso del valenciano cae siete puntos y ya sólo lo habla la mitad de la población |consulta=3 juliol 2009 |autor=Maite Ducajú |data=26 setembre 2008 |obra=www.levante-emv.com |llengua=castellà}}</ref>

Existeix una varietat dialectal en cadascuna de les regions del País Valencià. Així, les comarques del Nord són considerades zona de transició lingüística i s'hi troben els dialectes del [[Maestrat (País Valencià)|Maestrat]], septentrional i castellonenc; a les comarques del Xúquer es parla el [[valencià apitxat]], el dialecte parlat al [[cap i casal]]; a les comarques centrals i a la Marina Baixa es parla el [[valencià meridional]], la varietat més utilitzada pels valencianoparlants, en termes demogràfics i, finalment, a les comarques del Sud (excepte la Marina Baixa) es parla el [[valencià alacantí]].<ref>{{Ref-tesi|cognom=Jordi|nom=Colomina i Castanyer|títol=De la dialectologia a la teoria de la variació lingüística: el cas del valencià meridional alacantí|url=https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/3392/1/Colomina-Castanyer-Jordi.pdf|data=1983|universitat=Universitat d'Alacant}}</ref>

* Quant a les quatre habilitats lingüístiques:
El 76% de la població del País Valencià de més de quinze anys entén el valencià. Poc més de la meitat, el 53% és capaç de parlar-lo. El 46% està capacitada per a llegir-lo, i el 25% pot escriure'l.

* Quant a l'ús de la llengua. Les dades de l'ús del valencià donen compte de la minorització de la llengua: 

A casa el 36% usa el valencià predominantment o en exclusiva, el 33% l'utilitza en les relacions d'amistat i un 20% el fa servir en grans superfícies comercials

* Comparativa de la situació sociolingüística de 1985<ref>Les dades de 1985 les extraem del llibre ''Coneixement i ús social del valencià'', editat per la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat Valenciana (2004)</ref> i 2004.<ref>Les dades de 2004 les extraem del [http://www.avl.gva.es/ampliaedicions.asp?id=84&cat=Publicacions ''Llibre blanc de l'ús del valencià - I''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20101213073157/http://www.avl.gva.es/ampliaedicions.asp?id=84&cat=Publicacions |date=2010-12-13 }}, Publicacions de Acadèmia Valenciana de la Llengua</ref>

Quant a les quatre habilitats lingüístiques, es verifica un estancament en el percentatge de població que és capaç d'entendre el valencià, una disminució en 7 punts percentuals de la població competent per a parlar-lo i un increment notable de la que pot llegir-lo i escriure'l (en 19 i 17 punts percentuals, respectivament).

Quant a l'ús de la llengua, el percentatge de població que usa el valencià ha baixat 15 punts o més en tots els àmbits d'ús.

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Evolució lingüística a les zones considerades històricament valencianoparlants<ref>[http://www.cult.gva.es/sies Servei d'Investigació i Estudis Sociolingüístics], [http://www.edu.gva.es/polin/es/sies/sies_fonum.htm Fons de Dades Numèriques], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Dades de "llengua que parla a casa".</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=20% |Any
!width=20% |Castellà
!width=20% |Valencià
!width=20% |Bilingüe
!width=20% |Altres
|-
|1989||49,6%||45,8%||4,5%||0,1%
|-
|1992||45,0%||50,4%||4,6%||0,0%
|-
|1995||47,2%||50,0%||2,8%||0,0%
|-
|2005||54,5%||36,4%||6,2%||2,9%
|-
|2008||56,8%||32,3%||7,6%||3,3%
|-
|}

{| class="wikitable" style="text-align:center; font-size: 95%;"
|+ Coneixement del valencià al País Valencià
|-
! style="background:#efefef;" | Coneixement 
! style="background:#efefef;" | Percentatge
|-
! style="background:#efefef;" | L'entén
| 76,0%
|-
! style="background:#efefef;" | El sap parlar
| 53,3%
|-
! style="background:#efefef;" | El sap llegir
| 47,0%
|-
! style="background:#efefef;" | El sap escriure
| 25,3%
|-
! style="background:#efefef;" | Població total major de 15 anys
| 100%
|}

== Divisió administrativa ==
[[Fitxer:Mapa comarcal oficial del País Valencià.png|miniatura|500x500px|Mapa comarcal oficial del País Valencià]]
El País Valencià deixà de ser un territori administrativament i jurídicament independent després de la [[Batalla d'Almansa]] l'any [[1707]], quan passà sota administració castellana ''por derecho de conquista'' segons el [[Decrets de Nova Planta|Decret de Nova Planta]] de [[Felip V de Borbó]], excloent la localitat [[Cabdet]] de les delimitacions del regne conquerit. En assimilar-se a la nova legislació castellana, l'entitat territorial de l'antic Regne de València es mantingué durant els successius governs borbònics com una entitat uniprovincial.<ref>Vegeu http://www.columbia.edu/cu/spanish/courses/spanish3350/01ilustracion/images/ilustramapa.jpg</ref>

Amb l'arribada dels liberals i el canvi del concepte de Regne de Castella pel de Regne d'Espanya amb la constitució del [[1812]], i excepte la proposta recollida en la [[Projecte de Constitució Espanyola de 1873|constitució federal de 1873]], cap de les propostes de "regionalització provincial" respectava la cohesió territorial del País Valencià. El projecte del ministre d'Estat [[Segismundo Moret]] del [[1884]], per exemple, proposava de segregar el sud valencià de la demarcació d'[[Província d'Alacant|Alacant]] per afegir-la a una nova [[regió de Múrcia]] (amb [[Província d'Albacete|Albacete]]), i crear una nova "regió valenciana" afegint al romanent les províncies de Conca i de Terol.<ref name=Molero>Molero, Juan Carlos, [http://mpra.ub.uni-muenchen.de/8098/1/MPRA_paper_8098.pdf ''Public Spending and Fiscal Federalism in Spain. Period 1984–1998'']</ref> Altres propostes, també plantejades des del Govern de [[Madrid]], creaven una regió "valenciana" amb l'afegiment de les províncies castellanes d'[[Albacete]] i de [[Múrcia]] al país.<ref>{{ref-llibre|cognom=Rubiales Torrejón|nom= Amparo|títol= La Región: historia y actualidad|url= http://books.google.cat/books/about/La_regi%C3%B3n.html?id=sBo_PQAACAAJ&redir_esc=y|consulta= 23 de febrer de 2010|any= 1973|editorial= Inst. García Oviedo|lloc= Sevilla|isbn= 978-84-6006-026-0|pàgines= 430}}</ref> Els governs liberals espanyols no eren els únics que obviaven el precedent històric del Regne de València, ja que el govern napoleònic francés també dividia el país el [[1810]] en diferents prefectures repartides entre Catalunya, Castella i Múrcia.

En el {{segle|XX}}, les noves propostes de regionalització es plantegen des d'instàncies pròpiament valencianes i, tret de la proposta anarquista d'un «País Valencià» amb les províncies de Conca i Albacete, totes defensaven la cohesió territorial. Així, el projecte de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià de 1939, durant la Segona República, va significar un primer pas en aquest sentit. L'any 1976, amb la creació del [[Consell del País Valencià]] i, posteriorment, amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia el 1982, es materialitza la recuperació de l'entitat territorial del País Valencià, ja que fa referència explícita a l'antic Regne de València. Tot i això, els límits no coincideixen exactament amb les delimitacions històriques, a causa de la prevalència de les demarcacions provincials de [[Província de València|València]], [[Província d'Alacant|Alacant]] i [[Província de Castelló|Castelló]].

=== Províncies ===
En la primera divisió provincial de l'Espanya sota domini napoleònic, al {{segle|XIX}}, l'administració espanyola dividí el territori entre la prefectura d'Alacant i la de València, que limitava amb la prefectura de Tarragona en la línia que unia [[Vistabella del Maestrat|Vistabella]] i [[Peníscola]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Prontuario de las leyes y decretos del Rey Nuestro Señor Don José Napoleon I |Volum=vol.2 |url=http://books.google.cat/books?id=y_0ILM75ukIC&pg=PA124&dq=valencia+napole%C3%B2nica+castellon+cuenca+prefectura&hl=ca&sa=X&ei=ZC2_UsfJMsbO0QW7poDgDQ&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=valencia%20napole%C3%B2nica%20castellon%20cuenca%20prefectura&f=false |llengua=castellà |editorial=Imprenta Real |data=1810 |pàgines=125}}</ref>

El [[1822]], es plantegen per primera vegada unes províncies semblants a les actuals, en què es divideix el país, de nord a sud, en les províncies de [[Província de Castelló|Castelló]], [[Província de València|València]], [[Província de Xàtiva|Xàtiva]] i [[Província d'Alacant|Alacant]]. Finalment, el [[1833]], amb la divisió proposada per [[Francisco Javier de Burgos y del Olmo|Javier de Burgos]], finalment el nombre de províncies queda en tres, suprimint la de Xàtiva.<ref>{{Ref-llibre| 
|cognom = Cebreiro Núñez
|nom = José Ignacio 
|títol=
|any = 1997 
|lloc = Madrid
|editorial = Instituto Nacional de Administración Pública
|url = http://books.google.cat/books?id=EkNYuc0bdwMC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false
|llengua = castellà7}}</ref>
[[Fitxer:Imagotip de la Generalitat Valenciana.svg|miniatura|Logotip de la Generalitat Valenciana des de 2018.]]
El [[1851]], s'afegeixen al País Valencià els territoris històricament castellans de [[Villena]] a la província d'Alacant, i de [[Requena]] a la de València. Per altra banda, la localitat històricament valenciana de [[Cabdet]], conjuntament amb la localitat d'[[Almansa]], tot i haver sol·licitat sense èxit el [[1861]] l'annexió a la província d'Alacant, no ha tornat a formar part territorialment del País Valencià des del [[1707]], i roman en l'actualitat vinculada al territori històric de Castella, unida a la [[província d'Albacete]].<ref>{{ref-web |cognom=Garrido |nom=David |url=https://www.diarilaveu.com/apunt/82840/cabdet-la-valencia-irredempta |consulta=28 maig 2022 |títol=Cabdet: la València irredempta? |editor=Diari La Veu |data=3 juliol 2018}}</ref>

=== Comarques, mancomunitats i regions ===
{{article principal|Comarques valencianes|Llista de municipis del País Valencià|comarques del País Valencià}}
[[Fitxer:El País Valencià.svg|miniatura|Diferents àmbits del País Valencià]]
Al País Valencià existeix una molt arrelada tradició de [[Comarcalització del País Valencià|comarcalisme]], si bé la [[Comarques valencianes|divisió comarcal actual]], basada en la proposta de delimitació de Joan Soler i Riber el [[1970]], difereix de la divisió comarcal tradicional, descrita per Emili Beüt el [[1934]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Beüt |nom=Emili |títol=Geografia elemental del Regne de València |editorial=Lo Rat Penat |any=1971}}</ref> L'agrupació de les comarques en quatre regions proposada per Joan Soler no va rebre suport polític en la creació de la comunitat autònoma valenciana l'any 1982, i se les va ajustar a la divisió provincial espanyola preexistent. Aquestes regions es tractaven d'agrupacions comarcals segons criteris històrics, lingüístics i socioeconòmics.<ref>{{Ref-publicació |cognom = Membrado i Tena|nom = Joan Carles|cognom2 = Piqueras Haba |nom2 = Juan |títol=La política territorial de la Generalitat Valenciana: La comarcalització pendent|any = 1995|lloc = València|editor= Facultat de Geografia i Història de la [[Universitat de València]] |publicació = Cuadernos de Geografía|exemplar = Núm. 58|url = http://www.uv.es/cuadernosgeo/CG58_337_364.pdf |data = 1995| pàgines = 337-365| issn = 0210-086X| ref = Membrado-Piqueras,1995}}</ref>

La llei de Mancomunitats de 2018, inspirada en la proposta del professor de dret administratiu Andrés Boix, dóna llibertat als municipis per associar-se voluntàriament respectant els límits comarcals o per unificar serveis, creant dos tipus de mancomunitats.<ref>{{ref-web |cognom=Pérez |nom=Moisés |url=https://www.eltemps.cat/article/1847/una-comarcalitzacio-a-la-valenciana |consulta=28 maig 2022 |títol=Una comarcalització a la valenciana |editor=El Temps |data=24 de juliol de 2017}}</ref>

L'any 1999, es crea el Consorci de les [[Comarques Centrals del País Valencià]], amb l'objectiu d'assolir una quarta província espanyola, en què s'afegeix una cinquena regió valenciana.<ref>{{Ref-publicació| |cognom = Cervera Arbona|nom = Joan Ignaci |títol=Comarques centrals valencianes: Un nou marc cap al desenvolupament sostenible|any = 2011|lloc = València|editor= Publicacions de la [[Universitat de València]]|publicació = Estudios y documentos|exemplar = Núm. 8|url = http://books.google.cat/books?id=OOzx9bZ1ZlUC&lpg=PP1&hl=ca&pg=PA4#v=onepage&q&f=false|data = 2011|citació = <blockquote>... la idea d'agrupar les CCV baix una mateixa entitat territorial comença a prendre força, fent-se patent aquest fet en 1997, quan la Unió Europea aprovà i recolzà la idea d'aquest projecte intercomarcal mitjançant el projecte CONCERCOST, dins del programa TERRA. Aquest fet fé<!--[sic]-->u possible que a 1999 es constituïra el '''Consorci per a la promoció, el desenvolupament econòmic sostenible i l'ordenació territorial de les Comarques Centrals Valencianes''' ...</blockquote>| pàgines = 55| isbn = 978-84-370-8747-4| ref = Cervera,2011}}</ref>

Regions del País Valencià:
* [[Comarques del Nord del País Valencià|Comarques del nord]],
* [[Comarques de l'interior del País Valencià|Comarques de l'interior]],
* [[Comarques del Túria-Xúquer del País Valencià|Comarques del Túria-Xúquer]],
* [[Comarques Centrals del País Valencià|Comarques centrals]],
* [[Comarques del Sud del País Valencià|Comarques del sud]].

=== Municipis extrems ===
{| class="wikitable"
|+
!
! colspan="2" |Més
! colspan="2" |Menys
|-
|Població
|València
|785.732 habitants
|Castell de Cabres
|16 habitants
|-
|Extensió
|Requena
|814,20 km²
|Llocnou de la Corona
|0,10 km²
|-
|Densitat de població
|Mislata
|20.328,10 habitants/km²
|Castell de Cabres
|0,62 habitants/km²
|-
|Altura
|Vistabella del Maestrat
|1.246 msnm
|Sedaví
|1 msnm
|-
|Entitats territorials
|Requena
|30
|varis
|1
|-
|Nord
|Sorita
|40º 43' 42" N
|El Pilar de la Foradada
|37º 52' 0" N
|-
|Oest
|Villargordo del Cabriel
|1º 26' 28" W
|Vinaròs
|0° 28' 29" E
|}
{{Regions del País Valencià}}
{{Comarques valencianes}}

== Geografia ==
{{article principal|Geografia del País Valencià}}
[[Fitxer:Land of Valencia, NASA satellite image.jpg|miniatura|Imatge de satèl·lit del País Valencià (original [[NASA]])]]

=== El relleu ===
Ve configurat per les muntanyes del nord, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planures centrals. Al [[Maestrat (País Valencià)|Maestrat]], s'hi troba la muntanya més emblemàtica del país, la [[Cim de Penyagolosa|Penyagolosa]], de 1.813 m. d'alçada, considerada popularment com la més elevada, però aquest honor en realitat correspon al [[Alto de las Barracas|Calderón]], al [[Racó d'Ademús]], que s'enlaira fins als 1.839 msnm;<ref>{{Ref-llibre| 
|cognom = Rosselló
|nom = Vicenç M.
|títol=Atlas Escolar del País Valencià
|any = 1997 
|lloc = València
|editorial = Publicacions de la [[Universitat de València]]
|url = http://books.google.cat/books/p/uvalencia_publ?id=7FccMVAdc_sC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ViewAPI
|pàgines = 14
|isbn = 978-84-370-2910-8
|ref = Rosselló,1997}}</ref> també al Racó hi ha el [[Gavilán]] (1.747 msnm), la [[Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i el [[Tortajada]] (1.541 msnm). Per no fer exhaustiva la relació i anomenar només els pics amb més de 1.500 msnm, en terres de [[la Marina]], l'[[Serra d'Aitana|Aitana]] (1.558 msnm).

El litoral alterna penya-segats com la [[serra d'Irta]], els de la [[Vila Joiosa]] o la [[serra Gelada]] amb aiguamolls i maresmes, com ara la [[Ribera de Cabanes]], l'Albufereta d'[[Orpesa]], les [[albuferes]] de València i [[Elx]], les llacunes de [[Torrevella]] i la Mata, esdevingudes salines, o la marjal de [[Pego]]; grans cordons de platges de sorra, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la [[La Marina|Marina]] i importants formacions de dunes com el Saler de [[València]]<ref>{{ref-llibre |cognom=Catalá Sanz |nom=Jorge Antonio |títol=La Universitat de València i els seus entorns naturals |pàgines=64 |editorial=Universitat de València |any=2016 |url=https://books.google.es/books?id=PZGCDQAAQBAJ&pg=PA64&dq=les+dunes+saler+valencia&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjyqMekhYL4AhXhzIUKHcfVDPoQ6AF6BAgJEAI#v=onepage&q=les%20dunes%20saler%20valencia&f=false |autor=Manuel Costa i Pilar Soriano |capítol=La Vegetació}}</ref> o les de [[Guardamar del Segura|Guardamar]].<ref>{{ref-llibre |títol=Actes del novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Alicant-Elx, 9-14 de setembre de 1991, Volum 2 |pàgines=497 |editorial=L'Abadia de Montserrat |any=1993 |isbn=9788478264650 |autor=Rafael Alemany, Antoni Ferrando i Francés, Lluís Meseguer i Pallarés |capítol=Aproximació al lèxic de Guardamar}}</ref>

=== Clima ===
{{article principal|Clima del País Valencià}}
[[Fitxer:Cvalencia.png|miniatura|Variació del clima mediterrani: típic (marró), continental (taronja), i sec (rosa)]]
El País Valencià és banyat al llarg de la façana costanera per la [[Mediterrània]] i, per tant, el seu clima és el [[clima mediterrani|mediterrani]] que, com més s'endinsa cap a l'interior, menys suau és.

Al territori no hi existeix el mateix tipus de clima mediterrani, sinó que hom troba el clima de la plana litoral septentrional, el clima de la plana litoral plujosa, clima semiàrid litoral, clima de la franja de transició, clima de les muntanyes del nord-est, clima de la façana plujosa del massís d'Alcoi, clima continental del vessant sec del massís d'Alcoi, i clima del sector central occidental.<ref>{{ref-llibre |cognom=Pérez Cueva |nom=Alejandro J. |títol=Atlas Climàtic de la Comunitat Valenciana (1961-1990) |editorial=Conselleria d'Obres Publiques, Urbanisme i Transports |any=1994 |isbn=978-84-482-0309-2}}</ref>

El clima de la plana litoral septentrional s'estén per tot el litoral nord i centre del territori, amb uns hiverns no gaire freds a causa de l'acció suavitzadora que la mar fa en la temperatura, i amb uns estius prou secs i calorosos; les precipitacions es concentren a la primavera, i també a la tardor, però amb riscos de gota freda. Les localitats més representatives que es troben amb este clima poden ser Alzira, Castelló, Gandia, Torrent, Sagunt i València.

El clima Continental és un clima de transició entre el mediterrani el continental, propi de l'interior de la [[península Ibèrica]]. Els hiverns són freds, els estius són més càlids que en el clima mediterrani típic i les precipitacions escassegen, però estan més ben distribuïdes al llarg de l'any, i en forma de neu a l'hivern. Localitats: Requena, Villena, Alcoi, Ibi.

El clima Sec té lloc des de la Marina Alta cap al Baix Segura, amb unes temperatures força càlides a l'estiu, i uns hiverns suaus, i les precipitacions hi escassegen força. Com més al sud, més àrid és el clima amb uns hiverns encara més suaus, amb uns estius força llargs, secs i calorosos. Les precipitacions hi tenen lloc de manera ocasional en les estacions de transició, és a dir, tardor i primavera. Localitats representatives: Alacant, Benidorm, Elx, Oriola i Torrevella.

El clima de muntanya té lloc a les zones més altes del territori, vorejant l'àrea del Mediterrani continental. El clima de muntanya es regix per l'altitud, factor que influïx en la temperatura i les precipitacions, que sovint són més abundants i en forma de neu a l'hivern. Localitats: Racó d'Ademús, Morella.

=== Hidrografia ===
Només trobem dos grans rius: el [[Riu Segura|Segura]] i el [[Xúquer]], ambdós [[al·lòcton]]s, com també ho són el [[Riu Millars|Millars]] i el [[Túria]].

El Xúquer, amb 497 km,<ref name="INE2">Institut Valencià d'Estadística. pàg.7</ref> naix a [[Ojuelos de Valdeminguete]] ([[Província de Conca|Conca]]), per desembocar a Cullera. En canvi, el Segura, amb 325 km,<ref name="INE2"/> naix a [[Fuente Segura]] ([[Jaén]]) i finalitza el recorregut a [[Guardamar del Segura]]. Pel que fa al Millars, naix a la [[serra de Gúdar]] ([[Terol]]), i el Túria a [[Muela de San Juan]], a [[Albarrasí]] ([[Terol]]). Exceptuant-ne el [[Riu Segura|Segura]], que naix a les Serralades Bètiques, la resta dels al·lòctons naixen a la serralada ibèrica.<ref name=enc>{{ref-web |url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/el-pais-valencia-0 |consulta=19 desembre 2022 |títol=El clima i la hidrografia |obra=El País Valencià |editor=Enciclopèdia.cat}}</ref>

D'altra banda, els autòctons es caracteritzen per ser rius curts, que naixen a les serres properes a la costa i, per tant, tenen un gran pendent. Al nord, hi ha el [[riu Sénia]], limítrof amb [[Catalunya]], el [[Riu Cérvol|Cérvol]], el [[Riu Cervera|Cervera]] i el [[Riu Palància|Palància]]. Al sud, el riu [[Serpis]], també anomenat ''riu d'[[Alcoi]]'', el [[Xaló-Gorgos]], [[l'Algar]], el [[riu de la Vila]], el [[riu Montnegre|Montnegre]], la [[rambla de les Ovelles]] i el [[Vinalopó]]<ref name=enc/>

Estos rius es caracteritzen per tindre un cabal irregular, amb crescudes de tardor temudes i que provoquen inundacions en les seues valls, de nord a sud: la Plana, l'Horta, la Ribera i el Baix Segura. També cal dir que pateixen un intensiu aprofitament hídric mitjançant preses per al consum humà, industrial, turístic i agrícola, i són el fonament dels pròspers regadius valencians.<ref>{{ref-web |url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/el-pais-valencia-0 |consulta=19 desembre 2022 |títol=Estructura agrària |obra=El País Valencià |editor=Enciclopèdia.cat}}</ref>

== Parcs naturals ==
{{article principal|Parcs naturals del País Valencià}}
La [[Generalitat valenciana|Generalitat]], amb la Llei 11/94, de [[27 de desembre]], sobre [[Espais Naturals Protegits del País Valencià|Espais Naturals]],<ref>[http://www.cth.gva.es/comunes_asp/documentos/legislacion/val/00101000014901.html Llei 11/94 de 27 de desembre sobre Espais Naturals Protegits]</ref> estableix la categoria de [[parc natural]] i els defineix com a àrees naturals poc transformades per l'acció humana, la conservació dels quals mereix una atenció preferent per part de la [[Generalitat Valenciana]], que concedeix aquesta figura legal, i es consideren adequats per a la integració en xarxes estatals o internacionals d'espais protegits. Els parcs naturals són àrees naturals representatives pels seus ecosistemes o la singularitat de la [[flora]], de la [[fauna]] o de les formacions geomorfològiques, o bé per la bellesa del paisatges, i contenen uns valors ecològics, educatius, culturals o estètics.

Les activitats a realitzar-hi s'orientaran cap als usos tradicionals [[agricultura|agrícoles]], [[ramaderia|ramaders]] i [[silvicultura|silvícoles]], i a l'aprofitament de les produccions compatibles amb les finalitats que van motivar-ne la declaració, així com a la visita i gaudi amb les limitacions necessàries per a garantir la protecció i les activitats pròpies de la gestió de l'espai protegit.

{{Parcs Naturals del País Valencià}}

== Política i Govern ==
[[Fitxer:Façana de Les Corts del País Valencià.jpg|miniatura|Palau dels Borja, seu de les Corts]]
:''Article principal: [[Política i govern del País Valencià]]''

El País Valencià, en reconeixement de la seua identitat com a nacionalitat històrica de l'Estat espanyol, provenint de l'històric [[Regne de València]], accedí al seu autogovern i es constituí en comunitat autònoma amb el nom oficial de Comunitat Valenciana, amb la promulgació del seu primer [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] el 1982.<ref>[http://www.docv.gva.es/datos/2006/04/11/pdf/2006_4177.pdf «LLEI ORGÀNICA 1/2006, de 10 d'abril, de Reforma de la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. [2006/4177]»], ''[[Butlletí Oficial de l'Estat]],''11 d'abril de 2006, pàgines 13339 ss.</ref>

Totes les institucions de govern de la Comunitat Valenciana constitueixen la [[Generalitat Valenciana]]. Estes institucions són: 
* les [[Corts Valencianes]]: l'òrgan legislatiu de la comunitat integrat per un mínim de noranta-nou diputats electes per sufragi universal segons la [[representació proporcional]], per un període de quatre anys;
* la [[Presidència de la Generalitat Valenciana|Presidència]], encapçalada pel [[President de la Generalitat Valenciana|president de la Generalitat]], electe per les Corts;
* el [[Consell de la Generalitat Valenciana|Consell]]: l'òrgan col·legiat de govern amb [[potestat executiva]] i reglamentària. Està integrat pel president i pels membres designats per ell.

Les altres institucions de la Generalitat són: el [[Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana|síndic de Greuges]], la [[Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana|Sindicatura de Comptes]], el [[Consell Valencià de Cultura]], l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], el [[Consell Jurídic i Consultiu]] i el [[Comité Econòmic i Social]].<ref>{{ref-web |url=https://www.gva.es/va/web/la-generalitat/inicio/la_administracion_valenciana/lav_instituciones |consulta=19 desembre 2022 |títol=La Generalitat: Institucions}}</ref>

== Economia ==
{{article principal|Economia del País Valencià}}
En l'any [[2002]] el País Valencià va generar el 10,5% del [[PIB]] estatal, baixant fins al 9,30% en [[2021]],<ref>{{ref-web |url=https://economia3.com/2021/09/16/460061-mas-de-la-mitad-del-producto-interior-bruto-de-espana-se-genera-en-tan-solo-tres-comunidades-autonomas/ |consulta=19 desembre 2022 |títol=Tres autonomías generan más de la mitad del PIB de España. ¿Cuáles son? |editor=Economia3 |autor=Pablo Barroso i Borja Ramírez |data=26/09/2022 |llengua=castellà}}</ref> creava en 2002 el 12% de les [[exportació|exportacions]] espanyoles i el 9,78% del valor afegit brut industrial estatal, i el seu [[estoc]] de capital representava l'any [[2000]] el 10,4% del total estatal. L'any [[2003]] el deute públic de la Generalitat Valenciana va superar el 10,5% del PIB valencià i aquesta dada va pujar en 2021 fins al 47,80%, quan la taxa d'[[atur]] es va situar en el 13,5%.<ref name=expansion>{{ref-web |url=https://datosmacro.expansion.com/ccaa/valencia |consulta=19 desembre 2022 |títol=Comunidad Valenciana |editor=Expansion |data=2022}}</ref> En 2006 el [[PIB]] va arribar 20.000 milions d'euros, i fins al 2020 s'ha mantingut al voltant d'aquesta xifra,<ref>{{ref-web |url=https://datosmacro.expansion.com/pib/espana-comunidades-autonomas/valencia |consulta=19 desembre 2022 |títol=Comunidad Valenciana: El PIB descendió un 10,1% |editor=Expansion |llengua=castellà}}</ref> amb un PIB per càpita en 2019 de 23.206 euros.<ref>{{ref-web |cognom=Enguix |nom=Salvador |url=https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20201217/6130799/valencianos-cola-pib-renta-espana-infrafinanciacion.html |consulta=19 desembre 2022 |títol=La Vanguardia |data=17/12/2020 |llengua=castellà}}</ref> Amb dades de 2021, per sectors, el principal és el sector serveis, que representa el 72,15% del PIB de la Comunitat, seguit per la indústria, amb el 18,77, després la construcció amb el 6,98 i tanca el sector agrícola amb el 2,09%.<ref>{{ref-llibre |títol=Informe del Mercado de Trabajo de Valencia Datos 2021 |pàgines=19 |editorial=Servivio Público de Empreo Estatal |any=2021 |llengua=castellà}}</ref>

El seu sector industrial és considerable pels seus nivells de productivitat elevats, i perquè es tracta d'uns sectors més intensius en la creació de valor afegit i de riquesa que l'agricultura, el turisme o la construcció. Així, en l'any 2003 el 21% del PIB valencià va ser generat per una indústria que produïa per valor de 36.730 milions d'euros, i donava feina a 347.861 persones. El model [[empresa]]rial valencià característic és la PIME, principalment de caràcter familiar, si bé hi ha algunes multinacionals. Malgrat la greu crisi econòmica entre [[1973]] i [[1985]], és la segona autonomia exportadora de l'Estat, i el volum de les exportacions arribà als 16.910 milions d'[[euro]]s l'any 2005.<ref name="Cambra">{{ref-web |url=http://www.camaravalencia.com/misiones/ReinoUnido2007/la_comunidad_valenciana_links.htm |títol=La Comunidad Valenciana |editor=[[Cambra de Comerç de València]] |consulta=2008-09-09 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090602131014/http://www.camaravalencia.com/misiones/ReinoUnido2007/la_comunidad_valenciana_links.htm |arxiudata=2009-06-02 }}</ref>

== Demografia ==
 {{article principal|Demografia del País Valencià}}
[[Fitxer:Densitat de població del País Valencia (2004).png|miniatura|Densitat de població dels municipis valencians]]

La població empadronada estimada per l'[[INE]] a data d'1 de gener del 2013 és de 5.104.365.<ref>{{ref-web |url=http://www.laveupv.com/noticia/1954/el-pais-valencia-perd-habitants-per-primera-vegada-des-de-1996 |títol=El País Valencià perd habitants per primera vegada des de 1996|editor=La Veu del País Valencià|data=22/04/2013}}</ref>

La demografia del País Valencià tradicionalment es concentrava en localitats i zones de conreu a la vora dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Riu Segura|Segura]], [[Vinalopó]]), així com en poblacions importants costaneres amb [[port]]s, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants es troben a l'àrea metropolitana de València, el corredor entre [[València]] i [[Castelló de la Plana]], i el corredor entre [[Elx]] i [[Alacant]].<ref>{{ref-llibre |títol=Atles escolar del País Valencià |pàgines=42 |editorial=Universitat de València |any=1997 |isbn=9788437029108 |url=https://books.google.es/books?id=7FccMVAdc_sC&pg=PA37&dq=rius+pais+valenci%C3%A0+serralada+iberica&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwih8t2Q44H4AhXgg84BHZMOAjMQ6AF6BAgHEAI#v=onepage&q=rius%20pais%20valenci%C3%A0%20serralada%20iberica&f=false}}</ref>

D'aquesta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques i la possibilitat de l'agricultura de regadiu, es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les comarques centrals i del sud i menor en les comarques del nord i de l'interior. També afectà la demografia (i és potser l'excepció a la distribució esmentada) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el {{segle|XX}}, en ciutats no costaneres com ara [[Alcoi]], [[Elda]], [[Novelda]], [[Ontinyent]], [[Petrer]], [[Villena]] i la [[La Vall d'Uixó|Vall d'Uixó]].<ref>{{ref-web |url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/el-pais-valencia-0 |consulta=19 desembre 2022 |títol=La geografia humana |obra=El País Valencià |editor=Enciclopèdia.cat}}</ref>

En els darrers anys, s'ha accentuat la concentració en les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (destacant-ne [[Torrent (Horta Oest)|Torrent]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Sant Vicent del Raspeig]], etc.) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaners. Així, poblacions tradicionalment menudes (com ara [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt remarcable (encara més remarcable durant les estacions càlides de l'any) degut fonamentalment a les migracions generades pel [[turisme]].<ref>{{ref-web |cognom=Giménez |nom=Miguel |url=https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/alacant/torrevella-canvia-model-i-aposta-ara-pels-gratacels-vol-benidorm_1_7886984.html |consulta=28 maig 2022 |títol=Torrevella canvia de model i aposta ara pels gratacels... Vol ser Benidorm? |editor=El Diario |data=2 maig 2021}}</ref>

Podríem dir, per tant, que la demografia del País Valencià hui dia és ja clarament majoritàriament urbana, amb gran influència de migracions degudes al turisme i migracions estacionals de segona residència, i amb una clara tendència cap a les poblacions costaneres.<br /><br />
{|class="wikitable" border=1 align="center" style="background-color:navajowhite; "
|style="text-align:center; "|'''Poblacions amb més de 50.000 habitants'''
{|style="text-align:right;background-color:#FFF0D9; "
|-
|style="text-align:left;"| '''País Valencià''' 5.104.365 habitants 
{|border="0" width=100% frame=void cellpadding="2" cellspacing="0" style="padding:5px;text-align:right;"
|- style="text-align:center;"
| 
| style="border-top:1px solid black; border-left:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Fitxer:Escut de València.svg|30px]]
| style="border-top:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Fitxer:Escut d'Alacant 02.svg|30px]]
| style="border-top:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Fitxer:Escut d'Elx.svg|26px]]
| style="border-top:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Fitxer:Escut de Castelló ornamentat-2.svg|30px]]
| style="border-top:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Fitxer:Escut de Torrevella (2001).svg|19px]]
| style="border-top:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Fitxer:Escut d'Oriola.svg|35px]]
| style="border-top:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Fitxer:Escut de Torrent (l'Horta Oest).svg|20px]]
| style="border-top:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Fitxer:Escut de Gandia.svg|20px]]
| style="border-top:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Fitxer:Escut de Paterna.svg|24px]]
| style="border-top:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Fitxer:Escut de Benidorm.svg|27px]]
| style="border-top:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Fitxer:Escut de Sagunt.svg|20px]]
| style="border-top:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Fitxer:Escut d'Alcoi.svg|26px]]
| style="border-top:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Fitxer:Escut de Sant Vicent del Raspeig (truncat).svg|18px]]
| style="border-top:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Fitxer:Escut d'Elda.svg|27px]]
| style="border-top:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Fitxer:Escut de Vila-real.svg|30px]]
|-style="text-align:center;"
|''Localitat''
| style="border-bottom:1px solid black; border-left:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[València]]
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Alacant]]
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Elx]]
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Castelló de la Plana|Castelló]]
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Torrevella]]
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Torrent (Horta Oest)|Torrent]]
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Oriola]]
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Gandia]]
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Paterna]]
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Benidorm]]
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Sagunt]]
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Alcoi]]
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Sant Vicent del Raspeig|Sant Vicent<br />del Raspeig]]
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Elda]]
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | [[Vila-real]]
|- style="text-align:center; border:1px solid black;"
|''Població''
| style="border-bottom:1px solid black; border-left:1px solid black; border-right:1px solid black;" | 800.215
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | 337.482
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | 234.765
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | 174.264
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | 84.667
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | 83.962
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | 78.505
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | 75.798
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | 71.035
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | 70.450
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | 67.173
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | 59.354
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | 58.978
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | 52.813
| style="border-bottom:1px solid black; border-right:1px solid black;" | 51.293
|}
|-
|}
|-
|{{mida|1=''Font: [[INE|Institut Nacional d'Estadística espanyol]], [[2020]].''}}
|}

{{Municipis més petits del País Valencià|expanded}}

== Diada nacional ==
{{article principal|Diada Nacional del País Valencià}}
* [[9 d'octubre]]: es commemora l'entrada de [[Jaume I]] a la ciutat de [[València]] l'any [[1238]].
* [[25 d'abril]]: aniversari de la derrota dels [[Maulets (història)|maulets]] a la [[Batalla d'Almansa]], que suposà la victòria de [[Felip V d'Espanya]] i la derogació dels furs atorgats pel rei Jaume I. Aquesta commemoració té un caire polític, cultural i cívic, tot i que oficialment només és el dia de les [[Corts Valencianes]].<ref>{{ref-web |url=http://www.cortsvalencianes.es/cs/Satellite/Layout/Page/1268673509363/Detalle.html?lang=ca_VA&p=1268673498382&param5=Articulo_C&param6=1286298874466|títol=Discurso del President de les Corts amb motiu del 25 d'abril, Dia de les Corts|llengua=castellà|editor=Corts Valencianes|data=25/04/2012}}</ref>

== Salut ==
El 2018 l'Observatori del Càncer avisà que quasi la meitat de la ciutadania valenciana tenia sobrepès, superant la mitjana estatal.<ref>{{ref-notícia|títol=Quasi la meitat de la ciutadania valenciana pateix sobrepés|publicació=À Punt|url=https://www.apuntmedia.es/va/Not%C3%ADcies/Societat/quasi-la-meitat-dels-valencians-pateixen-sobrepes|consulta=19 abril 2018|data=18-4-2018}}</ref>

== Cultura i tradicions ==
{{article principal|Símbols valencians}}
[[Fitxer:Joc de pilota, de Josep Bru i Albinyana.jpg|miniatura|''Joc de pilota'', de [[Josep Bru i Albinyana]]]]
[[Fitxer:2. Tir i arrossegament. Benifaió (País Valencià). 04-04-49.jpg|miniatura|[[Tir i arrossegament]], [[Benifaió]]. 04-04-49]]
Els trets culturals valencians són clarament [[Mar Mediterrània|mediterranis]], per raons geogràfiques i històriques, amb influències de tots els pobles que han intervingut en la seua història. La [[catolicisme|religió catòlica]], encara majoritària entre els creients, ha marcat també molts trets de comportament individual i col·lectiu.

Si bé moltes tradicions ancestrals poden tindre un origen [[Imperi Romà|romà]] (com ara el culte al foc) de manera similar a altres indrets de la Mediterrània, així com la [[dieta]], també hi existeixen importants influències [[Sarraí|àrabs]] en la cultura, especialment en la [[gastronomia]].

De la [[reconquesta|conquesta feudal]], encara hui són visibles les diferències culturals entre els pobles de repoblament català, els pobles de repoblament aragonés (anomenats col·loquialment [[comarques xurres|''xurros'']]) i els pobles provinents de [[Castella]] (com ara, la comarca de la [[Plana d'Utiel]] i el senyoriu de [[Villena]]).

Entre les tradicions culturals podem citar-ne:
* esports fortament arrelats al País Valencià, com ara el [[tir i arrossegament]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=País|nom=Ediciones El|article=Deportes autóctonos en Valencia|publicació=El País|llengua=es|url=https://elpais.com/diario/1982/05/30/deportes/391557602_850215.html|data=1982-05-30|lloc=Madrid|issn=1134-6582}}</ref> o, fins i tot, distintius: la [[pilota valenciana]];<ref>{{Ref-web|url=http://pilotadidactica.com/modalitats/|títol=Modalitats de la Pilota|editor=Pilota Didàctica.com}}</ref>
* aficions amb molta tradició, com ara la [[colombicultura]];
* jocs de cartes amb tota una cultura i vocabulari al seu voltant, com ara el [[joc del truc]];
* l'existència d'un conreu molt estès de la [[música]] en totes les capes socials, generalment al voltant de les [[banda de música|bandes de música]] i les [[Llista de societats musicals del País Valencià|societats musicals del País Valencià]];
* l'ús del [[tabal]]et i [[dolçaina]] com a instruments musicals per a amenitzar qualsevol ocasió al carrer;
* la preservació, encara viva, de cants tradicionals, com les [[Cant d'albades|albades]]; balls públics, com les [[danses]] o els balls plans; i [[Ball tradicional valencià|balls tradicionals]], com la [[jota]];<ref>{{Ref-llibre|cognom = Crivillé i Bargalló|nom = Josep|títol=Historia de la música española. 7. El folklore musical|url = http://www.alianzaeditorial.es/cgigeneral/newFichaProducto.pl?obrcod=915527&id_sello_editorial_web=34&id_sello_VisualizarDatos=34|llengua = castellà|pàgines = 210|isbn = 978-84-206-6487-3}}</ref>
* la [[indumentària tradicional]], recuperada ocasionalment per a balls tradicionals i actes festius;
* les festes, amb una gran importància del foc (falles i fogueres), la llum (gaiates), la [[pirotècnia]], la vestimenta i la música (vegeu més avall);
* la gastronomia, amb gran varietat d'[[arròs|arrossos]] i dolços (vegeu més avall).<ref name = JMD>Vegeu entre d'altres: J. Martí Dominguez, ''Els Nostres Menjar,'' (Col·lecció temática valenciana), València, Ed. Vicent García, 1978, 445 pàgines, versió en línia editada per Vincent Baldovi [http://www.uv.es/baldovi/cuina/ ''La Cuina Valenciana''], Web de la Universitat de València [Consulta 16 d'octubre de 2013]</ref>

=== Esports ===
[[Fitxer:Pilota de llargues a Sant Joan d'Alacant 3.jpg|miniatura|Partida de ''llargues'' en un carrer de [[Sant Joan d'Alacant]] ]]

L'esport tradicional per antonomàsia és el joc de la ''[[pilota valenciana]]'', fins a tal punt que hi ha [[Llista de pilotaris valencians|jugadors]] professionals i una selecció valenciana de pilota que participa en les competicions internacionals més importants. Aquest esport es practica en més de huit modalitats distintes, bé al carrer o bé en un [[trinquet (esport)|trinquet]]. Durant les partides, és típic que el públic es trobe gairebé envaint l'espai de joc, i un o dos [[marxador]]s arrepleguen les apostes que fan per l'equip de "blaus" o de "rojos", els únics colors utilitzats en la indumentària dels pilotaires, juntament amb el blanc, del qual solen ser els pantalons i les espardenyes. La pràctica i el coneixement d'aquest esport està augmentant des que se'n retransmeten partides per [[RTVV|TV]] i els nous instituts d'educació mitjana han de tindre pistes de joc adients.<ref name="fedpival">''[http://www.fedpival.es/val/historia.php Història]'' al web de la [[Federació de Pilota Valenciana]]</ref>

Un altre dels esports més característics és la [[colombicultura]], o els coloms esportius, que es començà a practicar especialment a partir de la [[dècada de 1920]]. També és tradicional el joc de la [[petanca]].

L'esport més popular, com a quasi tot el planeta, és el [[futbol]]. Al País Valencià, existeixen equips importants de futbol, principalment el [[València CF]], [[Vila-real CF]], [[Llevant UE]] (el més antic, fundat el [[1909]]), [[Elx CF]], [[Hércules CF]], [[Castelló CF]] i el [[CE Alcoià]]. Un altre dels esports olímpics en què es destaca és el [[bàsquet]], amb els equips [[València Bàsquet]] i [[Etosa Alacant]]. L'esport olímpic més important dels equips femenins és l'[[handbol]], en què es van recollir importants i nombrosos títols, amb equips ara desapareguts com el [[Balonmano Mar Sagunto]] o [[Club Balonmano Calpisa]].<ref>{{ref-web |url=https://www.mundodeportivo.com/balonmano/20200419/48613371356/se-cumplen-40-anos-de-la-historica-recopa-del-extraordinario-calpisa.html |consulta=28 maig 2022 |títol=Se cumplen 40 años de la histórica Recopa del extraordinario Calpisa |editor=El Mundo Deportivo |data=19/04/2020 |llengua=castellà}}</ref>

El País Valencià disposa també del famós [[Circuit Ricardo Tormo|circuit de Xest]], de 4.005 metres de recorregut, on es disputa el [[GP de la Comunitat Valenciana|Gran Premi de la Comunitat Valenciana]] en les disciplines de [[motociclisme]] [[MotoGP]] i [[Campionat del Món de Superbike|Superbike]] en l'última jornada del [[Campionat del Món de Motociclisme de velocitat|Campionat del Món de motociclisme]].<ref name="CircuitValencià"/> Este circuit fou inaugurat el [[19 de setembre]] del 1999 i fou anomenat el circuit [[Ricardo Tormo]], en homenatge pòstum al pilot valencià.<ref>{{ref-web 
| url = http://www.anuaris.cat/continguts/cronologia.php?id=11333| títol = Esports| consulta=2008-09-8| editor= L'Anuari 2000| data = [[19 de setembre]] de 1999
}}</ref> El circuit consta de 65.000 seients i un aforament aproximat de 120.000 persones.<ref name="CircuitValencià">{{ref-web |url=http://www.circuitvalencia.com/historia.html|títol=Història del Circuit, un Circuit dins d'un Estadi|editor=Circuit Valencià |consulta=2008-09-8}}</ref>

L'any [[2008]], es començà a celebrar el [[Gran Premi d'Europa]] en el [[Circuit Urbà de València]] curses de la [[Fórmula 1]], [[GP 2]], [[Fórmula 3]], [[Fórmula BMW]] i [[Porsche Mobil 1 Supercup]].<ref name="Avui2">{{ref-web |url= http://www.avui.cat/article/mon_politica/967/camps/compleix/la/seva/promesa/electoral.html|títol= Ecclestone diu ara que la F-1 de València no depèn de la continuïtat de Camps|editor=''[[Avui]]'' |data= [[12 de maig]] de 2007|consulta=2008-09-7}}</ref><ref>{{ref-web | url = http://www.valenciastreetcircuit.com/horaris.html| títol = Horari provisional del Gran Premi Telefónica d'Europa 2008| consulta=2008-09-7| editor= WEB OFICIAL Valencia Street Circuit| data = [[7 de setembre]] de [[2008]]}}</ref> Este circuit consta de 5.473,5 [[metres]] de recorregut i d'un aforament superior als 110.000 espectadors repartits entre les 23 graderies del [[circuit automobilístic|circuit]].<ref>{{ref-web 
| url = http://www.valenciastreetcircuit.com/mapa_val.html| títol = Descripció del traçat i recorregut del circuit de Formula 1 per l'entorn del Port de València| consulta=2008-09-7| editor= WEB OFICIAL Valencia Street Circuit| data = [[7 de setembre]] de [[2008]]
}}</ref><ref name="F1">{{ref-web |url= http://www.valenciastreetcircuit.com/noticia-86-Posada-a-punt-del-Valencia-Street-Circuit-VAL.html|títol= Posada a punt del Valencia Street Circuit |editor= WEB OFICIAL Valencia Street Circuit |data= [[16 d'agost]] de [[2008]]|consulta=2008-09-7}}</ref> Este gran premi havia de suposar un impacte econòmic al voltant del 70 milions d'euros anuals,<ref name="Avui1">{{ref-web |url=http://www.avui.cat/article/esports/1723/valencia/entra/la/f.html |títol=Camps compleix la seva 'promesa electoral' |editor=''[[Avui]]''|data=[[1 de juny]] 2007 |consulta=2008-09-7}}</ref> però quedà en desús a partir del [[2013]],<ref>{{Ref-web|títol=El circuito urbano de Valencia se desmorona a la espera de que se decida el futuro de la F1|url=http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/99924/el-circuito-urbano-de-valencia-se-desmorona-a-la-espera-de-que-se-decida-el-futuro-de-la-f1.html|consulta=2020-11-25|data=20/08/2013}}</ref> i foren [[Subhasta|subhastades]] algunes infraestructures el [[2017]].<ref>{{Ref-publicació|article=Salen a subasta los boxes y otros activos de la F-1 en Valencia|url=https://elpais.com/ccaa/2017/09/18/valencia/1505744710_026604.html|publicació=El País|data=2017-09-18|lloc=Madrid|issn=1134-6582|llengua=es|nom=Cristina|cognom=Vázquez}}</ref>

=== Festes<ref>[http://www.festes.org/municipis/valencia/ «País Valencià»], Festes.org, [Consulta 16 d'octubre de 2013]</ref> ===
[[Fitxer:Moros y cristianos.jpg|miniatura|[[Moros i Cristians|Moros i cristians]] en les festes de [[Callosa d'en Sarrià]]]]

* En tot el país: festes de [[Setmana Santa]] i [[Pasqua de Resurrecció|Pasqua]], temps que és tradicional per empinar el catxerulo (volar l'[[milotxa|estel]]) i menjar-se la [[Mona de Pasqua|mona]].
* [[Falla valenciana|Les Falles]] a la [[diada de Sant Josep]], el [[19 de març]] (sobretot a les comarques que envolten la capital).
* [[La Magdalena]], a [[Castelló de la Plana]].
* [[Festes de moros i cristians]]: d'[[Alcoi]], a la [[Vall d'Albaida]], a [[la Vila Joiosa]] (el desembarcament), el [[Comtat (País Valencià)|Comtat]], les [[comarques del País Valencià|comarques]] del [[Vinalopó]], etc.
* [[Fogueres d'Alacant|Fogueres de Sant Joan]], a [[Alacant]].
* El [[Misteri d'Elx]].
* La [[mocadorada]], a la ciutat de [[València]] i rodalia, que té lloc cada [[9 d'octubre]], dia de Sant Donís i diada del País Valencià.
* Les [[Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí]], amb multitud de balls, com la [[muixeranga]], els tornejants, el bolero, etc.
* Festes i representacions en molts pobles i ciutats, en honor a [[sant Vicent Ferrer]], patró del País Valencià.

=== Gastronomia<ref name = JMD/> ===
[[Fitxer:01_Paella_Valenciana_original.jpg|miniatura|Una paella valenciana, amb conill, pollastre i garrofó]]
{{article principal|Cuina del País Valencià}}

La gastronomia del País Valencià és marcada per la geografia del país. Així doncs, a la costa destaquen les coques i plats d'arròs, i s'empra preferentment els cereals —l'arròs, dacsa, blat—, llegums, fruites —raïm, taronja— i les hortalisses, mentre que a l'interior destaquen gaspatxos i ollades i l'ús d'embotit, nous i ametlles, bolets i caça. Tant les aportacions dels [[grècia|grecs]] —l'ametlla, el vi— i dels [[Imperi Romà|romans]] —l'orxata, l'oli d'oliva— com les dels [[Al-Andalús|musulmans]] —torró, bunyol, arnadí i altres dolços— i els repobladors cristians —sobrassada, coques, esgarrat, espencat— hi són destacables.

* Begudes: [[mistela]], [[cafè-licor|cafèlicor]], [[herbero]], [[aigua de València]], [[aiguardent]], [[absenta]], [[casalla|cassalla]], [[orxata]], [[barrejat]], [[vi del País Valencià]].

* Plats
** Arrossos: [[arròs a la paella]], [[arròs a banda]], [[arròs i costra|arròs i crosta]], [[arròs al forn]], [[arròs amb fesols i naps]], [[arròs negre]], [[arròs a la pedrada]], [[arròs caldós]], [[arrossejat]].
** Altres: ''[[fideuà]]'', ''[[putxero]]'' (olla), [[esgarrat]], [[espencat]] o escalivada, [[albergínies farcides]], [[all i pebre]], [[coca (pastís)|coques]] —entre estes, la [[coca de mullador]], les [[coques de dacsa]], la [[coca de tonyina]], la [[coca de Fira|coca de fira]] i la [[coca de xulla]]—, [[bollit|bullit]], [[sang amb ceba]], [[gaspatxo]].

* Postres i piscolabis
** Dolç: [[arnadí]], [[Bunyol (gastronomia)|bunyols]] de carabassa, [[coca de llauna]], [[coca de sucre]], [[delícies d'Elx]], [[panellet]]s, [[pastissets d'ametlla]] o de moniato, [[torró]], [[Almojàbenes|almoixàvenes o monjòvenes]], [[carabassa al forn]], [[carabassat]], [[casca (dolç)|casca]], [[arrop i tallaetes|arrop i ''tallaetes'']], [[Mona de Pasqua|mona]], [[flaó]], [[fartons]], [[coca celestial]], [[Tonya|tonya o pa socarrat]], [[pestinyos]].
** Salat: [[rosquilletes]], [[pastissets de bleda]].

* Altres: [[allioli]], [[mullador]], [[embotit]], incloent-hi [[sobrassada]] de la Marina.

== Llocs d'interés ==
Entre els llocs d'interés turístic o cultural, figuren els parcs naturals ja esmentats, i també:<ref>''Guide Vert Espagne côté Est: Valence Murcie Baléares, {{fr}}'' Dourdan, Michelin, 2013, 349 pàgines, {{ISBN|978-2067181076}}</ref>
[[Fitxer:Penyagolosa1.jpg|miniatura|Penyagolosa]]
* La [[Parc Natural del Penyagolosa|Penyagolosa]], el [[massís del Montgó|Montgó]], l'[[Serra d'Aitana|Aitana]] i els [[Ports de Beseit|Ports]] tenen una importància gairebé mítica en el folklore local com a llocs de pelegrinatge i excursionisme.
* Monestirs i esglésies d'interès inclouen el [[monestir de Santa Faç]], [[Santa Maria de la Valldigna]], [[Monestir de Santa Maria del Puig|Santa Maria del Puig]], [[Sant Joan de Penyagolosa]], [[Reial Convent de Santa Maria de Benifassà|Santa Maria de Benifassà]], la [[Cartoixa de Porta Coeli]], [[Santa Maria de Morella]], la [[catedral de València]], les esglésies de [[Església de Sant Joan de l'Hospital|Sant Joan de l'Hospital]] i [[Sant Joan del Mercat]], ambdues de la capital, i la de [[Església de Sant Bertomeu (Xàbia)|Sant Bertomeu]] a Xàbia.
* La [[Ciutat Vella de València]] té un alt valor cultural i arquitectònic, però també són d'interés general pels seus nuclis antics les poblacions de [[Morella]], [[Vilafranca (Ports)|Vilafranca]], [[Peníscola]], [[Sant Mateu (Baix Maestrat)|Sant Mateu]] i el pobles dels [[Ports]] i el [[Maestrat (País Valencià)|Maestrat]]; [[Vilafamés]] i [[Cabanes (Plana Alta)|Cabanes]] a la Plana, al centre, [[Xàtiva]] i [[Alzira]]; a l'Alt Palància, [[Sogorb]], [[Xèrica]] i [[Navaixes]]; a l'oest, [[Llíria]], [[Requena]], [[Cortes de Pallars]] i [[Alpont]], a més d'[[Ademús]] i els pobles del Racó; [[Dénia]], [[Teulada (Marina Alta)|Teulada]], [[Benissa]] i [[Xàbia]] a la Marina Alta; [[la Vila Joiosa]], [[Altea]] i [[Polop]] entre altres pobles de la Marina Baixa; i al sud, [[Elx]], [[Alacant]], [[Biar]] i [[Alcoi]].
* Cal destacar llocs d'importància històrica com [[Gandia]] i el seu [[Palau Ducal de Gandia|palau Ducal]], [[Sagunt]] i el seu [[castell de Sagunt|castell]] i [[teatre romà de Sagunt|teatre]] romans, poblats ibers com la [[Bastida de les Alcusses]] a [[Moixent]] i el [[Puntal del Llop]] d'[[Olocau]], entre d'altres, i pel seu paper en la història de la conquesta, el [[Camp de Mirra]] i [[El Puig de Santa Maria|el Puig]].
* Durant les festes, és destacable qualsevol població valenciana, si bé sobreïxen València i les seues [[Falles]], Alacant i les seues [[Foguera|Fogueres]], i Alcoi i els seus [[Moros i Cristians d'Alcoi|Moros i cristians]].
* La comarca de la Marina, amb els seus paisatges mediterranis muntanyosos, acompanyats pel mar Mediterrani, per les cales i penya-segats de [[Xàbia]], o enclavaments muntanyosos com el [[penyal d'Ifac]] o el [[Puig Campana]].
* Entre els museus principals figuren la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]], el [[Centre Arqueològic de l'Almoina]], [[Institut Valencià d'Art Modern]], el [[Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries "Gonzàlez Martí"|Museu Nacional de Ceràmica]], l'[[Oceanogràfic]], el [[Museu de Belles Arts de València]] i el [[Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat]], tots a València, i també el [[Museu Arqueològic Provincial d'Alacant]] i l'[[Almodí de Xàtiva]].

== Referències ==
{{referències}}

== Vegeu també ==
{{Portal del País Valencià}}
* [[Senyera del País Valencià]]
* [[Llista d'escuts del País Valencià]]
* [[Símbols del País Valencià]]

== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|Viccionari=País Valencià}}
* [http://www.gva.es Generalitat Valenciana]
* [http://www.comunitatvalenciana.com Web oficial de Turisme]
* [http://www.ive.es Portal Valencià d'Estadística]
* [http://www.valencia.edu/~fjglez País Valencià, poble a poble, comarca a comarca], de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment

{{Reserva de la Biosfera dels Països Catalans}}
{{Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans}}
{{Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat als Països Catalans}}
{{Subdivisions dels Països Catalans}}
{{CCAA d'Espanya}}
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Pais Valencia}}
[[Categoria:País Valencià| ]]