Vés al contingut

Fort de la Guàrdia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m photo vue générale
m Bot elimina espais sobrants
 
(31 revisions intermèdies per 6 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula edifici
{{Castell
| nom = Fort Laguarda
| nom = Fort de la Guàrdia
| tipus_edifici = Fort d'època moderna, antic castell medieval
| imatge = Fort Lagarde - Vue générale.JPG
| imatge = Fort Lagarde - Vue générale.JPG
| peu = El Fort Laguarda
| peu = El Fort de la Guàrdia
| municipi = Prats de Molló
| documentat = Segles XI i XVII
| comarca = Vallespir
| localitzacio =
| coordenades = {{coord|42|24|26|N|2|28|53|E|region:FR_type:landmark|display=inline,title}}
| altitud =
| construccio =
| estil =
| documentat = segle XVII
| començament =
| acabament =
| arquitecte =
| arquitectes =
| llargaria =
| amplaria =
| alçària =
| material =
| img_alçat =
| img_planta =
| conservacio =
| ppcc = si
}}
}}
[[Fitxer:Ancienne tour à signaux médiévale.JPG|miniatura|esquerra|La torre medieval al cor de la fortalesa moderna]]
El '''Fort Laguarda''' és una ciutadella del [[segle XVII]] que domina la vila de [[Prats de Molló]], a la [[Catalunya Nord]], a només tretze quilòmetres de la frontera espanyola. A banda de vigilar la vila, el seu propòsit és de guaitar el [[Coll d'Ares (Pirineu)|coll d'Ares]], passatge natural a l'[[Estat Espanyol]].
El '''Fort de la Guàrdia''' és una ciutadella del {{segle|XVII|s}} que domina la vila de [[Prats de Molló]], a la [[Catalunya del Nord]].


Està situat<ref>[https://www.geoportail.gouv.fr/carte?c=2.4804963787911434,42.40681222057799&z=18&l0=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l1=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l2=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&permalink=yes El Fort de la Guàrdia en els ortofotomapes de l'IGN]</ref> a només 325 metres de la vila, uns 100 metres més amunt, cap al nord-est. És a només tretze quilòmetres de la frontera estatal. A banda de vigilar la vila, el seu propòsit era de guaitar el [[Coll d'Ares (Pirineu)|coll d'Ares]].
⚫
Capital de l'Alt [[Vallespir]], [[Prats de Molló]] esdevingué un important lloc estratègic després del [[1659]], data del [[Tractat dels Pirineus]] que donà l'antic [[Comtat de Rosselló]] a l'[[Estat Francès]]. La vila fou fortificada pel mariscal de [[Lluís XIV de França]], [[Sébastien Le Prestre]], qui també construí el fort Laguarda, sobremirant el lloc.


⚫
Capital de l'Alt [[Vallespir]], [[Prats de Molló]] esdevingué un important lloc estratègic després del [[1659]], data del [[Tractat dels Pirineus]], que donà l'antic [[Comtat de Rosselló]] a l'[[Estat Francès]]. La vila fou fortificada pel mariscal de [[Lluís XIV de França]], [[Sébastien Le Prestre]], qui també construí el Fort de la Guàrdia, sobremirant el lloc. Vauban construí el fort en el lloc on hi havia hagut la torre de guaita medieval, del {{segle|XIII}}, de la Guàrdia, que queda englobada en la nova construcció; la vella torre ocupa el lloc central de la fortificació moderna.
⚫
El Fort Laguarda es classificà com a monument històric francès el [[1925]].

La Torre de la Guàrdia està documentada des del 1307, i fou al voltant seu que es va bastir el Fort modern. És de planta circular, i la seva alçada arriba als 9 metres. El diàmetre interior és de 3,2 m al nivell del primer pis, amb un gruix de murs de 145 cm. Té dues estances interiors, cobertes amb cúpula. Tot i que ara disposa d'una porta d'entrada a ran de terra, l'original és a nivell del pis, és orientada al sud i està formada per un arc una mica rebaixat, format per lloses en forma de plec de llibre. En aquest primer pis hi ha una altra porta, cap al nord, que comunica amb l'edifici annex. Una escala oberta a l'interior del mur perimetral permet l'accés al pis superior.

⚫
El Fort de la Guàrdia fou classificat com a monument històric francès el [[1925]].

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre |cognom=Becat |nom=Joan |capítol=170 - Prats de Molló i la Presta |títol=Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló | editorial=Terra Nostra |lloc=Perpinyà |data=2015 |col·lecció=Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII |isbn=ISSN 1243-2032}}
* {{ref-llibre|cognom=Kotarba |nom=Jérôme |cognom2=Castellvi |nom2=Georges |cognom3=Mazière |nom3=Florent [directors] |títol=Les Pyrénées-Orientales 66 | editorial=Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme |lloc=París|data=2007 |col·lecció=Carte Archeologique de la Gaule |isbn=2-87754-200-5}}
* {{ref-llibre |cognom=Ponsich |nom=Pere |enllaçautor=Pere Ponsich i Rondes |cognom2=Bolòs i Masclans |nom2=Jordi |enllaçautor2=Jordi Bolòs i Masclans |capítol=Prats de Molló |títol= El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapert|enusès |editorial=Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona |data=1996 |col·lecció=Catalunya romànica, XXV |isbn=84-412-2514-1}}
* {{ref-llibre |cognom=Ponsich |nom=Pere |enllaçautor=Pere Ponsich i Rondes |cognom2=Lloret |nom2=Teresa |cognom3=Gual |nom3=Raimon |capítol=Prats de Molló |títol=Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya |editorial=Fundació Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona |data=1985 |col·lecció=Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15 |isbn=84-85194-60-8}}

== Referències ==
{{Referències}}


{{commonscat}}
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
{{Esborrany d'arquitectura}}
⚫
{{ORDENA:Prats Mollo, Fort Laguarda}}


⚫
{{ORDENA:Guardia, Fort de la}}
⚫
[[Categoria:Castells del Vallespir|Laguarda]]
[[Categoria:Fortificacions de Catalunya|Fort Laguarda]]
[[Categoria:Castells del Vallespir]]
⚫
[[Categoria:Castells romànics del Vallespir]]
⚫
[[Categoria:Edificis de Prats de Molló i la Presta]]
[[Categoria:Fortificacions de Catalunya]]
[[Categoria:Monuments històrics del Vallespir]]
[[Categoria:Monuments històrics del Vallespir]]
⚫
[[Categoria:Prats de Molló i la Presta|Fort Laguarda]]

Revisió de 21:40, 26 març 2022

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Fort de la Guàrdia
Imatge
El Fort de la Guàrdia
Dades
TipusFort d'època moderna, antic castell medieval
Primera menció escritaSegles XI i XVII
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPrats de Molló i la Presta (Vallespir) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 24′ 26″ N, 2° 28′ 53″ E / 42.4072°N,2.4814°E / 42.4072; 2.4814
Monument històric catalogat
Data15 gener 1925
IdentificadorPA00104101
La torre medieval al cor de la fortalesa moderna

El Fort de la Guàrdia és una ciutadella del segle xvii que domina la vila de Prats de Molló, a la Catalunya del Nord.

Està situat[1] a només 325 metres de la vila, uns 100 metres més amunt, cap al nord-est. És a només tretze quilòmetres de la frontera estatal. A banda de vigilar la vila, el seu propòsit era de guaitar el coll d'Ares.

Capital de l'Alt Vallespir, Prats de Molló esdevingué un important lloc estratègic després del 1659, data del Tractat dels Pirineus, que donà l'antic Comtat de Rosselló a l'Estat Francès. La vila fou fortificada pel mariscal de Lluís XIV de França, Sébastien Le Prestre, qui també construí el Fort de la Guàrdia, sobremirant el lloc. Vauban construí el fort en el lloc on hi havia hagut la torre de guaita medieval, del segle xiii, de la Guàrdia, que queda englobada en la nova construcció; la vella torre ocupa el lloc central de la fortificació moderna.

La Torre de la Guàrdia està documentada des del 1307, i fou al voltant seu que es va bastir el Fort modern. És de planta circular, i la seva alçada arriba als 9 metres. El diàmetre interior és de 3,2 m al nivell del primer pis, amb un gruix de murs de 145 cm. Té dues estances interiors, cobertes amb cúpula. Tot i que ara disposa d'una porta d'entrada a ran de terra, l'original és a nivell del pis, és orientada al sud i està formada per un arc una mica rebaixat, format per lloses en forma de plec de llibre. En aquest primer pis hi ha una altra porta, cap al nord, que comunica amb l'edifici annex. Una escala oberta a l'interior del mur perimetral permet l'accés al pis superior.

El Fort de la Guàrdia fou classificat com a monument històric francès el 1925.

Bibliografia

[modifica]
  • Becat, Joan. «170 - Prats de Molló i la Presta». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Ponsich, Pere; Bolòs i Masclans, Jordi. «Prats de Molló». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapert. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Prats de Molló». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Referències

[modifica]
  1. ↑ El Fort de la Guàrdia en els ortofotomapes de l'IGN
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fort de la Guàrdia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fort_de_la_Guàrdia&oldid=29783158»